Paulina Pi de la Serra, una de les grans icones femenines de la cultura terrassenca del segle XX i en especial de la postguerra, va mantenir relacions adúlteres i va tenir una filla secreta. Tot ha restat amagat durant anys. Els seus secrets més íntims acaben de sortir a la llum en un article de Lluís Bonada a la revista El Temps.

Els Dietaris de l'escriptor, gestor cultural i polític de la Lliga Joan Estelrich (Felanitx, París, 1958), editats per Quaderns Crema, destapen diverses històries inconfessables que afecten els amors adúlters amb ella. Paulina Pi de la Serra va rebre el 1983 la Medalla d'Argent de Terrassa, una de les grans distincions locals, i el 1992 es penjava el seu retrat a la galeria de Terrassencs Il·lustres. Avui se situa en un dels llocs centrals de la sala de plens.

La parella Joan Estelrich-Paulina Pi de la Serra té una filla que neix a Lausana, a Suïssa, el 21 de novembre de l'any 1934, i és registrada amb el cognom del marit de l'escriptora, Carles Feliu i Oller, aleshores absent a Centreamèrica, a Mèxic, on mirava de refer la fortuna i on moriria d'accident el 1935.

La filla es diu Maria Helena. El 22 de desembre del 1935, Estelrich anota, a Barcelona: "Visita i jocs a Maria Helena". El 9 d'abril del 36, també a Barcelona: "Tarda amb Ma. Helena i nit amb p, sense son". I el 7 d'agost del 36 pensa, des de Perpinyà, que "segurament està bé". Va considerar-la, si més no en privat, la seva filla, reflexiona Bonada després de llegir els dietaris. La filla no va viure mai amb la mare, sinó a Barcelona, amb una família de Gràcia.

Paulina Pi de la Serra va mantenir sempre la imatge d'una dona respectable, de prestigi social. El reconeixement d'una relació amagada i l'existència d'una filla li semblava que la destruiria. Maria Helena Feliu Pi de la Serra ha hagut de mantenir en secret els seus orígens, "a petició de la mare", ha declarat a El Temps. Ara, finalment, als seus 78 anys, ha decidit, en paraules seves, "sortir de l'armari" i reconèixer, públicament, de qui és filla. És una persona prou coneguda en el camp de la psicologia clínica infantil i juvenil.

Dona de ràdio

I efectivament, avui, a Terrassa a Paulina -la Paulina- encara se la recorda com la gran dona de la cultura -conjuntament amb Anna Murià-, i se segueixen explicant les seves aportacions en moments molt difícils. Del 1973 al 1982 va emetre per Ràdio Terrassa una secció de comentaris, A corre-cuita, que van ser aplegats en un volum editat el 1983, i que va ser prologat per l'alcalde Manuel Royes. El 1978 va escriure L'ambient cultural a Terrassa (1877-1977), amb motiu del centenari de Caixa Terrassa.

La terrassenca (1906-1991), fundadora de la secció femenina de la Lliga, és anomenada per Estelrich amb el signe "p". La primera vegada que hi apareix esmentada és el 23 de desembre del 1935, a Barcelona: "De 4 a 7 amb p". L'escriptor és en aquell temps un home casat i pare d'una nena, explica Lluís Bonada al Temps.

A Barcelona, Estelrich passa moltes nits amb Paulina Pi de la Serra i fins i tot viatjaran junts a Hongria quan el diputat a Corts per la Lliga Regionalista és nomenat delegat espanyol en la conferència internacional de Budapest, celebrada sota els auspicis de la Societat de Nacions. Aquí, en totes les festes i banquets als que assisteix, "p i jo tinguérem llocs de preferència". Bonada recorda que a Praga, on han fet escala, "p" no va voler que advertís l'ambaixador, el valencià Lluís García Guijarro, "que no era la meva dona".

El dietari està farcit de detalls que permeten resseguir pam a pam la història d'amor de la terrassenca per Europa. Però quan García Guijarro arriba més tard a Budapest i assegura que l'acompanyant del delegat espanyol és la seva dona, Estelrich ja ha advertit tothom que no l'és i cal donar-li "una penosa explicació". A partir del descobriment de la realitat, "García Guijarro ja no fou amb mi l'home gentilíssim de Praga".

Camí de Roma
El viatge de la parella es convertirà en exili, per a Joan i Paulina, a partir del 18 de juliol del 36. Aquell dia, es troben a Florència, de camí cap a Roma. Aviat s'estableixen a Perpinyà, per trobar-se amb els companys de la Lliga que han aconseguit passar la frontera. Hi arriben el 29 de juliol. S'instal·len al Terminus, perquè, "per a evitar escàndol, es traslladà l'endemà dijous al Regina a on menjàvem plegats, però jo dormia al Terminus".

Joan Estelrich descobreix les nits de solitud, mentre que amb p, sempre oculta al seu hotel, "inauguràvem un període de severes restriccions", però no completes: "l'amor es refugià a les tardes".