
L'any 1968 Terrassa perdia una de les seves joies modernistes, el Grup Escola Torrella. L'immoble era una meravella arquitectònica. Però en el final del franquisme no es valorava el patrimoni i el modernisme es despreciava. La joia de la Rambla va ser enderrocada per donar pas a un edifici d'habitatges, encara existent. L'especulació urbanística va fer desaparèixer l'escola, un element que avui permetria donar un altre caire al Centre i que de ben segur seria un atractiu turístic de primera magnitud .
L'11 d'abril de 1910, Antoni Torrella i Maurí cedia a la Ajuntament un terreny amb la condició que s'utilitzes per edificar un centre educatiu. L'espai estava situat a la rambla d'Ègara, cantoner amb els carrer de Gutemberg i d'Antoni Torrella. El grup escolar es va inaugurar el 5 de novembre de 1916.
Aquest dia es va celebrar una gran festa: va estrenar-se el pavelló d'Electricistes a l'Escola Industrial i el Grup Escolar Torrella, amb la presència del rector de la Universitat de Barcelona, Valentí Carulla, de l'alcalde, Josep Ullés, i d'altres personalitats.
Després d'un àpat a l'Hotel Peninsular, les autoritats van enfilar cap a la Rambla precedits per dos macers i la Banda de Música. Ja a l'edifici, el prior del Sant Esperit, Josep Molera, va beneir l'escola.
Va ser un dels edificis emblemàtics del modernisme terrassenc, amb l'estil de l'arquitecte Coll i Bacardí, a semblança del parc de Desinfecció i de la capella de Can Boada. Marcaven la silueta dues naus laterals enllaçades per una central més baixa en forma d'absis. A principi de segle, era l'edifici més alt d'aquelles contrades. El seu immillorable emplaçament a l'altra banda de la riera del Palau va donar una imatge modernista a aquest indret.
La rierada del 1962 va afectar tots els patis del Grup Escolar Torrella. El dia 2 de novembre de 1966 s'inaugurava l'Escola França a la part nord del barri de Ca n'Aurell. Aquest centre assumia les funcions del Grup Escola Torrella.