“Perdo la memòria, però no perdo els sentiments”. Aquesta és una de les moltes confessions de Pasqual Maragall que recull el llibre Maragall vs. Alzheimer, escrit per la periodista Àngela Vinent i que ahir es va presentar Terrassa. No és el llibre de la pel·lícula -Bicicleta, cullera, poma-, tot i que es va escriure de forma paral·lela. Ni un llibre d’autoajuda. Ni tampoc un llibre de política. En paraules de l’escriptor Vicenç Villatoro, “Maragall vs. Alzheimer són dues cròniques que es complementen. Una tracta de la voluntat de Maragall de fer de la lluita contra l’Alzhemier el sentit de la seva vida. I l’altra de com la malaltia el va transformant”.

L’obra fa un recorregut pels sentiments i les vivències de la família Maragall arran de la malaltia de l’expresident de la Generalitat. “Compartir la vida amb algú que té alzheimer és dur”, explica l’autora, que coneix bé Maragall ja que va treballar amb ell durant molts anys. El llibre també inclou testimonis dels amics i metges que li van donar suport en l’estadi inicial de la malaltia.

Una actitud positiva
Quan feia poc temps que Maragall havia anunciat que patia Alzhemier es va estendre el rumor que, en realitat, no en tenia. Fins i tot alguns metges ho deien. “Això va passar perquè la imatge que ha donat fins ara no és la que estem acostumats a veure en un malalt d’alzheimer. Ell és molt actiu, parla en públic...” va explicar Vinent.

Per a l’autora, el testimoni de Maragall és molt important per donar a conèixer aquesta malaltia. Però el que encara és més important és l’actitud amb què ell l’afronta. “L’esperit transformador, inquiet i curiós que ens ha transmès als que hem treballat amb ell és el que l’ajuda a portar millor la seva situació actual”, afirma Vinent.