En són vuit i fan allò que els agrada: música folk. També són molt joves, però l’edat no els priva d’apuntar ben amunt. Són els Sense Sal. Hem parlat amb l’Ignasi (guitarra, ukelele), la Cris (teclats i veu) i el Salva (baix) i ens han explicat que la seva història només ha fet que començar.
Dieu que el grup es va crear en “un dia trist i avorrit de l'hivern del 2009”. El grup va sortir així, de cop?
I: El meu germà i jo sempre cantàvem cançons per casa, amb la família, perquè ens agrada molt la música. Un dia vam dir: ”a veure si ens posem a fer cançons seriosament”.
Sense Sal el conformeu vuit integrants. Com us heu trobat?
C: Som tots de diferents llocs. D'Ullastrell, de Viladecavalls, de Terrassa, de Matadepera... Ens coneixem de l'institut de Viladecavalls i del Conservatori.
Les vostres edats van dels 16 als 23 anys. Sou molt joves. Això és un avantatge o un inconvenient?
I: Això depèn de l'estil perquè la majoria de grups joves acostumen a fer punk o ska. Nosaltres som una banda més folk, més tranquil·la. Aquest tipus de música no s'acostuma a trobar en gent tan jove.
C: El públic tant és gent gran com gent jove. Valoren molt que treballem molt les veus, les harmonies i tot això.
Fa pocs mesos que els Sense Sal us esteu movent i ja heu guanyat un premi i heu pogut actuar a diversos llocs. En voleu més o us agradaria anar més amb calma per poder-ho pair?
C: El que ens va passar al principi és això, que teníem moltes ganes de fer concerts i van anar sorgint i sorgint. Després vam pensar que necessitàvem una pausa per treballar el repertori propi. Després d’un mes i poc tornem a l’escenari amb el concert de la Jazz Cava del dia 20 de gener. Volem encetar una etapa de molts concerts.
Què us va portar a participar en el concurs Embrió?
C: És que el Martí se n'assabenta de tot!
I: A la revista Enderrock va sortir que es feia la convocatòria i el Martí ens ho va proposar. Vam haver d'enviar dues maquetes que havíem gravat dies abans.
Amb qui us emmiralleu?
C: Sobretot en grups anglesos i de la resta d'Europa. La cançó D'aquí a cinc anys és una versió d'un grup que es diu Noah and the Whale.
Ja us diuen que us assembleu als Manel?
I: És per l'ukelele. Però no és la intenció, encara que ens agraden molt els Manel.
Què expliquen les cançons?
S: Són cançons de sentiments simples i quotidians més que de coses rebuscades. Són cançons simples per divertir-se i per expressar els sentiments naturals.
Sense Sal? Per què aquest nom?
C: És que som hipertensos! (riu). No, el nom ve d'una frase d'un autor alemany que va dir que “mentre soni la música, la por, la sal i la foscor no podran existir”.
Dieu que el grup es va crear en “un dia trist i avorrit de l'hivern del 2009”. El grup va sortir així, de cop?
I: El meu germà i jo sempre cantàvem cançons per casa, amb la família, perquè ens agrada molt la música. Un dia vam dir: ”a veure si ens posem a fer cançons seriosament”.
Sense Sal el conformeu vuit integrants. Com us heu trobat?
C: Som tots de diferents llocs. D'Ullastrell, de Viladecavalls, de Terrassa, de Matadepera... Ens coneixem de l'institut de Viladecavalls i del Conservatori.
Les vostres edats van dels 16 als 23 anys. Sou molt joves. Això és un avantatge o un inconvenient?
I: Això depèn de l'estil perquè la majoria de grups joves acostumen a fer punk o ska. Nosaltres som una banda més folk, més tranquil·la. Aquest tipus de música no s'acostuma a trobar en gent tan jove.
C: El públic tant és gent gran com gent jove. Valoren molt que treballem molt les veus, les harmonies i tot això.
Fa pocs mesos que els Sense Sal us esteu movent i ja heu guanyat un premi i heu pogut actuar a diversos llocs. En voleu més o us agradaria anar més amb calma per poder-ho pair?
C: El que ens va passar al principi és això, que teníem moltes ganes de fer concerts i van anar sorgint i sorgint. Després vam pensar que necessitàvem una pausa per treballar el repertori propi. Després d’un mes i poc tornem a l’escenari amb el concert de la Jazz Cava del dia 20 de gener. Volem encetar una etapa de molts concerts.
Què us va portar a participar en el concurs Embrió?
C: És que el Martí se n'assabenta de tot!
I: A la revista Enderrock va sortir que es feia la convocatòria i el Martí ens ho va proposar. Vam haver d'enviar dues maquetes que havíem gravat dies abans.
Amb qui us emmiralleu?
C: Sobretot en grups anglesos i de la resta d'Europa. La cançó D'aquí a cinc anys és una versió d'un grup que es diu Noah and the Whale.
Ja us diuen que us assembleu als Manel?
I: És per l'ukelele. Però no és la intenció, encara que ens agraden molt els Manel.
Què expliquen les cançons?
S: Són cançons de sentiments simples i quotidians més que de coses rebuscades. Són cançons simples per divertir-se i per expressar els sentiments naturals.
Sense Sal? Per què aquest nom?
C: És que som hipertensos! (riu). No, el nom ve d'una frase d'un autor alemany que va dir que “mentre soni la música, la por, la sal i la foscor no podran existir”.
