La situació a Ucraïna escala dia rere dia. L'endemà que Vladímir Putin anunciés una nova doctrina sobre l'ús d'armes nuclears per part de Rússia com a resposta a l'autorització de Joe Biden per a l'ús d'armament de llarg abast dels EUA -uns projectils que han impactat aquest dimarts contra territori rus-, la situació segueix descontrolada. Aquest dimecres a primera hora, l'ambaixada dels Estats Units a Kíiv ha tancat les portes després de rebre informació sobre un possible atac aeri per part de les tropes russes a la capital d'Ucraïna. Així doncs, per primer cop des de l'inici del conflicte, la seu diplomàtica dels EUA al país ha quedat clausurada. Poques hores més tard, el govern espanyol també ha informat que clausura la seva seu diplomàtica a Ucraïna per la mateixa situació.
En una situació de foc creuat a màxima escala, el president dels Estats Units ha tornat a donar llum verda a una nova autorització armamentística. En concret, Biden ha aprovat l'enviament de mines antipersones a Ucraïna en un altre important canvi de política sobre la guerra. Washington ha explicat a mitjans dels EUA que espera que Ucraïna utilitzi aquestes mines antipersones per reforçar les seves línies defensives dins del seu territori, mentre que els avanços russos amenacen de superar les defenses ucraïneses, no com una capacitat ofensiva a Rússia, mentre que ha demanat garanties que Kíiv tractarà de limitar el risc que presenten les mines per als civils, segons ha informat el diari The Washington Post o la cadena de televisió nord-americana CNN.
Els Estats Units ha proporcionat des dels primers dies de la guerra mines antitancs a Kíiv per atenuar la superioritat numèrica de Rússia en vehicles blindats, però no havia accedit a lliurar mines antipersona per temor al perill que poden presentar. Els grups de Drets Humans han criticat durant molt temps l'ús de mines antipersones perquè poden matar indiscriminadament i poden romandre actives durant anys després que hagi acabat el conflicte en el qual es van utilitzar inicialment.
L'alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va afegir llenya al foc contra Putin i la nova política del Kremlin. En una declaració davant la premsa, Borrell va qualificar "d'irresponsable" l'acció d'aquest dimarts el president rus, Vladímir Putin, qui ha signat una nova doctrina que permet l'ús d'armes nuclears com a resposta a atacs convencionals contra Rússia. En aquest sentit, Borrell ha advertit que aquesta "no és la primera vegada" que Moscou llança amenaces similars per "generar inseguretat". La mesura arriba just després que els Estats Units autoritzessin a Ucraïna l'ús de míssils de llarg abast per atacar objectius russos, una acció que el Kremlin assegura que ja s'ha concretat amb el llançament de sis míssils nord-americans a la regió russa de Bryansk, que comparteix frontera amb Ucraïna i Bielorússia.
Una cimera del G20 sense acord per Ucraïna
La cimera del G20 al Brasil va acabar aquest dimarts sense acords sobre la guerra a Ucraïna i Gaza, ni avenços per reformar el sistema multilateral. En la declaració final, els líders de les grans economies mundials van reconèixer que l'ajuda humanitària als palestins és "urgent" i defensen un "alto el foc ampli" a Gaza i el Líban. Pel que fa a Ucraïna, el G20 dona suport a una "pau duradora", però evita cap condemna a Rússia, que forma part del club. Com a país amfitrió, el Brasil havia proposat un impost als "superrics", però la declaració no recull cap compromís al respecte.