Es donava per fet des de feia mesos, però ara ja és oficial: Carles Puigdemont tornarà a ser el president de Junts. Ho ha comunicat el partit quan queden només dos dies perquè arrenqui el congrés de Calella, on s'encetarà una nova etapa amb el líder a l'exili com a màxim responsable de les sigles que ell mateix va fundar fa quatre anys. Si en el conclave d'Argelers del 2022 va decidir apartar-se per centrar-se en el Consell de la República, ara torna al lideratge orgànic de Junts per rearmar-lo des de l'oposició i convertir-lo en la principal alternativa a Salvador Illa, instal·lat a la Generalitat des de l'agost, mentre batalla perquè se li apliqui l'amnistia, aturada pel Tribunal Suprem.
Puigdemont, que s'havia compromès a deixar la primera fila de la política si no aconseguia ser president en les eleccions del 12 de maig -va quedar segon, a set escons de distància del candidat del PSC-, provoca un moviment de peces amb el seu retorn. El més evident és que Laura Borràs, que va assumir la presidència de Junts quan ell va deixar-la, serà desplaçada a la fundació del partit, un pas que el seu entorn sosté que fa "mesos" que madurava. Borràs, en l'anterior congrés, va ser capaç de nomenar el 50% de l'executiva a través d'un pacte amb Jordi Turull, secretari general, que amb el pas dels anys ha incrementat el seu pes. Ell sí que continuarà al càrrec.
Ho farà, això sí, en el marc d'una cúpula renovada. Hi haurà dos vicepresidents nous: Toni Castellà i Míriam Nogueras. Castellà prové de Demòcrates i, gràcies al redactat de la ponència organitzativa, el fet de no militar a Junts un mínim de sis mesos abans del congrés no li impedirà formar part de la cúpula. Nogueras, a qui Puigdemont ha situat com a peça clau en la negociació amb el PSOE, és la cap de files a Madrid i disposa de bona relació amb tots els sectors que formen part de Junts. També es dona per fet que Josep Rius, ben connectat amb Waterloo i que té opcions de guanyar protagonisme a Barcelona de cara a les municipals del 2027, continuarà sent vicepresident de la formació.
Com es justifica oficialment el pas enrere de Borràs? "La presidenta ha expressat el seu convenciment que el lloc des del qual pot seguir servint al projecte del partit i al moviment independentista és a través de la fundació amb què, en aquesta nova etapa, el partit pretén dotar-se d’un espai de de debat d’idees, formació i pensament", remarca el comunicat. "El president Puigdemont, que vol continuar comptant amb el capital polític de la presidenta Borràs i que sempre ha destacat la gravetat de la persecució judicial que pateix arran de la seva implicació en la lluita política, considera que el seu bagatge acadèmic i el seu caràcter determinat la fan la persona idònia per presidir la fundació", ressalta el text.
El repte de refer ponts
La candidatura de Puigdemont serà l'única que es presenti en el conclave de Calella. Els posicionaments de l'expresident de la Generalitat no sempre gaudeixen d'unanimitat dins del partit -el retorn fugaç del 8 d'agost, en el qual van tenir molt protagonisme Castellà i Turull, va generar discrepàncies i malestar pel fet que la direcció i el grup parlamentari disposaven de nul·la informació-, però ningú farà el pas per disputar-li el lideratge. Està previst, de fet, que Jaume Giró, cap de files del sector més possibilista, formi part de la candidatura a la direcció. Hi ha esmenes en contra de la votació de la cúpula a través de llistes bloquejades, però l'executiva confia que puguin acabar decaient.
El pas de l'expresident de la Generalitat conté reminiscències evidents amb la tardor del 2017, en la mesura que els congressos dels principals partits independentistes poden acabar amb els lideratges del referèndum al capdavant de les respectives organitzacions. Perquè Oriol Junqueras també aspira a recuperar la presidència d'ERC en un congrés que, a diferència del de Junts, està marcat per les discrepàncies públiques i els retrets creuats. Una de les tasques que tindrà Puigdemont quan torni a liderar el partit és la de refer ponts amb els republicans, que van investir Illa a canvi d'un acord de finançament singular. L'última trobada entre els líders de l'1-O es va produir l'estiu d'enguany.
La caiguda de Borràs
L'últim episodi d'influència de Borràs es va produir fa exactament dos anys amb la sortida del Govern. Alineada -circumstancialment- amb Puigdemont, va apostar per sortir de l'executiu, una opció que Turull mai va defensar públicament però sí de portes endins. Fora del Govern, en plena recomposició de Junts, l'exconsellera de Cultura va afrontar el judici oral pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. En el seguici cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ple de dirigents del partit, s'hi van poder sentir frases com aquesta: "Ara sí que ens la podrem treure de sobre". Sentències que provenien de qui, anys enrere, havien vist amb recel l'ascens a les files de la formació.
La condemna no va trigar a arribar, així com el relleu formal al Parlament, on va cedir el testimoni a Erra. A partir d'aquí, tot i mantenir assessors -un a compte del Parlament; l'altre, a la Diputació de Barcelona- i un nucli reduït de suport, va veure com hi va haver casos que la van anar afectant dins de Junts. La denúncia de violències silencioses feta per Madaula en el marc del grup parlamentari va derivar en un enfrontament intern que va retratar la pèrdua de pes del laurisme. Va passar el mateix en el cas de Cristina Casol. La direcció, que només un any i mig abans estava al 50% entre Borràs i Turull, va enviar Casol al grup mixt per una majoria clara. Els temps ja havien canviat del tot.
La tendència es va consolidar amb la negociació de la investidura de Pedro Sánchez -el nucli dur el van integrar Puigdemont i Turull, amb participació de Nogueras- i en els primers compassos de la negociació amb el PSOE a Suïssa. Fins i tot a la Moncloa constaten que no forma part del reducte on flueix tota la informació. Potser per això aquesta setmana Borràs no va descartar el suport de Junts a una hipotètica moció de censura, quan en realitat el seu partit i el govern espanyol estan negociant el sostre de dèficit com a primer pas per aprovar els pressupostos generals de l'Estat. Fins i tot hi ha dirigents de Junts que, en privat, s'atreveixen a assegurar que "no pinta res" en el dia a dia.
"Ella i el seu entorn estan en plena campanya de relacions públiques de cara al congrés", determinava fa uns dies un membre de la cúpula. Perquè el retorn de Puigdemont a la presidència de Junts, el camí invers del de fa dos anys, obliga a ressituar-se. Si el 2022 se sentia forta, fins i tot, per contraposar candidatures amb Turull, ara ha batallat per mantenir una mínima influència. La presidència del consell nacional, que Josep Rull deixarà vacant, era una opció, però no pot ser remunerada. L'opicó de la fundació es va posar definitivament sobre la taula un cop concretada l'aliança amb Demòcrates. Cap dels seus escuders té opcions de continuar a la direcció en els llocs que ocupen ara.