El 9 d'abril del 2024 va ser efectivament un abans i un després en la justícia climàtica. El Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar aquest dimarts Suïssa per la seva inacció en les polítiques ambientals. “La sentència deixa claríssim que tots els estats europeus tenen l'obligació de lluitar contra el canvi climàtic”, explica Pau de Vílchez, professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de les Illes Balears.
En aquest sentit, els experts consultats consideren que es tracta d'un pas crucial: no només ha clarificat el camp de joc sinó que ha estat molt explícita, qualificant l'emergència climàtica de “crisi civilitzatòria” i assenyalant el llindar dels 1,5 ºC com l'element clau per poder respectar els drets humans tant per l'actual societat com per a les generacions futures.
Una sentència vinculant
KlimaSeniorinnen és una entitat suïssa de dones grans que va portar el seu país a Estrasburg després de perdre el cas a la justícia helvètica. El TEDH no només els hi va donar la raó en considerar que la inacció climàtica posa en risc el dret a la vida privada i familiar (article 8 del conveni) sinó també a tenir un judici just (article 6).
La sentència, que és vinculant, obliga l'estat suís a prendre totes les mesures per tal que el canvi climàtic no suposi una violació dels drets humans. “És importantíssim. No només és aprovar polítiques sinó demostrar que s'han desplegat i són efectives”, assegura de Vílchez, que considera que la decisió d'aquest dimarts és extraordinària.
Per Didac Amat i Puigsech, doctorand en Dret Internacional del Canvi Climàtic i professor de Desenvolupament Sostenible, la gran importància de la sentència és que obre camí: “Posa de manifest que el canvi climàtic també obliga en drets humans, però sobretot clarifica el camp de joc”. En aquest sentit, destaca que marca quins casos -especialment les entitats i ONG-, són els que poden reclamar als estats polítiques efectives.
L'advocat que representava Suïssa ja va anunciar que prendrien les mesures necessàries per complir la sentència. El professor de la UIB admet que el seu compliment depèn de la “bona voluntat” de l'estat, però que és un element que també passa quan el Constitucional falla contra el govern espanyol.
Conseqüències per tots els estats... i també per a la Generalitat
La sentència estableix jurisprudència. De fet, de manera explícita assenyala que tots els estats europeus tenen l'obligació de lluitar de manera efectiva contra el canvi climàtic. Ho fa apel·lant a limitar l'escalfament d'1,5 ºC per evitar danyar els drets humans de manera irreversible -una referència que destaquen molt positivament tant Amat com de Vílchez- així com a la necessitat de tenir en compte les generacions futures.
La sentència deixa claríssim que tots els estats europeus tenen l'obligació de lluitar contra el canvi climàtic
pau de vílchez (uib)
I aquest fet tindrà conseqüències en l'àmbit català i estatal? Clarament. La primera mostra es podrà veure quan el Tribunal Constitucional analitzi el recurs pel cas del pla d'energia i clima 2021-2030. Diverses organitzacions ecologistes van portar-lo al Suprem per considerar que no era prou ambiciós per lluitar contra el canvi climàtic i la sala del contenciós-administratiu ho va tombar en considerar que era ajustat a dret.
Ara, després de la sentència de KlimaSeniorinnen, l'advocada d'Ecologistes en Acció va apuntar que si el Constitucional rebutgés el recurs, es podria acudir a Estrasburg, on ja hi ha sis casos més pendents de resoldre's. Però els dos experts consultats coincideixen que sobretot “s'obre la porta a l'èxit de molts processos en les justícies estatals”.
Ara bé, cal tenir en compte que els estats van més enllà dels governs nacionals. També inclouen les regions i els municipis. “La Generalitat o el govern de les Illes Balears també són responsables de lluitar de manera efectiva contra el canvi climàtic per evitar la violació dels drets humans”, conclou Pau de Vílchez.
Per què es va descartar el cas dels joves portuguesos?
Dels tres casos que va resoldre ahir el TEDH, el més mediàtic era el dels sis adolescents i joves portuguesos contra una trentena d'estats. Consideraven que la seva inacció havia contribuït als incendis que van afectar el país l'estiu de 2017.
La demanda tenia dues grans singularitats -no presentar-ho contra el seu propi estat i fer-ho directament a Estrasburg-. I han estat aquestes dues qüestions les que el mateix tribunal ha fet servir per desestimar-ho per una qüestió de forma. “No em sembla excessivament sorprenent”, opina Didac Amat, que considera que “potser a vegades es demana al Tribunal de Drets Humans coses per les quals no va néixer”.
La sentència és d'obligat compliment i obre la porta a impugnar projectes o plans poc ambiciosos climàticament als tribunals estatals
didac amat (UPF)
“Entenent el raonament jurídic, no entenc ara perquè el cas no es va desestimar prèviament”, opina Pau de Vílchez. Considera que és una pena que no hagi acabat amb una sentència condemnatòria, però assegura que en no entrar al fons no és una decisió substancial. “El cas suís continua sent una notícia extraordinària”, conclou.