Tres Tombs de 2012 Foto: J.M.OCom ja és tradició, cada any per aquestes dates se celebra la Festa dels Tres Tombs de Terrassa, també anomenada dels Traginers. Serà el diumenge 17 de febrer. L'Associació Cultural Amics de Sant Antoni Abat posarà al bell mig del nucli urbà animals, carruatges particulars, carros de pagès i de transport i eines del camp. Un dels objectius és aconseguir que tot el que envolta el món del cavall no sigui únicament un record de feines que feien els avis i rebesavis. I un altre és inculcar l'amor pel patró sant Antoni Abat.
Millor sense fred
En l'edició del 2013 hi participaran més de 250 genets i 50 carros, els mateixos que el 2012, recorda Joaquim Rius, president de l'Associació Cultural Amics de Sant Antoni Abat de Terrassa, "tot i que la participació depèn molt del temps. Si fa fred o plou, la cosa es complica". Una de les novetats d'enguany és la recuperació del carruatge centenari i històric de les cerveses Damm, una peça de museu.
Els Tres Tombs ens duen a temps pretèrits i recorden a la societat del segle XXI com arribaven antigament les mercaderies els pobles. L'abanderada serà Anna Cuevas i el banderí, Cristian Lombau. Rius destaca que "cada cop costa més mantenir les tradicions. Les petites aportacions que rebien van a la baixa. Però ens en sortim i continuem endavant". Una de les coses diferents serà la presència dalt d'un carruatge del nou alcalde, Jordi Ballart.
Un esmorZar de bon matí
A les nou del matí es donarà inici a la festa amb un esmorzar al qual assistiran associats i simpatitzants i que tindrà lloc a Can Boada davant del dipòsit d’aigua, com ja és habitual.
Posteriorment, cap a les onze, la comitiva, a cavall o en carruatges multicolors, i en calesses i després de la benedicció, iniciaran el recorregut: camí de Can Boada, avinguda de Can Boada, ronda de Ponent, Josep Tarradellas, rambla d'Ègara (des del Centre Cultural fins a l'Antoninus Pius donaran dos tombs, atès "que fer-ne tres feia que tot s'allargués massa), Josep Tarradellas, ronda de Ponent (mateix costat que l'anada, igual a la tornada) i final al camí de Can Boada. El trànsit rodat per la Rambla es tallarà, els autobusos baixaran per Galileu i pujaran per Montcada i Àngel Sallent.
Passades les festes nadalenques i tot esperant la del Carnestoltes trobem, el 17 de gener, la festa patronímica dels carreters i traginers: sant Antoni Abat. Aquesta celebració la trobem documentada a la Barcelona del segle XVI, quan els gremis del port hi feien una lluïda desfilada. A Terrassa, tal com apuntava Paulina Pi de la Serra, de tot allò que siguin rues, desfilades o altres manifestacions populars al carrer se n'ha dit sempre passades.
Tots cap a l'església
Antigament eren organitzades pel Grup Benèfic de Carreters i tenien un estructura que havia esdevingut tradicional: a bon matí els traginers abillats amb les millors gales s'acostaven a la casa de qui havia estat escollit com a abanderat. Aquest, després d'oferir un petit piscolabis, era acompanyat fins a l'església del Sant Esperit per una comitiva precedida d'una banda de música.
L'església s'omplia tant per la concurrència de traginers com per l'assistència de curiosos que volien participar en la festa. Acabat l’ofici, una banda de música amenitzava la sortida tocant marxes de cavalleria.
La plaça Major era el lloc de concentració de les diferents cavalcadures i on el prior procedia a beneir-les. Després començava la passada de Sant Antoni amb cavalls i carruatges luxosament guarnits i engalanats amb jardineria, que feien un recorregut pels principals carrers de la ciutat, on la població s’aplegava de forma nombrosa per veure el pas de la comitiva. A la tarda es realitzava una segona passada i al vespre es tancava la diada amb un gran ball a càrrec d’una banda de música.
Després de la guerra
Després de la Guerra Civil es va recuperar aquesta tradició. En tot cas, no fou fins a la democràcia que es van modificar certs tics de l'antic règim. L'any 1987 fou el primer cop que hi va haver una abanderada: Anna Mollet.
En tot cas, el temps i el progrés anava en contra del gremi, que veia disminuir l'aportació de cavalcadures i carruatges, fet que va provocar que la festa anés davallant, tant a Terrassa com arreu de Catalunya.
És per això que els gremis de diverses poblacions del país van acordar concentrar esforços, i van fer una edició col·lectiva de les cavalcadures a les diferents desfilades de cada població i van endarrerir la diada als posteriors diumenges de la festivitat de Sant Antoni.
