L’arxipèlag de Nova Caledònia, un territori d’ultramar francès, tindrà un referèndum per decidir el seu estatus el 2018. Serà la segona vegada que aquestes illes, que tenen més autonomia que qualsevol altra regió francesa, voten per decidir el seu futur, després d’un referèndum el 1987 que va acabar amb el boicot de la majoria dels grups pro-independència, essencialment nadius, i amb un 98% dels vots a favor de mantenir-se dins de França. Actualment, la majoria parlamentària és partidària de continuar amb la situació actual.

La consulta, acordada amb l’estat francès, sorgeix dels Acords de Nouméa de l’any 1998, que volien trobar una solució “negociada i consensuada” a la situació institucional de Nova Caledònia, que té un estatus especial atorgat per l’estat francès. L’arxipèlag té una autonomia única, més que qualsevol altre territori francès, que l’estat ha anat atorgant al llarg dels anys.

Segons l’Institut Australià d’Estratègia Política, l’estat francès, que treballa per mantenir les illes dins del seu territori, ha trobat el principal problema a l’hora de determinar com està format l’electorat. Els Kanaks, els nadius, defensen que tots estiguin censats automàticament per votar, un fet que els partits unionistes rebutgen i que ja ha comportat problemes en anteriors eleccions.

París, però, juga la seva principal carta amb una inversió de més de 380 milions d’euros durant els propers cinc anys. Nova Caledònia serà l’únic territori que, en lloc de patir les retallades a les administracions territorials, rebrà més fons encara. A més, l’estat prestarà més de 200 milions d’euros a les empreses mineres afectades per la crisi de preus del níquel, la principal activitat econòmica de la regió.

El territori de Nova Caledònia està format per una desena d’illes a la Melanèsia, en ple oceà Pacífic, a uns 1.200 quilòmetres a l’est de la costa australiana. Té una superfície de 18.575 quilòmetres quadrats, una mica més de la meitat que la de Catalunya, i una població d’uns 268.000 habitants. La indústria del níquel ha fet que Nova Caledònia tingui el tercer PIB per cap més gran d’Oceania, per sota de Hawaii i Austràlia i per sobre de Nova Zelanda.