Misteri resolt: les piràmides d'Egipte es van alçar a la vora d'un riu perdut

Un estudi demostra que una gran sequera, que va començar fa aproximadament 4.200 anys, hauria provocat que un braç del Nil desaparegués sota terres de cultiu i desert

Les piràmides d'Egipte, en una imatge d'arxiu
Les piràmides d'Egipte, en una imatge d'arxiu | Europa Press
Redacció
16 de maig del 2024
Actualitzat el 23 de maig a les 12:08h

És possible que 31 piràmides a Egipte, incloses les de Guiza, s'aixequessin originalment al llarg d'un braç de 64 quilòmetres de llarg del riu Nil, que fa molt va quedar desaparegut sota terres de cultiu i desert. Les troballes, publicades en un article a Communications Earth & Environment, podrien explicar per què aquestes piràmides estan concentrades en el que ara és una estreta i inhòspita franja desèrtica.

Els camps de piràmides egípcies entre Guiza i Lisht, construïts durant un període de gairebé 1.000 anys que va començar fa aproximadament 4.700 anys, ara es troben a la vora de l'inhòspit desert occidental, part del Sàhara. L'evidència sedimentària suggereix que el Nil solia tenir un cabal molt major, i que el riu es dividia en diversos braços en alguns llocs. L'equip d'investigació ha especulat anteriorment que una d'aquestes branques podria haver passat pels camps piramidals, però això no ha estat confirmat.

Eman Ghoneim, de la Universitat de North Carolina Wilmington, i els seus col·legues van estudiar imatges de satèl·lit per trobar la possible ubicació d'un antic braç de riu que discorria al llarg dels contraforts de l'altiplà del desert occidental, molt a prop dels camps de les piràmides. Després van utilitzar estudis geofísics i nuclis de sediments per confirmar la presència de sediments de rius i antics canals sota la superfície terrestre moderna, la qual cosa indica la presència d'una antiga branca, que proposen dir Ahramat (que significa piràmides en àrab). Els i les autores han suggerit que una major acumulació de sorra arrossegada pel vent, relacionada amb una gran sequera que va començar fa aproximadament 4.200 anys, podria ser una de les raons de la migració de la branca cap a l'est i la seva eventual sedimentació.

El descobriment pot explicar, també, per què aquests camps piramidals es van concentrar al llarg d'aquesta franja particular de desert prop de l'antiga capital egípcia de Memfis, ja que haurien estat fàcilment accessibles a través del braç del riu en el moment en què van ser construïts. A més a més, els i les autores van descobrir que moltes de les piràmides tenien calçades que acabaven a les ribes proposades del braç d'Ahramat, la qual cosa, segons ells i elles, és evidència que el riu s'usava per transportar materials de construcció.

Les troballes reiteren la importància del Nil com a carretera i artèria cultural per als antics egipcis, i també ressalten com la societat humana s'ha vist històricament afectada pel canvi ambiental, segons els autors. Investigacions futures per trobar més braços extints del Nil podrien ajudar a prioritzar les excavacions arqueològiques al llarg de les seves ribes i protegir el patrimoni cultural egipci, han afegit.

Arxivat a