Tot just ha començat la tardor (climàtica) i ja sabem, de l'1 juny 2024 a l'1 de setembre d'enguany, a Catalunya hi ha hagut 347 morts per calor, 317 de les quals eren persones per sobre dels 65 anys. El 2023, van ser 288 en total i 255 de més de 65. Són dades del sistema MoMo, que monitoritza la mortalitat diària per totes les causes en el marc del Pla d'accions preventives contra els efectes de les temperatures excessives del Ministeri de Sanitat.
Un estudi més extens, publicat a Nature Medicine a mitjan agost pel prestigiós Institut de Salut Global (ISGlobal), estimava que entre el 29 de maig i l'1 d'octubre del 2023 a Europa van morir més de 47.000 persones a conseqüència de les altes temperatures, l'any més càlid enregistrat a escala mundial i el segon més càlid a Europa, mentre que durant l'estiu de 2022 la calor va causar 70.000 morts, la qual cosa representava la major càrrega de mortalitat relacionada amb la calor de l'última dècada. Si es té en compte la població, els països amb superiors taxes de mortalitat relacionada amb la calor són del sud d'Europa: Grècia (393 morts per milió), Bulgària (229 morts per milió), Itàlia (209 morts per milió), Espanya (175 morts per milió), Xipre (167 morts per milió) i Portugal (136 morts per milió).
El mateix estudi diu que a diferència de l'estiu de 2022, que es va caracteritzar per temperatures extremes persistents a la part central de l'estació, des de mitjan juliol fins a mitjan agost, el 2023 no es van relatar grans anomalies tèrmiques durant les mateixes setmanes. Malgrat això, dos episodis d'altes temperatures a mitjan juliol i finals d'agost haurien estat responsables de més de la meitat de la mortalitat global estimada, amb més de 27.000 morts. L'estudi també volia saber com hauria estat la mortalitat amb les condicions de vida d'aleshores, extrapolant els registres de temperatura i mortalitat de 823 regions de 35 països europeus durant el període 2015-2019. EI resultat és que la càrrega de mortalitat relacionada amb la calor durant l'any passat hauria estat un 80% més alt, si no haguéssim adaptat les nostres vides a la calor.
Tanmateix, i si bé avui en dia cada any emmalalteixen i moren a Europa vuit vegades més persones a causa del fred que de la calor, un estudi publicat recentment a la revista The Lancet Public Health preveu que a finals de segle les xifres canviïn per l'augment de temperatures i l'envelliment de la població. Segons aquests resultats, amb l'augment mitjà previst per Nacions Unides de 3°C si es mantenen les emissions de CO2, l'any 2100 les morts per calor es triplicarien, especialment als països del sud d'Europa i entre la població de més edat.
També en aquest aspecte, a la 28a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP28) celebrada a Dubai el novembre passat, es va reconèixer formalment el canvi climàtic com una emergència de salut humana. Per primera vegada, es va dedicar un dia específic a la salut i 120 països van signar la Declaració sobre clima i salut 120 països -Estats Units entre els grans emissors, però no Rússia, Índia o la Xina-. A més, durant la 77a Assemblea Mundial sobre Salut celebrada el juny, els estats membres van adoptar una resolució sobre clima i salut, on van establir la resposta al canvi climàtic com a primer objectiu estratègic del 14è Programa General de Treball de l'OMS (2025-2028).
Les solucions basades en la natura són crucials per atenuar el canvi climàtic, ja que proporcionen més del 30% de les reduccions d'emissions necessàries per limitar l'escalfament global a menys de 2°C abans del 2030. Per exemple protegir els boscos tropicals o la restauració de zones humides. En general, són accions que protegeixen, conserven, restauren, utilitzen de manera sostenible i gestionen ecosistemes naturals o modificats per oferir beneficis socials. Va lligat.
Les solucions basades en la natura són crucials per atenuar el canvi climàtic, ja que proporcionen més del 30% de les reduccions d'emissions necessàries
Són també activitats essencials per a l'adaptació, ja que redueixen l'impacte directe dels desastres relacionats amb el canvi climàtic, com ara inundacions, erosió, despreniments de terra, estrès hídric, tempestes i onades de calor. D'aquesta manera poden ajudar a evitar col·lapses dels sistemes de salut i altres serveis crucials, com la disponibilitat d'aigua neta i el sanejament. A més, ajuden en la recuperació després de desastres, perquè faciliten la regeneració dels mitjans de vida i donen suport als ecosistemes biodiversos, cosa què, al seu torn, condueix a una reducció del risc de malalties infeccioses (incloent patògens amb potencial pandèmic), una millor nutrició, una millor salut mental, entre altres.
Per complir el mandat de totes aquestes resolucions preses que busquen reduir la morbiditat i mortalitat humana derivades del canvi climàtic és essencial, doncs, incorporar a l'agenda de clima i salut solucions basades en la natura, que sovint no es destaquen explícitament com a prioritats sobre clima i salut. Solucions que se sumen a altres prioritats crítiques com l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, idea contrària a l'ampliació d'aeroports.
A mesura que el sector de la salut es fixa en aquests objectius, els governs tenen l'oportunitat d'adoptar solucions basades en la natura si volen garantir-ne el dret a la ciutadania. A més, solen ser fórmules més efectives econòmicament, comparades amb les estructures d'enginyeria per reduir els riscos i els impactes dels desastres no sempre eficients.
Ja sabem que acords globals condueixen a grans èxits de la humanitat, com és el cas del probable tancament de la capa d'ozó, a partir del 2040. Però també és cert que la finestra d'oportunitat per a l'acció climàtica es tanca cada cop més ràpid i que es tracta d'una emergència que exigeix acció col·lectiva. Cal tenir una visió integral per abordar les causes de fons, inclòs l'espoli de la natura, per evitar impactes catastròfics i garantir un futur viable. És difícil pensar en la salut humana en un planeta malalt.