Mariana, Cláudia i Martim Agostinho; Sofia i André Oliveira; i Catarina Mota són un dels grans protagonistes del moment. Aquests sis adolescents i joves portuguesos han aconseguit portar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans 32 estats per la seva inacció climàtica. Una demanda, interposada fa tres anys pels incendis que des del 2017 assolen Portugal, que és una de les tres sobre canvi climàtic que han arribat enguany a judici a Estrasburg i que podrien marcar un abans i un després.
Els drets humans i els drets dels infants
La demanda dels joves portuguesos es va interposar el 2020. Té dos elements singulars: va arribar a la justícia europea directament -sense passar per les instàncies estatals- i es va interposar contra 32 estats -tots els de la Unió Europea, però també Noruega, Regne Unit, Suïssa, Rússia i Turquia-.
El punt de partida són els incendis de Portugal del 2017 que, només a la regió de Leira, van provocar la mort de 66 persones. En aquest sentit, la denúncia al·lega que els incendis forestals produïts els darrers estius són “una conseqüència directa del canvi climàtic que suposa riscos per a la salut”.
Malgrat que Portugal també ha de reduir les seves pròpies emissions, no tindria massa efecte que ho fes en solitari. És per aquest motiu que la denúncia afecta la resta d'estats europeus. “Van interposar-la al TDEH en considerar que era materialment impossible esgotar la via judicial a cadascun dels països”, explica Pau de Vílchez, professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de les Illes Balears (UIB). “Sorprenentment, aquesta argumentació es va acceptar i ahir va començar la vista”, afegeix el també doctor en Dret Internacional i Canvi Climàtic.
Els denunciants argumenten que pateixen els efectes de la crisi climàtica en primera persona: alteracions del patró de son, problemes respiratoris i al·lèrgies agreujades per l'augment de les temperatures. A més, afirmen que experimenten ansietat no només pels desastres naturals sinó pel fet de créixer en un entorn climàtic cada vegada més hostil.
Es basen en el Conveni Europeu dels Drets Humans -articles com el dret a la vida, prohibició de la tortura i la prohibició de discriminació-, així com en la Convenció de l'ONU sobre els Drets dels Infants. De fet, el mateix comitè de Nacions Unides va emetre aquest agost un informe on indicava que els nens tenen dret a demandar els estats pel clima.
Tres demandes al Tribunal Europeu de Drets Humans
El cas dels joves portuguesos és un dels tres que han arribat a la sala de vistes del TEDH, que n'ha ajornat set a l'espera que es resolguin i n'ha desestimat dos més. El març de 2023 es va celebrar la vista pel cas impulsat per l'Associació de Dones Grans per a la Protecció del Clima de Suïssa. Consideren que la inacció del país helvètic davant el canvi climàtic viola el dret a la vida i a la salut, pels efectes desproporcionats que les onades de calor tenen sobre la salut de la gent gran i, especialment, de les dones.
.jpg)
La demanda de l'entitat de dones grans suïssa va arribar el març al TEDH. Foto: Greenpeace Media
Van presentar sense èxit la demanda a la justícia helvètica i el 2020 van recórrer al TDEH. Ara estan pendents d'una sentència que podria arribar a finals d'any. Aquest dijous, per cert, van ser a Estrasburg, per donar suport als joves portuguesos.
La tercera i última demanda la va interposar l'eurodiputat francès Damien Carême. Alcalde de Grande-Synthe durant 19 anys, considera que aquest municipi litoral a tocar de Dunkerque restarà molt exposat als impactes del canvi climàtic i que no va rebre una resposta adequada a la petició al govern francès d'aplicar mesures per reduir les emissions que va fer el 2018. El cas va arribar al TDEH tres anys després per considerar que és una violació de l'article 2 del Conveni de Drets Humans.
Esperança amb les sentències
Les sentències d'aquests casos acostumen a tardar uns nou mesos, però la complexitat de la demanda dels joves portuguesos pot allargar el termini. Malgrat admetre la dificultat de fer previsions, Gastón Medici-Colombo, investigador del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de la Universitat Rovira Virgili, es mostra confiat amb la resposta del TDEH. “El tribunal es podria haver tret de sobre els casos i no ho ha fet”, assenyala a Nació.
Hi ha esperança que els casos funcionin. Des del 2015 estan canviant moltes coses en l'àmbit del dret ambiental internacional.
Hi coincideix Pau de Vilchez: “Hi ha una esperança real que tirin endavant”, explica. En aquest sentit, destaca que des de l'Acord de París s'ha produït un gran canvi en molts àmbits de la justícia, especialment després de l'exitós cas de la fundació Urgenda contra el govern dels Països Baixos. “Les preocupacions ambientals ja han arribat a les altes instàncies de justícies com l'alemanya i la francesa”, afegeix.
Ambdós experts consultats consideren clau els tres casos que hi ha pendents al TDEH. No només perquè marcaran un abans i un després en l'àmbit europeu, sinó més enllà. En aquest sentit, a hores d'ara hi ha opinions consultives per qüestions vinculades al canvi climàtic a la Cort Internacional de Justícia, al Tribunal del Dret del Mar i a la Cort Interamericana de Drets Humans.
El Tribunal d'Estrasburg pot ser el primer i marcar el camí.
“El Tribunal d'Estrasburg pot ser el primer i marcar el camí”, assenyala Medici-Colombo. “Hi ha diàleg entre aquestes institucions, els tribunals internacional intenten ser coherents entre si”, conclou l'expert de la Universitat de les Illes Balears.
De fet, lalitigació climàtica ha crescut molt els darrers anys i ho continuarà fent. També per part de grups d'infants i joves, en diversos tribunals dels Estats Units i Austràlia. “El cost econòmic de les demandes de grups de joves i gent gran pot ser el camí que faci reflexionar els governs, ja que els arguments científics no ho fan”, reflexiona la biòloga Cristina Junyent en aquest article.