Tot a punt per al congrés que Junts celebra aquest cap de setmana a Calella. Havia de ser un conclave més aviat quirúrgic, però s'ha acabat convertint en l'escenari de canvis de profunditat que marcaran el futur de la formació. Al retorn previst de Carles Puigdemont a la presidència -i el conseqüent desplaçament de Laura Borràs- s'hi suma l'ascens d'una nova cúria formada per vells coneguts de l'espai postconvergent. En el camp ideològic s'espera la consolidació d'un gir cap a la dreta amb la política fiscal i la immigració com a carpetes claus, mentre que a nivell tècnic les esmenes se centren en les llistes bloquejades per votar la cúpula. Aquesta és la guia per entendre les claus del congrés.
1. El paper de Puigdemont
El líder a l'exili torna a la presidència de Junts, i ho fa per manar. Lluny queda el compromís d'apartar-se de la primera fila si no era president de la Generalitat després de les eleccions del 12-M. Serà un lideratge executiu, perquè s'encarregarà -entre d'altres qüestions- de les relacions amb els altres partits al costat de Jordi Turull, que repetirà com a secretari general. En essència, Puigdemont tindrà el mateix pes que ja tenia, però reconegut de manera orgànica. Que no hi hagi cap candidatura alternativa indica la seva ascendència. Qualsevol veu que, en privat, hagi dubtat de l'estratègia -sobretot després del retorn fugaç del 8 d'agost- no es vehicularà en el congrés. Manarà fins que ho consideri.
2. Sales, favorita per la quarta vicepresidència
Per sota de Puigdemont hi haurà quatre vicepresidències. N'hi ha tres que ja tenen el nom gravat a la targeta de visita: Toni Castellà, Míriam Nogueras i Josep Rius. En aquest últim cas, haurà de superar alguna esmena sobre incompatibilitats, tenint en compte que acumula dos càrrecs institucionals com a diputat al Parlament i regidor a Barcelona. Qui ocuparà la quarta vicepresidència? Mònica Sales té moltes opcions d'ascendir al càrrec. La portaveu parlamentària s'està convertint en la dona forta a la cambra catalana i disposa de tots els elements per integrar la renovació que aspira a projectar el congrés. Puigdemont té fins dissabte per presentar tots els noms de la candidatura a la direcció.
3. Turull comanda la nau
En aquesta candidatura hi figurarà Turull com a secretari general. Ho és des del 2022, quan va arribar a un acord amb Borràs per repartir-se el 50% de l'executiva, i en aquest temps s'ha guanyat el comandament del partit i -encara més- la confiança del líder a l'exili. Per sota seu hi tindrà una secretària d'organització -serà Judit Toronjo, com ha avançat l'ACN- i l'encarregat de la secretaria de finances. Turull continuarà sent una peça clau en la negociació amb el PSOE -el seu interlocutor és Santos Cerdán- i en el dia a dia de Junts camí de municipals del 2027. El seu pes ja es va notar en la confecció de les llistes al Parlament. No pot fer política institucional per la negativa del Tribunal Suprem a aplicar l'amnistia.
4. La integració de Demòcrates
L'aliança amb Demòcrates ha comportat tres derivades: la integració de Toni Castellà a la direcció com a vicepresident, el desplaçament de la FunDem sota el paraigua de Junts -sortida per a Borràs- i l'exhibició d'una certa obertura. Una de les esmenes que s'hauran de superar és sobre la part de la ponència organitztiva on es consagra que persones que no hagin estat militants en els sis mesos previs al congrés -com és el cas, efectivament, de Castellà- puguin formar part de la direcció. Demòcrates i Junts tenien una relació consolidada en termes electorals, però la sintonia entre el seu líder i Puigdemont ha cristal·litzat en una aliança de llarg abast que unirà les formacions sota la mateixa organització.
5. Borràs, desplaçada a la fundació
Encara que el seu entorn insisteixi que la posada en marxa d'una fundació formava part del full de ruta de l'expresidenta del Parlament des de fa mesos, el cert és que el desplaçament de Borràs indica la caiguda política que ha viscut en els últims anys. Haurà de ser designada membre del patronat -tasca que recaurà en Puigdemont, si no prosperen les esmenes que ho posen en dubte-, i el patronat haurà de triar-la per ser presidenta. El lideratge del consell nacional, que tindrà Pilar Calvo, va ser una opció a finals d'estiu, però no podia ser remunerat. Borràs veurà, a banda, com cap dels seus lloctinents -Aurora Madaula, Francesc de Dalmases, David Torrents- repetirà en els càrrecs.
6. El debat de les llistes bloquejades
La ponència organitzativa, com acostuma a passar en els congressos, és la que acumula més esmenes. La principal pugna que hi haurà a porta tancada orbita al voltant de les llistes bloquejades. En el congrés de fa dos anys, la votació de la cúpula amb un format desbloquejat va motivar càstigs a dirigents afins a Borràs, i ara Puigdemont i Turull volen que les tries es facin en bloc. La posada en marxa de llistes bloquejades queda fixada també per a totes les votacions que hi ha d'haver a nivell intern, ja sigui per les executives territorials com pels espais ideològics. El debat s'ha de resoldre abans de dissabte al migdia, que és quan la ponència organitzativa ha de quedar tancada.
7. Moviment ideològic
De manera progressiva, Junts s'ha anat desplaçant cap a la dreta. Va néixer com un partit de centreesquerra, però ha anat virant: partidaris del Hard Rock, de l'ampliació de l'aeroport del Prat, de suprimir impostos -com el de successions o el de patrimoni, per exemple-, de grans infraestructures com la B-40 i amb dubtes sobre la regulació del lloguer, la formació s'ha ressituat coincidint amb el final del procés. En paral·lel, Puigdemont ha anat desprecintant el llegat convergent, que tant semblava molestar a Junts quan es va fundar. Artur Mas i Jordi Pujol, però, encara no s'han fet militants. A Mas li agradaria fer-ho conjuntament, però Pujol no fa el pas. I això que, al juliol, va dir que li agradaria.
8. Relació amb Sánchez, Illa i l'independentisme
La ponència política no aposta per trencar amb el PSOE, sinó per mantenir la "tensió". Junts insisteix que no forma part de cap bloc a Madrid, tot i que va investir Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia, i encara té pactes pendents de complir amb els socialistes. Pel que fa a la relació amb la resta d'actors de l'independentisme, el partit es mostra partidari d'un nou estat major que aglutini formacions i entitats. Un moviment pendent de com acabi la pugna interna a ERC, oberta en canal fins al 30 de novembre. En paral·lel, Puigdemont es posarà al capdavant d'una "alternativa" a Salvador Illa. Com serà? "Programàtica, d'estil de governança i insubornablement independentista", remarca la ponència.
9. La carpeta de la immigració
Fonamental per a Junts des de fa més d'un any, ja abans de la irrupció d'Aliança Catalana al Parlament, la immigració també aterrarà al congrés del partit. El discurs de drets i deures queda fixat a la ponència de model de país, on també s'hi defensa la posada en marxa d'una agència específica per la immigració. La formació encara té pendent el traspàs integral de competències en aquesta matèria acordat amb el PSOE el gener d'enguany, que s'està negociant de manera discreta en paral·lel a les converses sobre el sostre de dèficit i els pressupostos generals de l'Estat. El concepte que declina Junts és el d'integració "cívica" en un context en què Catalunya ja disposa de vuit milions d'habitants.
10. És el congrés de la successió?
Dependrà de Puigdemont. El retorn a la presidència indica que continuarà al comandament fins que ell ho decideixi. Però sí que el congrés aporta pistes sobre el futur de la formació. L'ascens de Castellà, Sales i Nogueras indica l'arrencada d'una nova etapa respecte de la fase fundacional del partit. Res fa pensar, a hores d'ara, que Puigdemont hagi de deixar de ser el candidat a la Generalitat, tot i els límits que va evidenciar el 12-M, i que perdi pes mentre no s'estigui aplicant l'amnistia. En un context de crisi a ERC, Junts aspira a quedar-se amb tot el pastís de l'alternativa independentista al PSC. I, en aquest marc, el lideratge de l'exili s'ha de combinar amb presència física a tot arreu. D'això va aquest congrés.