Els trets que van acabar amb la vida del 35 president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, el 22 de novembre del 1963 a Dallas, encara ressonen. L’ordre de Donald Trump per desclassificar milers de documents sobre el cas ha tornat a posar d’actualitat un dels crims més enigmàtics de la història contemporània, on es barregen dades, mite i conspiranoies diverses.

L’expectació creada amb la decisió de Trump de fer accessibles 2.182 nous documents, amb més de 63.000 pàgines, demostra que la figura de Kennedy encara genera un enorme atractiu. 62 anys després de Dallas, el mite kennedià resta dempeus, tant com els grans interrogants sobre el seu magnicidi. Aquestes són algunes de les preguntes que encara busquen resposta sobre un dels grans moments del segle XX.

1. Què aporta la nova documentació?

Els experts en el crim han assegurat aquests dies que ben poc de nou apareixerà en el material desclassificat, que es troba als Arxius Nacionals. Material que no és completament nou, però que amb anterioritat apareixia amb adreces i referències d’agents en actiu que es trobaven protegides. Els documents no estan classificats de manera sistemàtica i portarà temps extreure’n el contingut. L’estat del material és irregular. En molts casos, es tracta de documents amb detalls sobre la política dels Estats Units en aquells anys, papers treballats per la Comissió Warren -encarregada de la investigació oficial- i informació no relacionada amb el crim, com l’actuació d’agents de la CIA a Espanya intentant captar diplomàtics cubans i que El País va publicar.   

2. Va actuar sol Lee Harvey Oswald?

La versió oficial proclamada per la Comissió Warren va establir la tesi d’un únic culpable: Lee Harvey Oswald. Era un antic marine que havia tingut una infantesa complicada, patia brots esquizofrènics, tenia una mentalitat narcisista i una trajectòria erràtica que va passar per una estada a l’URSS intentant sense èxit ser ciutadà soviètic. Que va participar en el magnicidi sembla evident. Que actués en solitari o formés part d’una trama és un enigma. La documentació desclassificada sembla que no apunta cap vincle amb l’URSS o amb la Cuba de Castro. 

3. Quants trets es van disparar?

Segons la Comissió Warren, Oswald va engegar tres trets, un dels quals no va impactar ningú i els altres dos van tocar Kennedy. La primera va travessar el coll del president i, segons la versió oficial, també va arribar fins al cos del governador de Texas, John Connolly, assegut al davant i greument ferit. Per això a aquesta se la va anomenar la “bala màgica”, amb itinerari ascendent i suposadament provinent d’un Oswald que es trobava en el sisè pis del dipòsit de llibres de Dallas. La improbabilitat que una única bala hagués viatjat tant dona ales als qui neguen que Oswald actués sol. També s'ha qüestionat que la bala fatal que va travessar el crani de Kennedy provingués de l'assassí. Alguns testimonis van escoltar més trets i s’ha apuntat la hipòtesi d'un altre tirador amagat en un montícul arbrat a la fatídica plaça Dealey.

4. Per què Dallas?

Kennedy començava a Texas la campanya per a la reelecció. En el cercle presidencial no tothom veia clar que la gira texana hagués de passar per una ciutat considerada de les més reaccionàries del país i on l’extrema dreta segregacionista era molt activa. En tot cas, era un lloc on Kennedy era impopular i una trama d’ocultació de proves trobaria complicitats. 

5. Què va passar al Parkland Memorial Hospital?

Hi va haver una escena a l’hospital on va ser traslladat Kennedy que va contribuir a estendre les teories de la conspiració. El cap forense del centre, Earl Rose, es va disposar a fer l’autòpsia al cadàver, però els agents del servei secret van impedir-ho. Rose s'hi va voler interposar perquè la llei de Texas exigia com a mínim un estudi post mortem de qualsevol que morís en aquelles circumstàncies a l’estat. Sembla que va haver un moment molt tens i el forense va ser apartat de mala manera. 

En aquell moment, es temia que el crim formés part d’una operació més àmplia i es va indicar al vicepresident Lyndon Johnson que sortís de Dallas i volés a Washington d’immediat. Johnson, però, s’hi va negar fins que ho fes Jackie Kennedy, que volia tornar a Washington amb el cos del president. Això va fer que s’impedís a Earl Rose fer la seva feina. L’autòpsia es va fer finalment a l’Hospital de Bethesda, prop de la capital federal.  

6. La connexió Jack Ruby

Un altre element que solidifica la hipòtesi d’una conspiració va ser la irrupció de Jack Ruby, propietari de locals nocturns i amb vinculacions a baixos fons que el 24 de novembre va poder entrar sense problemes a la comissaria on Oswald havia de ser traslladat a la presó del comtat i va disparar mortalment contra ell. L’escena va ser pròpia d’un ajustament de comptes. Ruby va ser processat i va morir a la presó el 1967.

7. Quin paper va jugar la CIA?

La tensió entre la Casa Blanca i la CIA està demostrada. L’agència d’intel·ligència considerava que Kennedy no els va donar prou cobertura per a l’operació de Bahía de Cochinos, un pla per envair Cuba preparat pel govern anterior d’Eisenhower i que va acabar en fracàs. Sí que se sap de l’intent de Kennedy de lligar curt la CIA. També de l’aiguabarreig entre exagents, informadors i nuclis cubans anticastristes en els estats del sud. Però sembla més fantasiosa la hipòtesi de la cúpula de l’agència en un complot contra el president dels Estats Units.     

8. Per què té força la hipòtesi que apunta a la màfia?

Té, en principi, més sentit la participació de la màfia en el crim. El perfil de Jack Ruby apuntaria cap aquí, com també la persecució que Robert Kennedy, germà del president i fiscal general, havia dirigit contra el crim organitzat. Hi havia aquí una ferida oberta. Els lligams entre sectors de la màfia i Joseph Kennedy, el pare del president, venien de lluny. I l’ombra de la sospita d’un paper actiu de xarxes mafioses per ajudar Kennedy a guanyar un estat decisiu com Illinois sempre va estar present. Figures del crim organitzat s’haurien sentit traïdes per la campanya de persecució de Robert Kennedy, que també va ser assassinat. 

9. Què sabia Johnson?

De les moltes versions conspiranoiques una de les més fantasioses és la que especula amb el paper que hauria tingut a Dallas el vicepresident Lyndon Johnson. No hi ha cap prova que apunti cap aquí. Sí que era coneguda la mala relació de Johnson amb Robert Kennedy. Si els qui van planificar el magnicidi van actuar d’acord amb Johnson, creient que canviaria de política, van fer un mal negoci. Malgrat que pertanyia a una branca més conservadora del Partit Demòcrata, Johnson va haver de recollir la torxa kennediana i va refermar la política contra el segregacionisme racial al sud, fent aprovar la llei de drets civils i engegat el programa de la Gran Societat, amb fortes inversions públiques. Després, la guerra del Vietnam se l’emportaria per davant.   

10. Encara queden documents per desclassificar?

Sí, però pocs. Des del 1992, la immensa majoria del material en poder dels Arxius Nacionals (prop de sis milions de documents) són accessibles als investigadors. I a aquestes alçades ja sembla improbable que pugui aparèixer cap document espectacular o algun testimoni que no sigui novel·lesc. I no deixa de ser curiós que hagi estat la família Kennedy la més prudent a l’hora d’especular amb conspiranoies. Per sentit de la responsabilitat, sens dubte, i potser també perquè ha intuït que la veritat només podia embrutar la força del mite.