
Vidres congelats, llums de contra hivern, esquimals ballant al gel la ruta esfèrica del temps, ulleres entelades que no deixen veure fades, aigua d’Islàndia o tristesa que fa olor d’herba. Amb el fred i la malenconia per bandera, Blaumut ha donat caliu a la Nova Jazz Cava, tot demostrant que no és una moda ni un grup amb un single efectista.
La formació barcelonina, insòlita en el panorama català pel fet d’embolcallar el pop amb música clàssica (violí, violoncel i contrabaix i una bateria jazzística) i de construir melodies amb vocació de banda sonora, no ha deixat marge a l’especulació. "Quarts de set", encara amb algun problema de so, ha encès la primera guspira i la flama s’alçava a continuació amb "Pa amb oli i sal" i el seu xiulet contagiós. El seu cantant ha proposat al públic l’exercici de xiular i d’afegir “na na na” i “lo lo lo” a la tornada.
Tenir un repertori limitat -12 temes d’un sol àlbum, "El turista", una d’elles instrumental i un parell de versions- han abocat el concert a una hora i quart escassa. Però al mateix i per allargar l’espectacle, han permès el violinista Vassil Lambrinov dirigir-se al públic de manera simpàtica i promocionar la banda entre els divertits retrets del cantant, Xavi de la Iglesia. "No li feu cas, l’estem reeducant", avisava.
A banda de "Coral·lí", l’adaptació d’Adrià Puntí feta expressament pel disc de La Marató, els moments de pell de gallina han arribat amb "El llimoner", "Massa tard" i "I beg your pardon", en què musiquen un poema d’Espriu. Per finalitzar i abans que el grup recollís els instruments per anar a tocar "Coral·lí" al plató de La Marató de TV3, han deixat el llistó ben alt amb “Bicicletes” –reclamada pels més menuts- i la repetició de "Pa amb oli i sal" en clau ska. Ara només falta la confirmació del segon disc, la veritable prova de foc. Però això ja és una altra història, mentrestant "ho vestirem amb unes copes de vi"...