El Tribunal Constitucional s'haurà de pronunciar per primera vegada sobre la crisi climàtica. Concretament, l'alt tribunal haurà de valorar si la presumpta “inacció” de l'Estat està vulnerant els drets fonamentals. Ho ha fet en acceptar a tràmit el recurs d'empara presentat per Greenpeace, juntament amb altres organitzacions com Ecologistes en Acció, Oxfam Intermón i la Coordinadora d'ONG per al Desenvolupament, contra la decisió del Tribunal Suprem de validar el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030. El Constitucional considera rellevant estudiar aquest recurs i emetrà una sentència en el futur per decidir sobre el fons de la qüestió.
Les organitzacions ecologistes reclamen que es revisin els objectius del pla per limitar l'increment de la temperatura global a 1,5 graus centígrads i que la reducció d'emissions el 2030 no sigui inferior al 55% respecte a 1990. Aquestes ONG ja havien denunciat el govern espanyol el 2020 per “inactivitat” contra el canvi climàtic, i quan es va aprovar el pla el 2021, el van impugnar per considerar-lo insuficient. Tanmateix, el Suprem va rebutjar les seves demandes el 2023, defensant que el pla s'ajustava als compromisos europeus.
El Suprem va concloure que el PNIEC era legal, no arbitrari i que s'integrava dins les obligacions climàtiques de la Unió Europea. Segons la seva argumentació, l'adhesió d'Espanya als criteris europeus no pot qualificar-se d'arbitrària i respon a l'exercici legítim de direcció de la política nacional i internacional. Amb la decisió del Constitucional d'admetre el recurs, s'obre ara la possibilitat d'un nou pronunciament sobre aquest pla clau en la lluita contra el canvi climàtic.
Cal recordar que aquest mateix 2024, Suïssa es va convertir en el primer estat a ser condemnat per inacció climàtica per part del Tribunal Europeu de Drets Humans. La sentència, malgrat referir-se a l'estat helvètic, deixava clar que tots els estats tenen l'obligació legal de lluitar contra l'escalfament global per evitar violar els drets humans.
