Alguns el consideren un dels millors trompetistes del país -Tete Montoliu va dir d'ell que era un dels jazzmen més purs i emotius de la península ibèrica. Per a d’altres és només aquell a qui demanen consell sobre música a la seva botiga, Casa Farràs. Josep Maria Farràs, format al Club de Jazz d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa i un dels fundadors de la Jazz Cava, mai s’ha volgut professionalitzar com a músic, però el reclamen contínuament.
Què el va atraure del jazz?
Tota la vida he estat a la botiga i s'hi escoltava molta música, però mai havia sentit res semblant al jazz. I quan al 1955 vaig començar a sentir-lo vaig descobrir que era una música amb molt color, amb molta força. A més, l'artista ho creava al moment, improvisant. Tot això em va atraure molt.
Per què va triar la trompeta?
Al 1959 un holandès que tocava el clarinet va venir a Terrassa a estudiar. Va voler muntar un grup de jazz i necessitava un trompetista. I jo tenia una trompeta a casa. Jo volia tocar el saxo, però faltava un trompetista.
Quins són els seus referents musicals?
Vaig començar com tothom, amb en Louis Armstrong, que era considerat el rei del jazz. Després em va començar a interessar el bebop i músics com Charlie Parker, Thelonious Monk i Dizzy Gillespie. M'agrada tocar jazz clàssic perquè és amb el que vaig començar, però el meu llenguatge és més bopper, dels anys 40-50.
El Festival de Jazz compleix 30 anys i vostè tocarà en l'acte inaugural i a la cita més multitudinària, el Pícnic Jazz. Què significa per a vostè estar en aquests dos moments tan importants?
El dia de la presentació és especial. I el Pícnic Jazz... Va haver-hi una època en què vaig tocar per tot Europa amb La Vella Dixieland i en tots els festivals n’hi havia. Vaig proposar-ho i es va començar a fer a Terrassa. Ara té renom i molta gent coneix el festival pel Pícnic Jazz.
Quins concerts recomanaria d'aquesta edició del festival?
El més important és el de Kenny Barron, un pianista mític de bebop i hardbop. El següent seria el de Tom Harrell. El del Dave Douglas serà un concert divertit, és molt modern. I també penso que estaran molt bé el d'Horacio Fumero, que ve amb un trompetista argentí molt interessant, el de Chamorro Quartet i l'Andrea Motis i el del jazzterrassaman d'aquest any, Perico Sambeat.
Què el va atraure del jazz?
Tota la vida he estat a la botiga i s'hi escoltava molta música, però mai havia sentit res semblant al jazz. I quan al 1955 vaig començar a sentir-lo vaig descobrir que era una música amb molt color, amb molta força. A més, l'artista ho creava al moment, improvisant. Tot això em va atraure molt.
Per què va triar la trompeta?
Al 1959 un holandès que tocava el clarinet va venir a Terrassa a estudiar. Va voler muntar un grup de jazz i necessitava un trompetista. I jo tenia una trompeta a casa. Jo volia tocar el saxo, però faltava un trompetista.
Quins són els seus referents musicals?
Vaig començar com tothom, amb en Louis Armstrong, que era considerat el rei del jazz. Després em va començar a interessar el bebop i músics com Charlie Parker, Thelonious Monk i Dizzy Gillespie. M'agrada tocar jazz clàssic perquè és amb el que vaig començar, però el meu llenguatge és més bopper, dels anys 40-50.
El Festival de Jazz compleix 30 anys i vostè tocarà en l'acte inaugural i a la cita més multitudinària, el Pícnic Jazz. Què significa per a vostè estar en aquests dos moments tan importants?
El dia de la presentació és especial. I el Pícnic Jazz... Va haver-hi una època en què vaig tocar per tot Europa amb La Vella Dixieland i en tots els festivals n’hi havia. Vaig proposar-ho i es va començar a fer a Terrassa. Ara té renom i molta gent coneix el festival pel Pícnic Jazz.
Quins concerts recomanaria d'aquesta edició del festival?
El més important és el de Kenny Barron, un pianista mític de bebop i hardbop. El següent seria el de Tom Harrell. El del Dave Douglas serà un concert divertit, és molt modern. I també penso que estaran molt bé el d'Horacio Fumero, que ve amb un trompetista argentí molt interessant, el de Chamorro Quartet i l'Andrea Motis i el del jazzterrassaman d'aquest any, Perico Sambeat.
