Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han demostrat que el canvi climàtic està provocant que les sardines mengin pitjor i que hagi augmentat el consum de microplàstics. L'estudi determina que la manera com s’alimenten les sardines, que està canviant per la reducció de la mida del plàncton, minva l’eficiència de la seva alimentació i augmenta les probabilitats que consumeixin més fibres de plàstic. Tot i que no han identificat efectes negatius directes d’aquesta ingesta, els canvis en el medi podrien influir més del que es pensava en la manera com els pelàgics interactuen amb els contaminants plàstics.
L'estudi l’han liderat investigadors del grup de recerca Salut d’Ecosistemes i Animals Aquàtics (SEAaq) de la UAB, en col·laboració amb investigadors de l’Institut Francès per a la Ciència i Tecnologia Oceàniques (IFREMER) i el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS). S’engloba en un projecte sobre l’impacte dels microplàstics en les espècies d’interès pesquer de la costa mediterrània.
Les causes del declivi de la sardina
Els investigadors assenyalen que les causes del declivi que han experimentat les poblacions salvatges de sardina europea (Sardina pilchardus) en les últimes dècades poden estar relacionades principalment amb canvis en les comunitats planctòniques. Aquests canvis influeixen en el seu comportament alimentari i han fet que passin d’alimentar-se capturant partícules grans a fer-ho per filtració.
L’equip de recerca ha demostrat que les sardines ingereixen fibres de plàstic presents a l’aigua marina i que el seu comportament alimentari és crucial en aquest procés. Ho han fet utilitzant un sistema experimental que manté els peixos salvatges en condicions controlades, fet que ha permès analitzar l’efecte de factors que poden afectar el consum de fibres plàstiques, com l’alimentació i la temperatura, així com la seva expulsió posterior.
Així, l’estudi indica que les sardines que s’alimenten per filtració ingereixen més fibres, de mitjana unes 4,95 per individu, que aquelles que capturen directament partícules d’aliment, unes 0,6. A més, s’ha vist que els individus que s’alimenten per filtració presenten una pitjor condició corporal, degut principalment al fet que aquest tipus d’alimentació és menys eficient, no al fet d’ingerir fibres de plàstic.
La temperatura de l’aigua, d’altra banda, sembla no afectar directament la quantitat de fibres ingerides, però sí el temps que triguen a ser expulsades. A temperatures més altes, les sardines expulsen les fibres més ràpidament, generalment en un període de 48 hores.
Continuen sent segurs per al consum humà
Tot i que els autors de l’estudi no han identificat efectes negatius directes relacionats amb la ingesta de fibres plàstiques en les sardines estudiades, destaquen que els canvis en l’entorn, impulsats per factors com el canvi climàtic, podrien desenvolupar un paper important que cal tenir en compte i podrien influir més del que es pensava en la manera com els pelàgics interactuen amb els contaminants plàstics.
No obstant això, els investigadors asseguren que el consum de peix no representa una font preocupant de microplàstics per als éssers humans. Altres estudis fets per aquest grup de recerca de la UAB en peixos i crustacis de la costa catalana també confirmen que aquests productes són segurs per al consum humà, ja que no presenten nivells preocupants de microplàstics ni de paràsits com l’anisakis ni tampoc altres patologies.
