Cinc-centes vint-i-dues persones han estat beatificades aquest diumenge a Tarragona. Foto: CEE
Tota la informació, a TarragonaDiari.cat
- GALERIA DE FOTOS: Macrobeatificació
- Francesc: "Cristians de fets i no de paraules"
- El Vaticà no parla del franquisme
- Hi havia banderes espanyoles
- L'esquerra recorda el seus màrtirs
- Manifestació antifeixista a Tarragona
L'acte va ser tan multitudinari com polèmic, i es va veure esquitxat per un debat en el que es demana que l'Església també reconegui les víctimes del bàndol republicà i que demani perdó pel seu suport al franquisme.
Josep Vila i Barri, així com una dotzena de màrtirs osonencs, passen a completar la llista dels set sants i dels 40 beats que té el bisbat de Vic. “Això és un motiu de joia profunda pel do de la santedat als fills de la nostra diòcesi. A més, els nous beats màrtirs els hem d’acollir com un do de Déu per a nosaltres en l’Any de la Fe”, deia el bisbe Romà Casanova a la seva glossa, fa uns dies. En un període recent, el Bisbat de Vic ha pogut celebrar dues canonitzacions: la del sant gombrènès Francesc Coll i la de la santa Carme Sallés.
Una persecució que buscava "l'extermini de l'Església"
Un missatge enregistrat del Papa Francesc va obrir la cerimònia de beatificacions a Tarragona. El cap de l'Església catòlica, en el seu discurs, va evitar condemnar el cop d'estat del 1936 i la complicitat de la jererquia amb el franquisme. El que sí que va demanar, d'altra banda, és que els cristians ho siguin de manera “concreta”. “Cristians d'obres i no de paraules per no ser cristians mediocres”, va dir. Aquest amor a la fe, ha dit el Papa, s'ha de portar “fins al final”, com van demostrar els 522 màrtirs que han estat beatificats en la cerimònia.”Demanem-los ajuda per mantenir ferma la fe, encara que hi hagi dificultats i siguem així ferment d'esperança i artífex de germandat i solidaritat”, va apuntar.
El representant del Vaticà a les beatificacions de Tarragona, el cardenal Angelo Amato, va insistir en la seva homilia que els màrtirs religiosos "van ser víctimes d'una radical persecució religiosa que es proposava l'extermini de l'Església". "Eren germans que no tenien armes, no estaven al front, ni recolzaven cap partit, no eren provocadors", va dir Amato. Enmig de la polèmica i les crítiques per l'enaltiment d'uns morts, i l'oblit d'uns altres, durant l'etapa de la Guerra Civil espanyola, l'emissari del Papa Francesc va insistir en què l'Església "no busca culpables" i vol ser "la casa del perdó". "Res pot justificar la guerra, l'odi fratricida i la mort dels altres", va assegurar.
La biografia de Josep Vila i Barri
Josep Vila i Barri va néixer a Camprodon el 1910, fill de Joan i Iluminada. Era el més gran de tres fills i l'únic home i molt aviat va quedar orfe de pare. Aquest fet i la difícil situació econòmica va fer que en tan sols onze anys se l'ingressés a un orfenat de Sant Julià de Vilatorta (Osona), fet que el va allunyar del Ripollès. De fet, la seva formació religiosa la va realitzar a Blanes i va ser ordenat sacerdot a Girona el desembre de 1935.
L'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre a Mosqueroles, en ple Montseny. Allà, el 22 de juliol, un escamot revolucionari va perseguir els religiosos del poble i Josep Vila es va amagar. El 2 d'agost va iniciar un viatge a peu fins a Vic on, juntament amb dos religiosos més, es van hostatjar a la casa de la seva germana Isabel. Finalment, va ser detingut el 20 de setembre i, posteriorment, assassinat la nit del 21 al 22 de setembre.
Fotos, crònica i reaccions de la beatificació, a de TarragonaDiari.cat
Més informació al web de la beatificació
El papa Francesc s'ha adreçat als peregrins amb un missatge gravat. Foto: TarragonaDiari.cat.
