Dalia Levinsohn és una dona forta. Filla d'un supervivent de l'Holocaust, 76 anys, continua sent una figura emblemàtica entre els jueus catalans. Ha dirigit la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), l'entitat jueva més antiga a Catalunya. Té ben viu el record del 7 d'octubre, del qual es compleix un any: "Quan em vaig aixecar aquell matí, abans d'escoltar les notícies, em van preocupar els missatges que havia rebut: 'Esteu tots bé?, 'què saps de la teva família?' Els qui m'escrivien sabien que el meu fill i un net són a Israel. Després vaig entendre-ho tot".
Levinsohn expressa un dels sentiments que han interioritzat les comunitats jueves després de l'atac terrorista: "Sabia que quan Israel respongués, ens dirien assassins". Explica, en català, que en els 67 anys que porta aquí mai s'ha sentit incompresa, però que les coses han canviat des del 7 d'octubre: "He notat silencis eloqüents. Formo part, com tothom, de diversos grups de whatsapp i des de les primeres respostes d'Israel, he vist com s'han acabat les preguntes sobre com està la meva família".
La comunitat jueva viu aquest aniversari entre el dolor pel record a les víctimes i el creixement de la tensió a la regió, després de la incursió israeliana al Líban per castigar Hezbollah i l'atac de l'Iran contra Israel. Són dies molt rellevants en el calendari jueu. La nit del 2 d'octubre ha començat la festivitat de Ross Hashanà, l'any nou jueu, que commemora el naixement del món. Deu dies després, és el Yom Kippur, el dia del perdó, que vol ser una jornada d'introspecció i recolliment.
Serà entre aquests dos moments que totes les sinagogues de Barcelona faran actes de record a les víctimes. N'hi ha quatre de principals. La CIB és la més antiga i pot ser considerada ortodoxa o tradicional. Bet Shalom és la vinculada a la branca reformista del judaisme, majoritària al món. Jabad Lubavitch és ortodoxa i Atid, que va néixer com a progresista, és ara de línia conservadora. En totes elles, però, predominen sentiments d'incomprensió pel que consideren l'esbiaixament de mitjans i sectors d'opinió sobre les raons d'Israel.
Units amb Israel, dividits en política
Els esdeveniments desfermats a partir de la massacre de Hamàs també han generat contradiccions entre la població jueva. A Israel hi ha hagut manifestacions massives contra el govern de Benjamin Netanyahu -que abans del 7 d'octubre afrontava una forta protesta pel seu projecte de reforma judicial-, en bona part reclamant que es prioritzi l'alliberament dels ostatges en mans de Hamàs. També entre els jueus catalans es perceben les diferències que hi ha en una societat multipartidista com Israel. Però ara s'imposa un tancament de files.
Laurence Franks és un home de pes en el món israelita. Ha presidit la CIB i ha estat responsable del Fons Nacional Jueu a l'estat espanyol. Parla clar. Per a Franks, l'atac del 7 d'octubre ha fet que tota la diàspora hagi pres consciència que ha d'estar amb Israel. "Vam patir la pitjor massacre des de l'Holocaust i tenim l'obligació de fer costat a l'Estat", diu. Franks subratlla que no és un fonamentalista religiós ("el nostre Déu és el mateix del dels cristians i dels musulmans") i el seu distanciament amb l'extrema dreta israeliana ("són molt minoritaris"), però aplaudeix l'actuació de Netanyahu i invoca poders molt alts: "Els enemics d'Israel ho pagaran car. Déu ha posat la seva mà sobre Israel".
Un altre cognom emblemàtic del món jueu és el de Simy Benarroch. El seu pare, Carles Benarroch, va fundar l'Entesa Judeocristiana de Catalunya i va fer molt per relligar judaisme i cultura catalana. Es confessa admiradora d'Isaac Rabin, el líder que va signar els Acords d'Oslo amb Iàsser Arafat i fou assassinat per un ultra israelià. "El dia que van matar Rabin fou dels més tristos de la meva vida, però vist amb el temps, potser aquell acord no es va madurar prou", manté. Recorda que el lideratge palestí va rebutjar un tractat el 2000 que li donava l'administració de la part àrab de Jerusalem. "En l'actual situació no vull criticar el govern", diu. I mostra "una barreja d'estupor i indignació" perquè es permetin manifestacions propalestines el 7 d'octubre: "És blanquejar Hamàs".
Bet Shalom, la sinagoga progressista
Carles Grima pertany a Bet Shalom. Professor de Dret Constitucional de la UAB i la UB, presideix l'Associació Catalana contra l'Antisemitisme. Convertit al judaisme al descobrir les arrels jueves de la seva família, tanca files amb Tel Aviv. La seva preocupació és aquesta: "La proliferació d'un antisemitisme que no veia des de la primera intifada, el 1987". Aquests dies, ha sentit rebuig per la seva condició de jueu. "Després d'un article meu sobre antisemitisme, una persona va trucar a la meva mare per insultar-me. Després, en un club de lectura d'un llibre sobre Palestina, quan vaig dir que era jueu, es va crear un clima hostil", indica.
Grima considera antisemita els cartells de Free Palestina, perquè defensen la idea "del riu fins al mar, que el poble jueu sigui expulsat de la seva terra". En canvi, rebutja que Israel estigui fent cap genocidi: "Sí, és una guerra i moren innocents. En tota guerra es cometen crims. Però equiparar això a genocidi només pretén treure significació a l'Holocaust". Quan se li recorda que al govern hi ha forces ultres, respon que aquest tema el resoldrà la societat israeliana en acabar la guerra. Es posiciona per la via de dos estats, però clarifica: "Palestina s'ha de comprometre a un estat democràtic i garantir la seguretat de la frontera. És complex perquè pactar amb Abbas o amb Hamàs no assegura un acord validat per l'Iran, Síria o Hezbollah".
Els ostatges, aspecte central
Demian Epsztein intervé en la conversa. És un empresari que és vicepresident de la comunitat Bet Shalom. Corrobora el que diu Grima i subratlla quin és el punt essencial de l'actual conflicte: "Són els ostatges. Això és innegociable. Hi ha un centenar d'ostatges en mans de Hamàs. Ja sabem que la meitat estan morts. Només es demana el seu cos. Per Israel, la vida d'un ostatge ho és tot". Coincideix amb Grima en què si Hamàs alliberés tots els ostatges la guerra estaria en vies de concloure.
Levinsohn reconeix que que hi ha dies que està contra Netanyahu, i dies que no. "Clar que no m'agrada tot el que passa, però jo preguntaria als qui acusen Israel d'actuar de manera desproporcionada que em diguin què seria per ells una resposta proporcionada", ressalta. En línia al que va dir un dia el fundador de l'Estat, Ben Gurion ("els nostres enemics poden perdre moltes batalles; nosaltres, cap"), recorda la petitesa del país: "Israel té 22.000 quilòmetres quadrats. I ja el primer dia de la seva fundació, sota l'empara de l'ONU, va haver de defensar-se d'una coalició de tots els països àrabs".
L'empatia impossible
Un dels problemes més difícils de gestionar en situacions de greu conflicte és el de l'empatia amb l'altre. Es nota l'esforç que fa Dalia Levinsohn per mostrar-ne: "M'agradaria agafar les mans de les mares palestines de la franja i dir-los que sento el seu dolor. Però també voldria que elles sentissin el nostre". L'expresidenta de la Comunitat Israelita assegura que està "en contra de la violència, però Israel s'ha de defensar". Quan se li pregunta per l'empatia, Carles Grima assegura que Israel no vol la guerra i recorda un dels cants que repeteixen en el shabat: "No aixecarà espasa contra espasa, nació contra nació". Conclou, això sí, que "el món àrab ha de fer el primer pas".