La mortalitat per calor es multiplicarà per quatre en els pròxims 30 anys

El canvi climàtic és ara i aquí una emergència sanitària. Aquest és l'advertiment d'una nova edició de l'informe Countdown on Health and Climate Change, que coordina la prestigiosa revista The Lancet i en el qual hi han participat més d'un centenar d'experts d'una cinquantena de centres de recerca i agències internacionals de referència. Si el present és difícil, el futur pot ser negre si no hi ha un punt d'inflexió. La mortalitat per calor es pot multiplicar per quatre en els pròxims 30 anys i contribuir a superar la capacitat dels sistemes de salut.

 

Els impactes sobre la salut són ara i aquí

Quan es parla de canvi climàtic i salut s'acostuma a pensar en el futur. Què passarà si s'arriba a un increment de temperatura d'1,5 o 2 graus respecte a l'era preindustrial. Tanmateix, no només és un problema per al futur sinó una realitat actual. "Amb un increment d'1,14 ºC, els impactes són aquí i ara", explica Marina Romanello, directora executiva de Lancet Countdown.
 

Increments de temperatura (ºC) respecte a l'era preindustrial

Precisament, l'anàlisi dels impactes actuals s'ha fet amb l'1,14 ºC (el valor mitjà del període 2013-2022). Això no obstant, aquest 2023 -que ja no hi ha cap dubte que serà l'any més càlid de la història- supera àmpliament aquest registre. De gener a octubre acumula una anomalia d'1,43 ºC i no es descarta que sigui el primer a superar els 1,5 de l'Acord de París.

L'informe -que ja arriba a la vuitena edició- compta amb experts de les organitzacions mundials de la salut i la meteorologia, però també universitats i centres de recerca entre els quals de catalans com l'ISGlobal, la UAB i el Barcelona Supercomputing Center. S'ha realitzat a partir de 47 indicadors, però quin està empitjorant de manera més ràpida? La resposta de Romanello és clara: l'impacte sobre la inseguretat alimentària d'onades de calor i sequeres.

Aquests són els impactes sobre la salut amb un augment de la temperatura d'1,14 ºC:
 

• Una mitjana anual de 86 dies de temperatures extremes (2018-2022), més del 60% van tenir un doble de probabilitat de produir-se a causa del canvi climàtic.
• Augment d'un 85% de la mortalitat associada a la calor a majors de 65 anys (2013-2022 respecte al 1991-2020). Només per causes demogràfiques seria un 38%.
• 127 milions de persones han passat d'inseguretat alimentària de moderada a greu per les onades de calor i sequeres.
• El 27% de les ciutats ja mostren preocupació per la saturació dels sistemes sanitaris.
• Pèrdues de264.000 milions de dòlars el 2022 per fenòmens climàtics extrems (un 23% més respecte al 2010-2014).
• Pèrdua de 490.000 hores laborals potencials el 2022 per temperatures extremes (un 42% més que la mitjana 1991-2000).

 
 

Què passarà si l'augment és de 2 ºC?

Que el 2023 -o el 2024 a causa del Niño- arribi per primera vegada a l'1,5 ºC no deixa de ser una anècdota estadística. Tanmateix, tot apunta que la superació d'aquest llindar de manera permanent també es produirà a curt termini. De fet, un estudi recent assenyalava que en sis anys s'emetran totes les emissions restants -el pressupost de carboni- per assolir-lo.

En aquest context i a dues setmanes de l'inici de la COP28 a Dubai, té tot el sentit dibuixar quin impacte sobre la salut provocaria un augment de 2ºC de la temperatura global respecte a l'era preindustrial -un estudi recent xifrava en 4.400 milions les persones afectades en zones inhabitables-. De fet, l'informe coordinat per The Lancet assenyala que ens dirigim cap a un escenari catastròfic de +2,7 ºC.
Aquest serà el comportament dels indicadors de salut amb un augment de 2 graus:
 

• Increment d'un 370% (multiplicar entre 4 i 5) de la mortalitat associada a altes temperatures.
• Augment del 50% de la pèrdua d'hores laborals.
• 525 milions més de persones passarien d'una inseguretat alimentària moderada a greu (2041-2060).
• Augment d'un 37% de transmissió del dengue i d'un 23-39% del bacteri Vibrio.

 

El món va en una direcció equivocada

"El món es mou en una direcció equivocada". Així de contundent s'expressa Marina Romanello quan exposa els principals resultats de l'informe Countdown on Health and Climate Change. No només perquè els indicadors de salut i canvi climàtic empitjoren, sinó pel que qualifiquen de "negligència" de governs, empreses i bancs.

En aquest sentit, malgrat totes les evidències de l'impacte de l'escalfament global, continuen augmentant les inversions i el finançament per a la indústria dels combustibles fòssils. L'anàlisi dels estats responsables del 93% de les emissions revela unes subvencions de 305.000 milions de dòlars. En 26 dels països van superar el 10% de la despesa sanitària i en deu casos més del 50%.

Després de superar la Covid, la dependència als combustibles fòssils sembla que hagi esdevingut una nova pandèmia. "La mitigació és imperativa per no excedir la capacitat dels sistemes de salut", adverteix Romanello. Ara bé, tampoc en l'adaptació al canvi climàtic hi ha bones notícies: "Només el 17% del pressupost global dels projectes d'adaptació està dedicada a l'àmbit de la salut", denuncia la directora executiva de Lancet Countdown.

 Accedeix aquí a l'informe complet de Lancet Countdown