Aquestes són les trames pricipals:En Climent i la renúncia constant. En Climent (Pep Planas), substitueix l'Isidre a la fàbrica quan ell mor a l'incendi i, per tant, també ha d'ocupar el seu pis. La viuda, la Teresa, amb qui es coneixen des d'adolescents, ha de traslladar-se amb la seva família i tornar-se a situar professionalment i personalment.
La Teresa i la seva solitud. La Teresa (Maria Molins) viu dedicada completament a cuidar els seus pares, fins a la seva mort, i al servei dels seus fills, canviant de pis i de feina, sotmesa des de la seva viduïtat als comentaris de la gent. Viu una solitud, inaccessible i abnegada, condicionada per l'educació de l'època, presonera dels seus propis tabús.
El món de la Cèlia i el convent. La filla gran dels Palau, la Cèlia (Greta Fernández) és una noia especialment sensible i lúcida, que vol estudiar en comptes de quedar-se a la fàbrica... i que, als catorze anys, viu una intensa relació amb una monja jove i renovadora del convent, la germana Àngels ( Aïda de la Cruz).
Sílvia Alcàntara i Ribolleda (Puig-reig, Berguedà, 1944) es va traslladar a mitjans dels anys seixanta a Terrassa, on viu actualment. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l'Aula de Lletres, on ensenyen tècniques d'escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s'hi. Després, a l'Ateneu Barcelonès completarà l'aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. El 2009 publica la seva primera novel·la, Olor de Colònia, la qual rep els premis QWERTY BTV (2009), Regió7 (2009) i Joaquim Amat-Piniella (2010), i és finalista del Premi Llibreter de narrativa (2009).
