La Convenció Nacional Demòcrata de 2024, celebrada durant aquesta setmana a Chicago, ha marcat un moment crucial en la política dels Estats Units. Amb un Joe Biden emocionat donant pas a Kamala Harris com la nova candidata del partit a la presidència. La convenció ha sigut una barreja d’acomiadaments, reconeixements i esperança pel futur.
Biden, que fins fa poc lluitava per la reelecció, va sorprendre molta gent al partit quan va anunciar la seva retirada a favor de Harris. En el seu discurs, ple d’emoció, Biden va reflexionar sobre la seva trajectòria, admetent errors, però també destacant els seus èxits i acabar dient “Amèrica, t’he donat el millor de mi”. El president va rebre una ovació immensa dels delegats, que van retardar l’inici del seu discurs amb càntics de “Gràcies, Joe”. I ja l'hi poden donar, perquè sense la seva renúncia estaríem parlant més de les conseqüències d’una nova presidència de Trump que no pas de les eleccions de novembre.
La convenció va comptar també amb intervencions de figures destacades del partit, com l’expresident Barack Obama i la seva esposa Michelle, que van oferir un suport sense fissures a Kamala Harris. Obama, que va rememorar la seva pròpia nominació fa 16 anys i va destacar la necessitat d’una presidenta com Harris que entén i defensa els drets dels treballadors i les minories, va fer fins i tot un rebrànding del seu mític eslògan. Del “Yes we can” al “Yes she can” referint-se a Harris.
Michelle Obama, amb la seva habitual eloqüència, va assenyalar les diferències fonamentals entre Harris i Trump, ressaltant el perill que suposa el magnat per a la unitat del país. Però també va voler fer mofa de Trump sobre un comentari que havia fet aquest en una entrevista-col·loqui amb periodistes negres a Chicago fa unes setmanes, on ell va dir que els migrants estan prenent “feines dels negres” als afroamericans. Ella va fer riure el públic suggerint que la presidència, que Trump vol recuperar, podria ser una d’aquestes “feines dels negres”.
"La candidatura de Harris ha servit per unir el partit i mobilitzar un gran nombre d’indecisos o abstencionistes, especialment aquells que no es veien inclinats un candidat com Biden"
Una de les figures emergents de la convenció va ser Tim Walz, el governador de Minnesota, i candidat a la vicepresidència amb Harris. Walz, conegut per la seva trajectòria com a membre de la guàrdia nacional (exèrcit), educador, entrenador de futbol i polític, va oferir un discurs ple de referències a la seva feina per les comunitats rurals i el seu compromís amb les polítiques progressistes. Va ser presentat per exalumnes i membres del seu equip de futbol americà, en una demostració del seu arrelament i proximitat amb la gent, com un americà "normal i corrent" en contraposició al que el va fer famós fa poques setmanes i que l’ha catapultat a la candidatura a la vicepresidència, quan va anomenar els republicans i concretament al tiquet electoral de Trump-Vence com a "gent rara", però que traduït al català perd la força que té en anglès, per què vol dir estranys en un to més burlesc.
En el seu discurs d’acceptació, Kamala Harris no va deixar cap tema rellevant fora del seu discurs. Va voler deixar les coses clares des del principi, establint clarament la seva posició davant l’electorat i dirigint-se de manera encertada als diferents segments de la població que podrien estar indecisos. Des de la renúncia de Biden, la candidatura de Harris ha servit per unir el partit i mobilitzar un gran nombre d’indecisos o possibles abstencionistes, especialment aquells que no es veien inclinats a votar per un candidat de més de vuitanta anys o per un altre que s’hi acosta molt.
En el seu discurs, Harris també va voler destacar les grans diferències que la separen de Trump en múltiples aspectes. Mentre que Harris prové d’una família de classe treballadora, Trump va créixer en una família rica. Harris ha dedicat part de la seva carrera a perseguir depredadors sexuals, mentre que la història de Trump amb les dones és àmpliament coneguda. A més, Harris defensa fermament el dret a l’avortament, mentre que Trump ja ha expressat la seva intenció de lluitar per una llei federal que el prohibeixi a tot el país.
Harris també va abordar altres temes clau com el conflicte de Gaza, la política fiscal, la relació amb l’OTAN, la guerra d’Ucraïna, el greu problema migratori a la frontera sud amb Mèxic, el canvi climàtic i la necessitat de construir habitatge assequible per als joves. Aquests i molts altres temes mostren que les dues candidatures són radicalment antagòniques. Són dues visions del món completament oposades, i el pròxim 5 de novembre, els nord-americans decidiran quina de les dues obtindrà la majoria i guiarà el país.
"La salut de l’economia, que de moment és bona, marcarà el desenllaç de les eleccions, juntament amb els errors no forçats que ambdues candidatures pugui fer"
Amb el canvi de Biden per Harris, els demòcrates han aconseguit passar de la depressió a l’entusiasme i la certa desunió a la unitat entre els vells demòcrates i els nous, tant progressistes com moderats. Aquest entusiasme no es veia des del 2008 amb l’aparició d’Obama. Una cosa molt important a destacar, és que en aquesta campanya, la gent pot comparar les dues candidatures perquè tots dos han estat a la Casa Blanca encara que no ocupant el mateix rol. Harris té les seves pròpies idees, però no deixarà de mantenir una línia continuista amb Biden. A diferència del 2016, tothom sap què esperar de Trump.
L’electorat és conscient del tipus de presidència que exercirà en cas de victòria, i segons les darreres enquestes, la majoria no vol Trump de nou a la Casa Blanca. A més, els seus discursos plens d’odi i venjança allunyen una bona part de l’electorat moderat, que ara per ara comença a inclinar-se cap a Harris. Aquesta onada blava (demòcrates) representa l’esperança, en contraposició al passat que representa Trump i els republicans (vermells).
Amb la candidatura de Harris i Walz, els demòcrates han pujat en les enquestes en tres grups molt importants de votants: 8 punts amb els votants negres, 10 punts amb els llatins, i 11 punts amb els joves de menys de 30 anys. És una batalla d’il·lusió i esperança contra la por i l’odi, i de moment, van guanyant la il·lusió i l’esperança. Si no cometen errors en els setanta dies que queden, Kamala Harris podria ser la primera dona i negra presidenta dels Estats Units.
Si avui hagués de fer un pronòstic, seria que Kamala Harris serà la pròxima presidenta dels Estats Units. Però, com va dir el cèlebre assessor de Clinton, James Carville, que el va portar a la Casa Blanca l’any 1992: “It is the economy stupid”. I en aquestes, com en la majoria d’eleccions, la salut de l’economia, que de moment és bona als Estats Units, marcarà el desenllaç d’aquestes eleccions, juntament amb els errors no forçats que ambdues candidatures pugui fer. De moment, qui més errors no forçats ha fet és Donald Trump i previsiblement, n’anirà fent més, si les enquestes no li somriuen, com a nen consentit que és.