Explica la vostra situació?
Els mitjans l'han utilitzat molt amb aquest sentit. En realitat, la cançó parla de les dones, que són les que porten la nova vida. Per tradició, la dona és la que dóna la vida i l'home el que la treu, el que munta les guerres. Teníem dues cançons que parlaven de la situació de la dona: aquesta i La dona a la Lluna. Perquè la dona no hi ha arribat mai a la Lluna.
Amb vosaltres hi arriba?
No vam tirar la cançó endavant. Vam pensar que Una nova vida era més adequada; és un petit homenatge a les dones. A vegades, aquestes temàtiques són complicades de tocar perquè queden “nyonyes”. Però aquesta pensem que no hi queda.
LGA ha estat 15 anys aturada, però durant aquest temps, petites aventures sí que heu viscut...
Petites i no tan petites. Tots hem estat treballant dins el món de la música. Jo (X. Vidal) he fet cinc àlbums en solitari. Un altre membre ha dut endavant el projecte Eybec, de música ambiental, un és productor, un altre intèrpret...
Pregunta obligada. Com és que torneu?
De vegades cal marxar per airejar-te. Fa un parell d’anys vam masteritzar el primer àlbum, que vam fer fa 20 anys, en vinil. Ens vam motivar a tocar i vam anar fent temes, fins que vam decidir gravar-los, tocant en viu. Ha estat una trobada accidental.
Què n’espereu?
Hem tornat per passar-nos-ho bé. Ja no som una referència ni tenim a sobre la pressió del “tanto vendes, tanto vales”. No esperem res, tothom té la seva vida.
La vostra sonoritat ha canviat, va amb el temps.
El més fàcil hauria estat revisar els temes antics i fer-los sonar com ara, però no ho hem volgut fer. Tot ha canviat moltíssim, anem a explicar coses noves, a comentar la jugada. Estem vivint un present mirant de cara al futur, no vivim del passat.
Heu recuperat públic de la primera època?
N’hem recuperat, però també s’ha enganxat gent dels nostres projectes personals. També tenim públic nou, i esperem sumar-ne als propers concerts.
Els mitjans l'han utilitzat molt amb aquest sentit. En realitat, la cançó parla de les dones, que són les que porten la nova vida. Per tradició, la dona és la que dóna la vida i l'home el que la treu, el que munta les guerres. Teníem dues cançons que parlaven de la situació de la dona: aquesta i La dona a la Lluna. Perquè la dona no hi ha arribat mai a la Lluna.
Amb vosaltres hi arriba?
No vam tirar la cançó endavant. Vam pensar que Una nova vida era més adequada; és un petit homenatge a les dones. A vegades, aquestes temàtiques són complicades de tocar perquè queden “nyonyes”. Però aquesta pensem que no hi queda.
LGA ha estat 15 anys aturada, però durant aquest temps, petites aventures sí que heu viscut...
Petites i no tan petites. Tots hem estat treballant dins el món de la música. Jo (X. Vidal) he fet cinc àlbums en solitari. Un altre membre ha dut endavant el projecte Eybec, de música ambiental, un és productor, un altre intèrpret...
Pregunta obligada. Com és que torneu?
De vegades cal marxar per airejar-te. Fa un parell d’anys vam masteritzar el primer àlbum, que vam fer fa 20 anys, en vinil. Ens vam motivar a tocar i vam anar fent temes, fins que vam decidir gravar-los, tocant en viu. Ha estat una trobada accidental.
Què n’espereu?
Hem tornat per passar-nos-ho bé. Ja no som una referència ni tenim a sobre la pressió del “tanto vendes, tanto vales”. No esperem res, tothom té la seva vida.
La vostra sonoritat ha canviat, va amb el temps.
El més fàcil hauria estat revisar els temes antics i fer-los sonar com ara, però no ho hem volgut fer. Tot ha canviat moltíssim, anem a explicar coses noves, a comentar la jugada. Estem vivint un present mirant de cara al futur, no vivim del passat.
Heu recuperat públic de la primera època?
N’hem recuperat, però també s’ha enganxat gent dels nostres projectes personals. També tenim públic nou, i esperem sumar-ne als propers concerts.
