Temps de fer balanços, també en l'àmbit de la ciència. I una referència mundial és la llista que cada any elabora la prestigiosa revista Nature de les deu persones clau en aquest any que ja deixem enrere. Són les històries que els editors de la revista destaquen com a tendències importants en ciència, tecnologia, enginyeria i medicina, per l’impacte que poden tenir en el futur. Enguany, els més destacats van des de revolucionar les previsions meteorològiques amb l'ús d'intel·ligència artificial a aconseguir que es condemni per primera vegada un estat per inacció cimàtica.
En un primer grup destaquen persones que han dut a terme un treball d’importància mundial. Quan Placide Mbala, epidemiòleg de l'Institut Nacional d'Investigació Biomèdica de Kinshasa, República Democràtica del Congo, va detectar un grup de casos mortals sospitosos d’una nova soca de verola del mono va donar l'alarma. Amb el seu equip van predir la probable ràpida propagació de la malaltia i van instar les autoritats sanitàries del Congo i dels països veïns a dissenyar plans per contenir-la. Segons Nature, la resposta ràpida i eficient de Mbala ha estat “crucial” per controlar el nou brot.
Ben diferents són les raons per reconèixer Anna Abalkina, investigadora d’origen rus a l’Institut d'Estudis d'Europa de l'Est de la Universitat Lliure de Berlín, lluitadora contra el frau a la literatura científica. S’ha centrat en les anomenades “fàbriques de papers” que contaminen la literatura científica amb plagis i articles falsos -que ofereixen a investigadors sense escrúpols que volen veure augmentat el seu currículum-, impulsades per empreses assentades majorment a Rússia, a països exsoviètics, i més recentment a l'Iran i l'Índia. Albakina, per cert, no pot tornar al seu país per por de represàlies.
Entre els avenços científics que Nature considera extraordinaris destaca el de Rémi Lam, investigador de Google DeepMind a San Francisco. És l’empresa que fa pocs anys va desenvolupar AlphaFold, una eina d’intel·ligència artificial per trobar l’estructura tridimensional de les proteïnes a partir de la seqüència d’aminoàcids. Enguany, Lam ha desenvolupat GenCast, una altra potent eina d’intel·ligència artificial amb una capacitat d'aprenentatge automàtic que pot superar les limitacions dels models convencionals, en aquest cas, per millorar les previsions meteorològiques. Així, es podrien obtenir prediccions meteorològiques a mitjà termini més ràpides i precises que els millors models actuals. GenCast prediu fenòmens extrems, les trajectòries dels ciclons tropicals -cosa que podria salvar milers de vides- i la producció d'energia eòlica. Lam va dedicar molt de temps a estudiar la predicció del temps, impressionat pels microclimes de San Francisco, on, segons la ubicació, les previsions poden ser molt inexactes. Mark Twain ja va dir que l’hivern més fred que havia passat mai va ser un estiu a San Francisco.
Nature també destaca els avenços produïts pel metge xinès Huji Xu, de la Naval Medical University de Xangai, qui ha publicat els primers resultats exitosos en aplicar per tractar malalties autoimmunes una teràpia cel·lular utilitzada en càncers de sang: les cèl·lules CAR-T. Ekkehard Peik, físic de l'Institut Nacional de Metrologia d'Alemanya a Braunschweig, va enregistrar el primer “tic-tac” d'un rellotge sintonitzat amb la freqüència d'un nucli atòmic, tecnologia que podria arribar a superar la precisió dels rellotges atòmics actuals més precisos -que guanyen o perden només un segon cada 40.000 milions d'anys-; eina d'alta sensibilitat que ajudaria a buscar nous fenòmens de la física més enllà del Model Estàndard. Li Chunlai, geòleg de l'Administració Nacional de l'Espai de la Xina, va ser el primer científic a tenir a les seves mans mostres de la cara oculta de la Lluna obtingudes durant la missió Chang'e 6, que va extraure material i dur a la Terra de la superfície lunar -va ser clau en la decisió del lloc d’aterrada de la nau espacial-. Wendy Freedman, astrònoma de la Universitat de Chicago, ha presentat resultats que podrien posar fi a l’antiga controvèrsia sobre la velocitat a la qual s'expandeix el nostre Univers, en calcular una taxa d'expansió còsmica -coneguda com la constant de Hubble- més alta del que es considerava fins ara.
La revista també ha reconegut la feina de tres persones “que han defensat causes importants”. Una d'elles és Cordelia Bähr, la jove advocada suïssa que va representar més de 2.500 dones en una demanda històrica, defensant que la crisi climàtica és una qüestió de drets humans. El procés contra el govern suís es va iniciar l'any 2015 per no prendre mesures adequades per protegir a les dones grans dels impactes del canvi climàtic, atès que està descrit que són especialment vulnerables als seus efectes. Després de perdre l'apel·lació davant el Tribunal Suprem suís 2020, el grup KlimaSeniorinnen Schweiz va dur el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans, que a l’abril va fallar a favor seu, en considerar que l'estat helvètic havia violat els drets humans de les dones de KlimaSeniorinnen per no actuar per limitar l'escalfament global. Un triomf històric, que obre noves perspectives -potser també a l'estat espanyol-.
Les altres dues persones que han defensat causes importants són Kaitlin Kharas, estudiant de doctorat a la Universitat de Toronto, Canadà, va ajudar a liderar una campanya que va donar lloc a l'augment salarial més gran per als investigadors canadencs, estudiants de postgrau i postdoctorats en dues dècades. Ja se la coneix com la “campiona del pagament just”. I, Muhammad Yunus, economista guanyador del Premi Nobel de la Pau de 2006 pels seus esforços per crear desenvolupament econòmic i social des de baix, en crear el Grameen Bank per donar petits crèdits sense garanties especialment a dones pobres. L’agost va acceptar convertir-se en líder interí de Bangladesh, després de la revolució liderada per estudiants, assumint un paper clau com a “constructor de nacions” amb les expectatives dels joves del país sobre les seves espatlles.