La Rambla nevada el 1910 Foto: Fons Ragon-Amat

Un mes d'abril del 1910, quan la ciutat gaudia de l'onzè dia d'esplèndida primavera, una tardana i abundant nevada caigué sobre Terrassa, tot i que no va sorprendre la ciutadania, ja que el fenomen meteorològic l'havia anunciat el diari La Comarca del Vallès publicant els pronòstics de l'astròleg Sfeijoon. La va tornar a encertar.

La nit del 31 de març va començar a nevar a bona part de Catalunya i tal com refereix la crònica de l'esmentat diari, l'endemà, les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç i Tibidabo que rodejaven la plana vallesana estaven cobertes de neu. A Terrassa, continuant amb el relat del cronista era d'admirar les siluetes del campanar del Sant Esperit, la cúpula del magatzem Freixa, l'actual Institut Industrial, el Mercat de la Independència i l'Escola Industrial cobertes de neu oferint un aspecte enlluernador.

Continua la crònica destacant als fotògrafs que havien obtingut formoses plaques que segurament serien exhibides en sessions cinematogràfiques i com la mainada i els més joves es divertien amb la neu.

Es calcula que en alguns llocs, la neu va arribar als 60 cm. I que els danys es van concentrar a la xarxa telefònica i telegràfica i a l'enllumenat elèctric de la ciutat que deixà a les fosques diversos comerços i cases particulars. També va perjudicar la florida primaveral dels arbres fruiters i de les aus.

A més de les patacades, les relliscades i la caiguda de branques pel pes de la neu, només cal ressaltar un incident ocorregut a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer: un carruatge que traginava viatgers des de l'estació del Nord va patir l'absurd que un cable elèctric deseixit a terra per culpa de la nevada es va enredar a les potes del cavall que, espantat per les guspires i llampecs que desprenia el cable, es va ajaçar mentre els passatgers saltaven del carruatge. Només va prendre mal el cavall que va quedar en estat gravíssim.

El cap de la Guàrdia Civil preveient possibles accidents va posar a patrullar pels carrers a vuit parelles de guàrdies. La nevada va provocar el descens notable de temperatures obligant als terrassencs a recuperar la roba d'abrigar que s'havia endreçat als armaris.

Els més petits, despreocupats per les possibles conseqüències de la Nevada van aprofitar l’avinentesa per fer ninots de neu al bell mig del carrer.

Quan neva en un lloc on no és habitual sempre es disparen les especulacions. Els nostres avantpassats també deixaven volar la imaginació. Es preguntaven si els fenòmens meteorològics de la primavera podrien tenir el seu origen o estar relacionats amb l’aparició del famós cometa Halley.

Res millor, en aquest cas, i per desengreixar una mica, que explicar la nevada de 1911 com ho va fer el cronista Baltasar Ragon al seu llibre Coses de Terrassa Viscudes. S’ha respectat fil per randa l’ortografia i la puntuació.

“Feia alguns dies que el temps era molt variable. El matí es presentava amb un sol, bonic, brillant, però a migdia començà a nuvolar-se i a la tarda ja teníem pluja.

Però de prompte es va girar un fred intens i el dia 4 d’abril, cap al tard va començar a caure borrissols de neu i a les vuit del vespre en les baranes dels balcons ja n’hi havia un gruix de deu centímetres. Durant la nit, en mig d’aquella quietud que produeixen les nevades, va anar caient la neu contínuament fins a primera hora del matí.

En anar a fer-se clar, es va asserenar i es produí una glaçada d’aquelles que formen època. Va haver-se de pregar el veïnat perquè amb pales i aigua calenta netegés una mica la voravia, ja que anar pels carrers, amb aquella glaçada tan forta, n’hi havia per trencar-se tota l’ossamenta. De bonic ho era molt; poques vegades s’havien vist unes panoràmiques tan esplèndides com els que es van veure aquell dia.

La neu es va estendre per tota la comarca del Vallès, les muntanyes de Sant Llorenç, Montserrat, can Poal i les Martines, la carena del Tibidabo fins a Sant Pere Màrtir. La companyia de telèfons sofrí un gros perjudici, ja que foren en gran nombre els fils que varen trencar-se a conseqüència del pes de la neu que s’hi aguantà”.

El perjudici més gros, fou per a l’agricultura, perquè en aquest temps i amb les bonances que havien fet anteriorment, la majoria dels arbres, ja havien fet la nova brotada.