Oriol González és, segurament, el bateria més actiu de la ciutat. Porta entre mans multitud de projectes, sempre (o gairebé sempre) al voltant del jazz. Sovint el veiem a la Nova Jazz Cava, i també ha organitzat, darrerament, jam sessions a l’Ateneu Candela, els diumenges a la tarda.
No és un horari una mica estrany, el diumenge a la tarda?
Hi ha molts músics que ho agraïm, perquè entre setmana la gent té coses a fer. Hi ha qui té família, o a l’endemà té classes. La prova és que els dies que n’hem fet, estava ben ple!
Què et va portar a dedicar-te al jazz?
Vaig començar a tocar la bateria als 14 anys, però no tocava jazz. Tocava la música menys agradable a l’oïda que et puguis imaginar, però el meu germà escoltava Chick Corea, i pensava “ja m'hi posaré un dia, a escoltar això”. La cançó Spain em va marcar molt, però vaig tardar anys a entendre el que feien amb la bateria!
Per això vas decidir estudiar música...
Jo estudiava coses de laboratori i veterinària, però em passava el dia tocant, donant copets a les provetes i a la taula, tenia la música al cap... Jo crec que molestava la gent. Al sopar de comiat de l’últim curs, un professor em va dir: “l'únic que faràs bé a la vida és el que tinguis al cap”. Aquella nit vaig decidir que estudiaria música.
I així va ser.
Vaig anar a estudiar a l'Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu, però no m’ensenyaven el que jo volia. Jo tocava des dels 15 anys i sempre he fet concerts de manera amateur. De fet, em segueixo considerant un músic amateur, quan toco no tinc la sensació d'estar treballant.
La teva feina és fer de professor de bateria?
En part. M’agraden molt els nanos i quan veus el resultat és una feina molt gratificant, però la meva professió és ser músic!
Poder viure d’un hobby no està malament...
Aquest cap de setmana toco amb l’Horacio Fumero i el Matthew Simon...
...Gens malament!
Gens! Però si ells toquen acabats de llevar, al 10 per cent, jo he d’haver escalfat i tot per estar a l’alçada!
Ser de Terrassa t’ha influït en la teva carrera?
Conscientment no. Tots els concerts que he fet me’ls he buscat jo. Bé, segurament de manera indirecta sí, però... A mi qui em va influir va ser el meu germà escoltant Chick Corea!
No és un horari una mica estrany, el diumenge a la tarda?
Hi ha molts músics que ho agraïm, perquè entre setmana la gent té coses a fer. Hi ha qui té família, o a l’endemà té classes. La prova és que els dies que n’hem fet, estava ben ple!
Què et va portar a dedicar-te al jazz?
Vaig començar a tocar la bateria als 14 anys, però no tocava jazz. Tocava la música menys agradable a l’oïda que et puguis imaginar, però el meu germà escoltava Chick Corea, i pensava “ja m'hi posaré un dia, a escoltar això”. La cançó Spain em va marcar molt, però vaig tardar anys a entendre el que feien amb la bateria!
Per això vas decidir estudiar música...
Jo estudiava coses de laboratori i veterinària, però em passava el dia tocant, donant copets a les provetes i a la taula, tenia la música al cap... Jo crec que molestava la gent. Al sopar de comiat de l’últim curs, un professor em va dir: “l'únic que faràs bé a la vida és el que tinguis al cap”. Aquella nit vaig decidir que estudiaria música.
I així va ser.
Vaig anar a estudiar a l'Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu, però no m’ensenyaven el que jo volia. Jo tocava des dels 15 anys i sempre he fet concerts de manera amateur. De fet, em segueixo considerant un músic amateur, quan toco no tinc la sensació d'estar treballant.
La teva feina és fer de professor de bateria?
En part. M’agraden molt els nanos i quan veus el resultat és una feina molt gratificant, però la meva professió és ser músic!
Poder viure d’un hobby no està malament...
Aquest cap de setmana toco amb l’Horacio Fumero i el Matthew Simon...
...Gens malament!
Gens! Però si ells toquen acabats de llevar, al 10 per cent, jo he d’haver escalfat i tot per estar a l’alçada!
Ser de Terrassa t’ha influït en la teva carrera?
Conscientment no. Tots els concerts que he fet me’ls he buscat jo. Bé, segurament de manera indirecta sí, però... A mi qui em va influir va ser el meu germà escoltant Chick Corea!
