
Fins al 20 de setembre, la BCT Xarxa s’afegeix amb l'exposició "De l'infern i del llibre prohibit" als actes de la 1a Fira del Llibre Prohibit, celebrada a Llagostera el passat diumenge 14 de setembre. L'objectiu és, juntament amb altres biblioteques públiques de Catalunya, incentivar la lectura d’aquelles obres que en un moment o altre de la història han estat censurades, i per explicar a la ciutadania comportaments del poder que avui dia encara són molt desconeguts. Aquesta és la primera fira d’aquestes característiques que es fa Europa.
La Fira és l’excusa per reivindicar la importància que la literatura ha tingut sempre en la història de la humanitat, fins al punt que el poder (no sempre democràtic) hi ha focalitzat actes de censura i prohibició. Aquesta eina ha servit i serveix encara, per reprimir aquelles expressions escrites que van en contra d’interessos polítics o religiosos. Des de la religió i la política s’ha dirigit la ciutadania a la no lectura de determinats autors u obres. I això s’ha fet extensiu, amb el temps, al cinema i a la música.
L’exposició abasta tant escriptors, com músics i cineastes d’Europa i d’altres continents. Els motius que han portat a censurar-los són molt variats i no sempre queden clars, malgrat l’esforç del censurador per explicar-los. La censura sempre ha existit però no es van començar a elaborar llistats fins l'any 1557, quan l'Església Catòlica, a través de la Inquisició, posà per escrit quines publicacions no es consideraven aptes per a la lectura: així va sorgir l’anomenat Index Librorum Prohibitorum. Molts dels autors van haver de patir que les seves obres es veiessin censurades o directament prohibides. Fins i tot alguns d'ells van ser perseguits i les seves obres es consideraren sacrílegues. Aquest corrent de pensament es va mantenir fins l'any 1966, quan es va donar per finalitzada la utilitat de l'Index.
De Victor Hugo a l'espiritisme
A Terrassa, les biblioteques públiques van ser també testimonis d’aquesta manera de fer. N’és bona prova l’anomenat Infern, com s’anomenava el destí bibliotecari d’aquests llibres, de la Biblioteca Municipal Soler i Palet, on es van catalogar molts documents i llibres, juntament amb les anotacions manuscrites a les fitxes dels catàlegs manuals de les diferents biblioteques que funcionaven a la ciutat. Amb el trasllat, l’any 1998, a la nova Biblioteca Central de la ciutat, aquest espai quedà definitivament en desús.
L’exposició consta de dues parts ben diferenciades. En una primera part s'hi poden trobar llibres que en el seu moment els antics responsables de la biblioteca Soler i Palet van considerar que no havien d'estar a l'abast del públic en general. S’hi troben temes com l'esoterisme, l'espiritisme, el socialisme, el marxisme, la maçoneria, les ciències ocultes o fins i tot el ioga. I autors com Víctor Hugo, Anatole France, Montesquieu, Stendhal, Tolstoi...
En alguns exemplars encara es conserven anotacions en llapis que fan referència a la temàtica o la raó per la qual estava retirat: anticatòlic, herètic, comunista, marxista, espiritista, protestant, herètic, amor lliure i catalanisme. Són documents del fons patrimonial de la BCT, edicions antigues que es mostraran en vitrines.
En alguns exemplars encara es conserven anotacions en llapis que fan referència a la temàtica o la raó per la qual estava retirat: anticatòlic, herètic, comunista, marxista, espiritista, protestant, herètic, amor lliure i catalanisme. Són documents del fons patrimonial de la BCT, edicions antigues que es mostraran en vitrines.
A la segona part s'hi troben llibres que les persones usuàries es podran endur en préstec. Serà una petita mostra de títols literaris, música i cinema de tots els temps i geografies, que en algun moment donat de la història, han patit un grau de censura determinat. Cada títol anirà acompanyat d’una petita fitxa explicativa del motiu de la censura.