Jaume Cabré (Barcelona, 1947). Foto: Jordi Palmer/Nació Digital

1.  «No he tingut l'experiència d'escriure en cap altra llengua. En abstracte puc pensar que sí, que ser català i escriure en català ha estat un handicap, però per a mi l'autèntic handicap hauria estat escriure en castellà, perquè segurament les novel·les no m'haurien sortit com em surten en català, no haurien interessat a ningú i no les haurien traduït. Però estem parlant d'un supòsit que no s'ha donat.»
 
2.  «Costa que ens coneguin perquè som d'un país petit, però sobretot perquè escrivim en la llengua d'un país sense estat. Aquesta ja és una gran raó per la independència. Amb un estat propi no se'ns acabarien tots els problemes, però segur que seríem més feliços i viuríem més tranquils des d'un punt de vista de la dignitat personal i col·lectiva. A Albània o a Hongria o a Eslovènia tenen problemes per sentir-se algú a Europa i al món, essent com són països independents, però tenen una gran tranquil·litat interior. Saben que si una cosa no és enguany serà l'any que ve, i si no l'altre, i tal dia farà un any, perquè no tenen una urgència com la que tenim nosaltres.»
 
3.  «Sí, crec que el futur del poble català passa per la independència. Si no, malament rai.»
 
4.  «Si no penses que t'hi va la vida amb cada llibre, no te la jugues prou. I sempre tens l'escapatòria de pensar: "Ja en faré un altre que estarà millor". Si has posat maons, posa-hi ciments entremig perquè s'aguanti la paret.»

Llegeix més declaracions a Catorze.cat