Cabaret Misêria es presenta amb un espectacle que fa olor de ranci i té color de foto antiga. Fan cançons que expliquen històries i històries que expliquen cançons, amb la visita de personatges que no deixaran indiferent. Presenten el seu espectacle demà a Faktoria (Bruc), i si els fan preguntes, responen així:
Què s’hi troba al Cabaret Misêria?
S'hi troba allò que voldries trobar en aquell "antro" on voldries perdre't de tant en tant, aquella gent rara que potser no és tan rara, rara com nosaltres o com tu, històries sense pena ni glòria, un cabaret.
Quines històries s’expliquen?
Cada personatge ens explica la seva. Hi ha històries de mags, d'actrius que han perdut una mica la xaveta. Hi ha històries d'amor, evidentment. També tenim "vedettes".
D’on surten aquests personatges?
Els personatges surten després de les cançons. Hi ha cançons que només són creïbles a través d’un personatge. Tenim aquest personatge que és el “Pepito Grillo del Cabaret”, que et diu que caiguis en les temptacions encara que tothom et digui el contrari.
Preferiu tocar en sala de concerts o en teatre?
El format de la sala ens és igual, adaptem el que tenim a l'ambient de cabaret, i el públic ho nota.
Diuen que preferiu emocionar a innovar.
És que està tot inventat! La música barrejada amb el teatre es fa des de fa molts anys, però quin gran invent, la música! Si ens trobéssim la Billy Holliday al bar de la cantonada, amorrada a un whisky i cantant al costat d'un piano atrotinat, al·lucinariem, però ella tampoc s'estaria inventant res.
Les vostres cançons comencen molt tranquil·les però acaben frenèticament. És un intent frustrat de prendre’s la vida amb calma?
És la incapacitat de mantenir una dinàmica al llarg de tot el tema. Intento fer coses petitones... N’hi ha que comencen i acaben tranquil·les, però pel mig pot passar de tot. I als músics, els dónes un dit i t'agafen tot el braç.
Quin paper hi juguen?
Cadascú hi aporta el seu estil en total llibertat. Alguns vénen del jazz, altres de la clàssica o el rock. Són aquestes petites coses les que fan el Cabaret. Potser no és nou, però és tan divertit! En lloc de llançar-nos les guitarres pel cap, ha sortit una guspira de màgia.
I a què us assembleu?
Això digueu-nos-ho després del concert.
Què s’hi troba al Cabaret Misêria?
S'hi troba allò que voldries trobar en aquell "antro" on voldries perdre't de tant en tant, aquella gent rara que potser no és tan rara, rara com nosaltres o com tu, històries sense pena ni glòria, un cabaret.
Quines històries s’expliquen?
Cada personatge ens explica la seva. Hi ha històries de mags, d'actrius que han perdut una mica la xaveta. Hi ha històries d'amor, evidentment. També tenim "vedettes".
D’on surten aquests personatges?
Els personatges surten després de les cançons. Hi ha cançons que només són creïbles a través d’un personatge. Tenim aquest personatge que és el “Pepito Grillo del Cabaret”, que et diu que caiguis en les temptacions encara que tothom et digui el contrari.
Preferiu tocar en sala de concerts o en teatre?
El format de la sala ens és igual, adaptem el que tenim a l'ambient de cabaret, i el públic ho nota.
Diuen que preferiu emocionar a innovar.
És que està tot inventat! La música barrejada amb el teatre es fa des de fa molts anys, però quin gran invent, la música! Si ens trobéssim la Billy Holliday al bar de la cantonada, amorrada a un whisky i cantant al costat d'un piano atrotinat, al·lucinariem, però ella tampoc s'estaria inventant res.
Les vostres cançons comencen molt tranquil·les però acaben frenèticament. És un intent frustrat de prendre’s la vida amb calma?
És la incapacitat de mantenir una dinàmica al llarg de tot el tema. Intento fer coses petitones... N’hi ha que comencen i acaben tranquil·les, però pel mig pot passar de tot. I als músics, els dónes un dit i t'agafen tot el braç.
Quin paper hi juguen?
Cadascú hi aporta el seu estil en total llibertat. Alguns vénen del jazz, altres de la clàssica o el rock. Són aquestes petites coses les que fan el Cabaret. Potser no és nou, però és tan divertit! En lloc de llançar-nos les guitarres pel cap, ha sortit una guspira de màgia.
I a què us assembleu?
Això digueu-nos-ho després del concert.
