A Catalunya aquest estiu s'han assolit rècords de calor, sequera i pluges torrencials (a Alcanar el tercer episodi en 5 anys). A més, quatre dels cinc estius més càlids d'ençà que hi ha registres es concentren en el període 2017-2023. I anirà a més, perquè segons les projeccions climàtiques del Meteocat, l’augment de temperatura mitjana oscil·larà entre l’1,6 i 2°C per al 2050 i entre l’1,7 i 3°C per al 2100, depenent de si es respecten o no els compromisos de París. D’aquí a 30 anys hi haurà 25 nits tropicals més i les tòrrides superaran en 15 els que hem tingut ara. I per al 2100 la precipitació disminuirà entre el 14 i el 26% segons si s’acompleixen o no els acords de París.
En termes globals, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), especialment en el sisè informe d'avaluació de 2021, va concloure que és "pràcticament segur" que pics i onades extrems de calor han esdevingut més freqüents i més intensos a causa del canvi climàtic induït pels humans. Com a conseqüència, segons el Sistema de Monitoratge de Mortalitat Diària de l’Institut Carles III, la sobremortalitat a Catalunya el 2022 va ser de 711 persones. Però la degradació del medi ambient provocada pels humans va més enllà; la contaminació de l’atmosfera, de l’aigua, dels sòls; la pèrdua del verd i la biodiversitat que podria ajudar a contenir la situació i evitar espècies invasores que encara degraden més l’entorn i la salut de les persones.
Interpretant els drets humans, el Comitè dels Drets dels Infants de Nacions Unides ha emès un informe en què indica que els nens tenen dret a demandar els estats pel clima. El sil·logisme és fàcil: els infants tenen dret a un entorn net, saludable i sostenible i els països són responsables de protegir-los de les amenaces previsibles relacionades amb el medi ambient sorgides a conseqüència d’actes o omissions (propis o d’empreses comercials), ara o en el futur, ja que les implicacions relacionades poden no manifestar-se durant anys o fins i tot dècades. I van més enllà, els estats han de permetre que els seus ciutadans menors d'edat busquin recursos legals i puguin perseguir demandes col·lectives i litigis d'interès públic.
L’informe del comitè no té força de llei, per tant, és impossible d’aplicar; però el Convenció dels Drets dels Infants és el més ratificat de la història perquè l'han signat tots els països del món, excepte els Estats Units. Tot i això, tribunals de molts països, inclosos els estatunidencs, s'hi han basat per emetre sentències.
Ja abans d’aquest informe, cada cop més joves d’arreu denuncien els seus governs per no reduir la contaminació climàtica. El 2019, 16 nens van presentar una petició contra cinc països -Argentina, Brasil, França, Alemanya i Turquia- al·legant que les seves emissions de combustibles fòssils violaven els drets dels nens d'altres països. En general, els resultats d’aquests recursos legals que algunes persones han buscat per mitigar els impactes climàtics han estat contradictoris.
L’agost passat, als EUA, un jutge de Montana, important productor de carbó i gas, va dictaminar que l'estat havia violat la Constitució per no tenir en compte els efectes del canvi climàtic en els projectes de combustibles fòssils. Tot i que l’estat apel·larà la sentència, l’obliga a sospesar si aprova o renova més explotacions. A Austràlia, els adolescents que van guanyar un cas similar el 2021, però van perdre l’apel·lació el 2022.
Pel que fa a l’altre extrem de la vida —també segons dades de 6è informe de l’IPCC-, la sobremortalitat a Europa durant l'onada de calor de l'estiu del 2003 va afectar més les dones i les persones grans i les dones respecte als homes. L’informe Lancet Countdown de 2022 sobre salut i canvi climàtic, corrobora a escala mundial que en l'augment ràpid de temperatures, en els dies d'onada de calor estan més exposades les poblacions vulnerables (adults majors de 65 anys i nens menors d'un any).
Per això l'Associació de Dones Grans per a la Protecció del Clima de Suïssa, grup amb més de 2.000 integrants, enguany ha portat el govern helvètic al Tribunal Europeu de Drets Humans per una política de canvi climàtic que contravé la informació científica. Consideren que la inacció de Suïssa davant el canvi climàtic està violant el seu dret a la vida i a la salut, pels efectes desproporcionats que les onades de calor tenen sobre la salut de les persones grans, i en particular sobre les dones grans; tot dins el context d’emergència climàtica que en preveu un augment. Demanden que l'any 2030 el país hagi reduït les emissions de gasos d'efecte hivernacle en més d'un 60% per sota els nivells de 1990, en línia amb l'objectiu de l'Acord de París de limitar l'escalfament global a no més d'1,5 °C. I que Suïssa, nació rica en emissions històriques elevades, contribueixi a reduccions substancials d'emissions a l'estranger.
El Comitè dels Drets dels Infants de Nacions Unides conclou que els nens tenen dret a demandar les nacions pel clima.
Aquesta demanda és una de les tres que estudia el tribunal europeu contra governs nacionals per violar els drets humans per no prendre mesures suficients contra el canvi climàtic. Una és la causa impulsada per un exalcalde contra el govern francès; l’altra, contra 33 països europeus presentada per 6 nens i joves que viuen a Portugal. El 2013, la Fundació Urgenda, un grup ciutadà en favor de la mitigació del canvi climàtic amb seu a Amsterdam, va demandar el govern holandès per no haver aplicat una acció governamental reforçada per protegir els Països Baixos dels efectes ambientals nocius del canvi climàtic. El 2015, un tribunal de districte de La Haia va donar la raó a la fundació i la Cort Suprema neerlandesa va ratificar la sentència.
La motivació d’aquestes iniciatives ha estat el desig de fer del món un lloc millor per a tothom, incloses les generacions futures. Potser el cost econòmic de les demandes és el camí que els faci reflexionar per defensar els nostres drets, atès que els arguments científics no ho fan.