"La Masia és un tresor i l'hem d'aprofitar". Hansi Flick tenia estudiat el potencial del planter blaugrana quan va aterrar a Barcelona, conscient que les limitacions econòmiques del club el convidaven a ser possibilista al mercat de fitxatges i pràctic amb el talent en formació, elogiat a l'Eurocopa i als Jocs Olímpics de París, per les exhibicions de Lamine Yamal, Fermín o Cubarsí. Però aquest setembre, just abans del debut de l'equip a la Champions a Mònaco, va voler emfasitzar davant dels focus europeus que el present de l'entitat passava per la Masia. A Mònaco, Flick i el seu equip van ensopegar en un partit desafortunat, però un mes després, el Barça pot dir que ha tornat entre els grans, d'on no havia d'haver marxat. La golejada davant el Bayern a Montjuïc, rival que es manifestava en els pitjors malsons de l'últim lustre, va ser catàrtic per a un equip que juga alliberat, a la velocitat de qui s'ha desprès de motxilles de negativitat.
L'artífex principal de la transformació que ha experimentat la plantilla és Flick, un alemany aliè a la toxicitat de l'entorn que consensua més que imposa. El tècnic ha inculcat l'aposta pel risc que ja va desplegar a Múnic -defensa avançada, pressió asfixiant i vertigen en les transicions-, de resultats tan sanadors per a l'autoestima dels futbolistes que ja no hi ha debat sobre la possessió. Del triomf revitalitzador davant el Bayern es va lloar l'ascendent dels joves -el partit es va acabar amb vuit futbolistes del planter sobre la gespa-, el moment de gràcia de Raphinha, la versió millorada de Pedri i la recuperació notable de Lewandowski. La possessió, l'únic aspecte del joc dominat pels alemanys, no va generar debat perquè l'equip guanya i convenç. Ja es fa respectar a Europa i és líder a la Lliga, el millor bagatge per afrontar el clàssic de dissabte al Santiago Bernabéu.
Flick ha aconseguit alçar un Barça competitiu en temps rècord, amb excuses aparcades i exercint de treballador de club que fa de la necessitat virtut. La descripció no deixa en evidència Xavi Hernàndez, un home de la casa disposat a lesionar des de la banqueta la seva condició d'estrella en temps de penúries econòmiques, però sí que enforteix la figura de l'alemany, que ha trobat la fórmula per esprémer la plantilla i ha completat l'aposta per la Masia del seu predecessor. Xavi va apostar per Lamine Yamal, i va fer debutar Fermín i Cubarsí després de donar recorregut a Balde. Flick els ha atorgat galons i n'ha multiplicat el rendiment, a més de confiar en Bernal i Casadó, l'últim inèdit amb el tècnic de Terrassa.
La Masia sempre és la solució. Una solució segura i barata, patrimoni incalculable per a un club amb urgències. Les que té Joan Laporta, que pateix regularment per quadrar el pressupost i contenir el deute faraònic heretat. Laporta aspira a ser el president que inaugurarà la reforma del Camp Nou amb un equip rejovenit i campió, un trajecte que a la cúpula de l'entitat s'ha fet amb degoteig de desercions i desordre estructural. Però Flick li ha sortit rodó a Laporta, fins al punt que s'ha convertit en el millor aliat del president per esmorteir l'oposició creixent.
El Barça ha tornat. És aviat per sentenciar si serà prou equip per conquerir títols, però transmet que sabrà competir. Al cor de la plantilla hi ha una nova fornada del planter -d'entre 17 i 21 anys- que té qualitat suficient i fam per guanyar. Ningú produeix futbolistes com la Masia. El Madrid, pròxim examen del baby Barça.
>> El personatge polític d'aquest dijous va ser Íñigo Errejón, que va anunciar que dimitia de les responsabilitats a Sumar -n'era el portaveu parlamentari- i abandonava la política institucional. El diputat i cofundador de Podem va plegar entre acusacions de violència masclista, difoses en públic els últims dies, i que expliquen el moviment irreversible del comiat i també que la seva formació hagi obert una investigació després que ell les admetés davant la direcció de Més Madrid. En el missatge difós a les xarxes socials, Errejón suggeria que la seva actitud havia estat "tòxica". "He arribat al límit de la contradicció entre la persona i el personatge", va expressar. Un final agre, que tindrà més reverberacions i que serà utilitzat per adversaris de l'esquerra i també del discurs feminista, com s'ha pogut demostrar en les últimes hores.
- Deu coses que es recordaran d'Ada Colau; per David Cobo i Joan Serra Carné.
- Guia per entendre el congrés de Junts; per Oriol March.
- Pòdcast Snooker: «El nou retorn de Puigdemont i tot el que passarà al congrés de Junts».
- Un terç dels mestres estan disposats a deixar la professió.
- Un «pijo» de dretes o una catalana d'esquerres: com són els espectadors d'«El Hormiguero» i «La Revuelta»?; per Victor Rodrigo.
El passadís
Moviments i canvis d'agenda dimecres al vespre a Palau. Salvador Illa tenia el matí de dijous reservat per a dues reunions, una amb Òmnium Cultural i una altra, just després, amb Societat Civil Catalana. Finalment, només en va tenir una amb l'organització espanyolista, minoritària i pràcticament irrellevant. L'entitat que presideix Xavier Antich, que havia anunciat la trobada amb el president dimecres al matí, va anul·lar-la a última hora, en un moviment que va provocar certa sorpresa. El comunicat d'Òmnium ajornant la reunió va arribar poc després que es fes pública l'agenda d'Illa per dijous, on apareixia la cita amb Societat Civil Catalana just després de la trobada amb Antich. Tant el Govern com l'entitat sobiranista al·leguen motius d'agenda, i asseguren que la trobada es farà més endavant. Les reunions amb les dues entitats -que no són equiparables ni per trajectòria, projecte i base social- quedaran més allunyades en el temps.
Vist i llegit
“No expresso ni ràbia ni odi. Expresso la meva determinació perquè canviem aquesta societat”. La frase de Gisèle Pélicot, una de les reflexions més transcendents de la seva declaració davant del tribunal que jutja les desenes de violacions que va patir durant anys per la manipulació del seu exmarit, encapçala la crònica que firma Pascale Robert-Diard per a Le Monde. Pélicot, que durant el judici ha hagut d'escoltar les excuses dels qui la van violar fent veure que no eren conscients que estava drogada, està decidida a traslladar la vergonya de les víctimes d'abusos als autors de les agressions, un canvi de paradigma que a França ha deixat empremta. En consonància amb aquest relat, al tribunal va citar el seu exmarit pel nom de pila -Dominique, amb qui compartia tres fills i set nets-, de qui va dir que havia construït una façana d'amabilitat i confiança per després trair-la i convertir-la en un objecte sexual amb el qual mercadejar. El cas Pélicot, un punt d'inflexió.
L'imperdible
En aquesta tribuna ja tenim plans tancats per dissabte al vespre, però aquest cap de setmana també hi ha altres cites que valen la pena, com la seixantena de documentals musicals que s'exhibeixen al 22è Festival Internacional de Cine Documental Musical In-Edit 2024. Dimecres ja es va estrenar La Joia, el treball de Bad Gyal -que es reprogramarà més dies-, i aquest dijous va haver-hi la preestrena a l'Estat del documental Bruce Springsteen and The E Street Band: Diarios de carretera, sobre la darrera gira de l'artista de Nova Jersey. En la programació, que s'allargarà fins diumenge que ve, destaquen films de Blur, The Black Keys, Snoop Dogg, Brian Jones o Estopa. No us ho perdeu. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.