La Llei del Cinema Català segueix i seguirà generant polèmica. Després de la seva aprovació, a finals del mes de juny, no està del tot clar si acabarà sent una bona llei o no per al cinema en català. Sobre el paper sembla que sí, però a la pràctica, moltes de les grans produccions cinematogràfiques no es podran veure en català. La llei entrarà en vigor l'1 de gener del 2011 i s'anirà implantant de manera progressiva. Les majors i els exhibidors, que s'han mostrat contraris a la norma, tindran fins al 2018 per adaptar-se. Resten 8 anys, però a curt termini, i després d'analitzar la cartellera dels cinemes catalans, el català seguirà estan marginat.
La llei és molt clara. El 50% de les pel·lícules que arribin als cines catalans hauran d'estar doblades o subtitulades en català. Un percentatge que supera de llarg el 3% actual. És una arma de doble fil. Segons Luis Hernández de Carlos, president de la federació de distribuïdors (FEDICINE) “la llei comportarà que les grans companyies de Hollywood, les majors, redueixin el seu nombre de films a Catalunya”. A més, apunta que “les que arribin, ho faran en versió original, sense subtítols, per criteris estrictament comercials”.
Dit i fet. La pel·lícula d'animació Toy Story 3 es va estrenar aquest estiu amb 12 còpies en català, però cap d'elles en 3D, un format reservat al castellà. La major encarregada de la distribució argumentava problemes econòmics per haver decidit distribuir en català només algunes de les còpies analògiques. En el cas de Terrassa, la pel·lícula no es va poder veure en català. Ni Cinesa Parc Vallès ni Cines Segle XXI van apostar per la versió sense 3D en català. Però aquest film no ha estat el primer, i tot fa pensar que no serà l'últim. Fa uns mesos, la major Paramount va distribuir el film Shreck en català, però només en analògic. Tots els cines que la van projectar en 3D a Catalunya ho van fer en castellà.
De moment, la Llei encara s’ha de desenvolupar. Pujar del 3% al 50% és un bon augment, però faltarà veure com afecta a la quantitat i també a la qualitat de les grans produccions cinematogràfiques que arribin a casa nostra.
La llei és molt clara. El 50% de les pel·lícules que arribin als cines catalans hauran d'estar doblades o subtitulades en català. Un percentatge que supera de llarg el 3% actual. És una arma de doble fil. Segons Luis Hernández de Carlos, president de la federació de distribuïdors (FEDICINE) “la llei comportarà que les grans companyies de Hollywood, les majors, redueixin el seu nombre de films a Catalunya”. A més, apunta que “les que arribin, ho faran en versió original, sense subtítols, per criteris estrictament comercials”.
Dit i fet. La pel·lícula d'animació Toy Story 3 es va estrenar aquest estiu amb 12 còpies en català, però cap d'elles en 3D, un format reservat al castellà. La major encarregada de la distribució argumentava problemes econòmics per haver decidit distribuir en català només algunes de les còpies analògiques. En el cas de Terrassa, la pel·lícula no es va poder veure en català. Ni Cinesa Parc Vallès ni Cines Segle XXI van apostar per la versió sense 3D en català. Però aquest film no ha estat el primer, i tot fa pensar que no serà l'últim. Fa uns mesos, la major Paramount va distribuir el film Shreck en català, però només en analògic. Tots els cines que la van projectar en 3D a Catalunya ho van fer en castellà.
De moment, la Llei encara s’ha de desenvolupar. Pujar del 3% al 50% és un bon augment, però faltarà veure com afecta a la quantitat i també a la qualitat de les grans produccions cinematogràfiques que arribin a casa nostra.
