.jpg)
El Centre Cultural va acollir dijous el concert del grup valencià Foto: Salvador CotUna nit dels anys vuitanta, el desaparegut Pep Fortuny va fer un crit des de l'escenari de la sala gran del Centre Cultural: "Això és rock dels Països Catalans!". I allò era molt, perquè era la Dharma. Però només era la Dharma. Eren els anys en què els millors de la Nova Cançó s'havien desat al prestatge dels clàssics i, fins on arribava la vista, s'estenia un mar musical en castellà. Movida viguesa, movida a Madrid i aquí... ben poc. Sort del Record Pool.
Però els vuitanta es van acabar i el 1993 uns companys de l'institut comencen a donar forma, a València, als Obrint Pas. I vint anys després han irromput al mateix escenari de l'enyorat Pep Fortuny per plantar cara a tot. "No hem renunciat mai a tres coses: la nostra llengua, la nostra música i els nostres ideals" deia Xavi Sarrià. Un concert, el d'aquest dijous, basat en gran part en la versió acústica dels últims discos: Benvingut al Paradís i Coratge .
.jpg)
Més acústics, més directesI així van passar cançons que milloren l'herència dels Negu Gorriak i els Mano Negra, com una potent La Flama o Del Sud , amb referència a la lluita contra el tancament de Canal 9, que encapçala la gent com
ells. És a dir, els que sempre hi van estar vetats. Els Obrint Pas acústics també van ser els més versàtils, amb un recorregut que és igualment convincent en la malenconia de Lluna de plata com en la rodalia folk de la Malaguenya de Barxeta .
Tenia raó la Dharma, encara que fa vint-i-cinc anys ningú no els cregués. Hi ha rock -i ska i fusió... i el que sigui- dels Països Catalans i tot ell passa, molt o poc, pels Obrint Pas. Sis exxiquets que, per cert, van connectar tres generacions de l'independentisme més coherent, d'aquells que ho eren quan no ho era ningú i que no obliden que, com diu Xavi Sarrià, Terrassa forma part del país dels Obrint Pas. La Muixeranga s'escolta dempeus!
Tenia raó la Dharma, encara que fa vint-i-cinc anys ningú no els cregués. Hi ha rock -i ska i fusió... i el que sigui- dels Països Catalans i tot ell passa, molt o poc, pels Obrint Pas. Sis exxiquets que, per cert, van connectar tres generacions de l'independentisme més coherent, d'aquells que ho eren quan no ho era ningú i que no obliden que, com diu Xavi Sarrià, Terrassa forma part del país dels Obrint Pas. La Muixeranga s'escolta dempeus!
