Europa avala la prohibició de símbols religiosos com el vel a les escoles

El TEDH justifica qualsevol mesura sempre que s'apliqui "sense distincions" entre creences

Un menor en una aula d'una escola
Un menor en una aula d'una escola | Europa Press
Redacció
16 de maig del 2024
Actualitzat a les 12:13h

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat aquest dijous prohibir l’ús de símbols religiosos com el vel a les escoles sempre que la mesura s’apliqui “sense distincions” entre creences. És a dir, que s’impedeixi portar als centres tant símbols musulmans, com cristians o jueus, per exemple. En resposta a un cas flamenc per les queixes de tres noies musulmanes, el TEDH ha conclòs que una prohibició a tots els símbols religiosos visibles que busca protegir “els drets i llibertats dels altres i l’ordre públic” és legítima si és “proporcionada” i no discrimina.

Concretament, la controvèrsia sobre l’ús del vel islàmic va arribar a Estrasburg de la mà de les tres estudiants musulmanes de secundària de Flandes, que denunciaven la prohibició d’utilitzar “signes visibles” de les creences personals” excepte durant les classes de religió. Al·legaven que la mesura vulnera els seus drets a la vida privada i familiar, a la llibertat de pensament i llibertat religiosa, així com el seu dret a l’educació. Tot plegat, implicava també una discriminació per ser noies musulmanes, adduïen.

Si bé, el TEDH ha desestimat la demanda en considerar que la prohibició a Flandes era "proporcionada" i no discriminava entre religions. El govern flamenc assegura que la prohibició pretén garantir "la igualtat entre els alumnes i protegir-los de la pressió" de companys i família.

El juliol del 2021, el TEDH també es va pronunciar sobre l’ús del vel, però només en l’àmbit laboral. En concret, l'alt tribunal amb seu a Luxemburg va recriminar a Alemanya la prohibició únicament de símbols religiosos "grans" com el vel al lloc de treball. El tribunal va concloure que tal mesura podia comportar que determinats treballadors fossin tractats de forma menys favorable per "motius religiosos" i, per tant, fossin discriminats.

Així, el només avalava la prohibició de símbols religiosos a la feina quan aquesta s’apliqués a "totes les formes visibles de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses". En aquest sentit, el TJUE recordava que, si l'objectiu d'aquest règim és la neutralitat empresarial, qualsevol símbol, encara que sigui petit, posa en risc l'aptitud de la norma per assolir la finalitat que es busca.