[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

El conseller de Salut, Manel Balcells, va presentar ahir un pla de xoc per garantir que 2.700 professionals de la sanitat catalana aprenguin la nostra llengua fins al novembre. Ho podran fer amb un curs de 100 hores especialment pensat per a ells que cursaran en horari laboral i de manera gratuïta. La mesura arriba després que, en els darrers temps, i també gràcies a una major sensibilització en matèria lingüística, s'hagin multiplicat les queixes dels usuaris que no han estat atesos en català i d'alguns incidents lamentables, com el de la infermera de Vall d'Hebron.

Tres de cada deu metges que exerceixen al nostre país no saben parlar el català i fins i tot n'hi ha que no l'entenen, segons un estudi. Entre els que estan en aquesta situació, hi ha més predisposició dels estrangers a aprendre'l que no pas entre els de la resta de l'Estat. Això passa a la sanitat privada i entre una part del personal eventual que es contracta a la pública. 

Els reforços de personal dels darrers anys per millorar l'assistència i el fet que metges i infermers del nostre país marxin a l'estranger per cobrar més diners, formar-se o, senzillament, passar un temps fora ha obligat l'administració a contractar personal eventual. Si volen estabilitzar la seva situació han d'acreditar el nivell C de català, que com a mínim garanteix entendre bé la llengua. 

Davant aquesta situació, que requeriria més exigència de l'administració, també amb el personal temporal quan la seva situació s'allargui, sorgeix un discurs que afirma que l'important és estar "ben atès" i que la llengua és un assumpte secundari. Però és evident que la qualitat assistencial en una consulta també passa per l'empatia i la proximitat al pacient i per poder expressar-se en la llengua que més es domina. I que fins i tot hi pot haver, i no hauria de grinyolar-li a ningú, pacients que dominin perfectament el castellà però que vulguin exercir el seu dret a viure plenament en català. També quan usen un servei públic.

La nostra és una llengua romànica, fàcil d'entendre i de parlar en un temps curt per qualsevol castellanoparlant, més encara si és una persona amb estudis superiors, com és el cas de metges i infermers. És necessari que la Generalitat hi posi mitjans, però també exigència. Els parlants hem de reforçar el caràcter "necessari" de la nostra llengua fent-la servir sempre i arreu i els professionals hi han de posar més voluntat de la demostrada fins ara. És el mínim que se'ls pot demanar.  
 

---

Avui no et perdis

» Pla de xoc pel català a la sanitat: es formaran 2.700 professionals fins al novembre; per Carme Rocamora. 

» Junts aprofita els pressupostos per marcar perímetre ideològic; per Oriol March.

» Així es va fabricar la trama russa del procés; per Bernat Surroca.

» Entrevista a Luis Arroyo: «Ha faltat empatia amb Catalunya»; per Pep Martí.

» Opinió: «Epitafis»; per Jonathan Martínez.

» La Comissió d'Ètica Judicial avala que jutges assisteixin a concentracions contra l'amnistia; per Bernat Surroca.

» Caos a l'R3 després de les obres de desdoblament: «El servei és fins i tot pitjor que abans»; per Irene Giménez.

» Els hotelers de Lloret compren una dessaladora per omplir piscines, però l'ACA no ho permet; per Arnau Urgell i Vidal.

» L'«impostor» Enric Marco va morir en silenci fa dos anys.

» La veu de Nació: «El feminisme de Rafa Nadal»; per Oriol March.

» Nova York denuncia cinc companyies de xarxes socials per vulnerar la salut mental dels joves; per Marc Vilaseca.

» Opinió: «Adolescència»; per Viviane Ogou.

» Des de la llotja: Un any amb Negreira; per Adrià Soldevila.   

» L'Any Estellés commemorarà el centenari a Catalunya i el País Valencià tot i el veto de PP i Vox.

» Primícia: Marc Ribas prepara un nou concurs de cuina amb famosos a TV3: "Un plat de riure"; per Marc Larroya.

» Què fer aquest cap de setmana: plans per al 17 i 18 de febrer.

  ​