La Comunitat Israelita de Barcelona ha recordat les víctimes de l'atac terrorista de Hamàs del 7 d'octubre passat. Ho han fet totes les sinagogues de Barcelona. És el segon cop que ho fa. L'any 2023, només tres dies després de la massacre que es va endur 1.200 vides assassinades a sang freda, la comunitat es va aplegar, encara sotraguejada per l'impacte de l'atemptat. Però la ferida resta oberta i l'acte d'avui ho ha demostrat.
El president de la Comunitat Israelita de Barcelona, Raymond Forado, ha afirmat que el 7 d'octubre ha demostrat que els jueus "viuen envoltats de gent que ens odia i les escoles s'han convertit en llocs d'adoctrinament contra els valors judeocristians i els mitjans han deixat d'informar de manera objectiva". Ha assegurat que les manifestacions "que es presenten com a antisionistes, però són antisemites" i ha al·ludit al "verí" de l'antisemitisme.
Forado ha recordat la decisió d'Ada Colau de trencar relacions amb Tel-Aviv per "promoure la xària al passeig de Gràcia i convertir Barcelona com la ciutat la més antisemita d'Europa". "Ja n'hi ha prou de feminisme selectiu -ha dit-, prou d'antisemitisme disfressat d'antisionisme".
La referència als ostatges en mans de Hamàs ha estat ben present. "No pot haver pau sense els nostres segrestats", ha dit Jurado, posant el dit a la nafra del que és un sentiment gairebé unànime entre el poble jueu. "No hi haurà pau sense la seva llibertat", ha assegurat. Tot seguit, enmig d'un silenci impactant, s'han llegit els noms de tots els ostatges en mans dels terroristes de Hamàs, mentre es mostrava els seus rostres en les pantalles instal·lades a la sinagoga.
"El malson continua"
Tal Itzhakov, portaveu de l'ambaixada d'Israel a Espanya, ha intervingut per dir que "el malson continua, dia rere dia, pels més de 100 segrestats en condicions inhumanes", i ha esmentat dos ciutadans bascos assassinats el 7 d'octubre, un membre de l'exèrcit i l'altre habitant del kibbutz assaltat per Hamàs. "L'atac contra Israel -ha assenyalat- no va acabar aquell dia, però continuarem lluitant en defensa de la vida i la llibertat", al·ludint a "l'onada d'antisemitisme arreu i la campanya de deslegitimació d'Israel".
Itzhakov s'ha referit a la "unitat" del poble d'Israel i a la mobilització de tota la societat després de la massacre, exemplificat en les cues de joves jueus residents a l'exterior per tornar al seu país per combatre per ell. "Aquest país es va construir sobre molts valors, però per damunt d'ells, sobre la nostra esperança col·lectiva com a nació que un dia podrem viure en pau amb els nostres veïns".
Una integrant de la Federació de Joves Jueus a Espanya ha llegit la carta d'una noia que explicava, de manera anònima, el sentiment d'incomprensió que senten molts jueus després del 7-O. Hi mostra el temor a mostrar-se com a jueva als seus companys d'estudis. Un altre jove ha parlat per explicar que es va allistar a les Forces de Defensa d'Israel, deixant enrere una vida còmoda a Barcelona: "Cada dia a l'exèrcit ha estat dur i desafiant, però si no existís Israel, no hi haurà seguretat pels jueus en cap lloc del món".
Avui, un any després, el clima no ha estat menys adolorit sinó més dolgut davant unes protestes per l'actuació del govern israelià que ells interpreten com a antisemitisme. Dàlia Levinsohn, una figura respectada a la comunitat, assegurava abans de l'acte que l'antisemitisme és molt més viu del que mai havia imaginat. És aquest un sentiment arrelat en la comunitat jueva.
"Per mi, el 7 d'octubre ha estat una ruptura", explica una assistenta, una filòloga que després dels atemptats va viure escenes d'hostilitat al seu institut per part d'alguns alumnes i va acabar canviant de centre, i que al dur un escut d'Israel al braç, ha estat escridassada pel carrer.
Transversalitats incompletes
La presència de representants polítics ha donat claus de les transversalitats possibles en la solidaritat envers Israel i de les que no ho són. Hi era, en representació del Govern, el director general d'Afers Religiosos, Ramon Bassa. Del govern municipal de Barcelona, el tinent d'alcalde Albert Batlle. Hi havia membres de Junts (Francesc de Dalmases, Jordi Martí o Victòria Alsina), del PP (Alejandro Fernández, Daniel Sirera), de Vox (Gonzalo de Oro-Pulido) i Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana. No hi era ningú d'ERC ("és una causa perduda", deia un dels presents) ni dels comuns.