Jaume Cabré celebra trenta anys amb Proa Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
A l'escriptor Jaume Cabré ja no li pregunten per quina raó utilitza el català per escriure les seves novel·les. Una pregunta que era habitual fins als anys 2001-2003 i que actualment "ja no em fa ningú", un fet a partir del qual l'escriptor detecta un canvi de mentalitat a Europa respecte a la realitat catalana en els darrers anys, que atribueix atribueix a una "visualització de la normalitat del fet català" i que considera una "conquesta col·lectiva".
Segons l'autor de 'Jo confesso', a principis de la passada dècada "em van deixar de preguntar perquè escrivia en català", una qüestió que li feien només des de França i Espanya, i van passar a preguntar-li "perquè no em traduïa jo mateix al castellà, ja que entenien que sóc un escriptor bilingüe". "Però no sóc un escriptor bilingüe", ha aclarit Cabré. Ara bé, amb el pas dels anys s'ha "normalitzat" el fet d'escriure en català i per això mateix l'escriptor ha reblat que ara "ja no em pregunten perquè escric en català".
Trenta anys amb Proa
Cabré va fer aquestes declaracions la setmana passada, aprofitant que ha celebrat 30 anys d'estreta col·laboració amb l'editorial Proa, una relació que va començar el 1984 amb l'edició de 'La teranyina' -Premi Sant Jordi, 1983- i que ha continuat fins al dia d'avui. Per commemorar-ho, l'editorial va voler reunir-lo amb els editors que al llarg de tres dècades s'han responsabilitzat de la publicació dels llibres de Cabré, començant per Joan Carreras, amb qui va editar entre d'altres, l'esmentada 'La teranyina' i 'Fra Junoy o l'agonia dels sons', continuant per Oriol Izquierdo, responsable de l'edició de 'Senyoria' i 'L'ombra de l'eunuc' i l'editor actual, Josep Lluch, editor de 'Jo confesso'. En representació d'Isidor Cònsul -mort el 2009- editor de 'Les veus del Pamano' hi va assistir la seva vídua, Romi Porredon.
Cabré va aprofitar l'ocasió per definir la seva relació amb els editors amb una norma molt simple, "que no em pressionin", i assenyalant que no li agrada que li preguntin "en que estic treballant". Ara bé, com la trobada comptava amb presència de periodistes s'ha vist obligat a respondre precisament a aquesta qüestió, limitant-se a assenyalar que treballa "cada dia", però sense donar gaires més detalls del nou projecte ja que tot i tenir "alguns personatges que ronden per casa meva", encara no ha trobat "l'element màgic" que donarà forma a una futura novel·la.
La importància de la fira de Frankfurt
L'escriptor, que ha rememorat la seva etapa de professor d'institut i per això mateix s'ha mostrat "totalment esgarrifat amb la Lomce" -la nova llei educativa promoguda pel ministre Wert-, ha volgut insistir en la importància de la presència catalana a la fira de Frankfurt del 2007, ja que va servir per "posar la literatura catalana al mapa", fins al punt que, segons Cabré, "els mateixos alemanys deien que la literatura catalana era el secret d'estat més ben guardat d'Espanya", fins al punt que d'aleshores ençà, "les editorials europees busquen tenir un català al seu catàleg".
L'escriptor, que ha rememorat la seva etapa de professor d'institut i per això mateix s'ha mostrat "totalment esgarrifat amb la Lomce" -la nova llei educativa promoguda pel ministre Wert-, ha volgut insistir en la importància de la presència catalana a la fira de Frankfurt del 2007, ja que va servir per "posar la literatura catalana al mapa", fins al punt que, segons Cabré, "els mateixos alemanys deien que la literatura catalana era el secret d'estat més ben guardat d'Espanya", fins al punt que d'aleshores ençà, "les editorials europees busquen tenir un català al seu catàleg".
Finalment, Cabré va tenir unes paraules per al president del Parlament Europeu i candidat a presidir la Comissió Europea pel Partit Socialista Europeu, Martin Schulz, declarat lector seu. L'escriptor l'ha definit com un polític "amb un coneixement molt clar de la realitat catalana" i ha desvetllat que el polític alemany té amics a Badalona, amb qui fa rutes en bicicleta per Catalunya. Així mateix ha destacat la seva "deferència i comprensió pel fet català".
