Als 84 anys el Suri té la capacitat de commoure per un simple fet: la passió pedagògica amb què explica el seu ofici i que li dóna un aire d'entranyable familiaritat.

El tòpic de la maduresa del vi queda ranci per definir el "Suri". Set decàdes després de barallar-se amb el pinzell "i de fer esquitxades", perquè ell "pinta sense propòsit, el que em va sortint", encara té eneregia per presentar una nova exposició amb la seva dona. Es tracta d'una col·lecció d'obres recents sobre tela amb la tècnica del collage usant acrílics i retoladors. "La Suri i el Suri" és un recull de "vivències íntimes de coses que hem anat retallant d'una manera una mica abstracta" segons indica el pintor.

La mostra s'exhibeix a Can Torrecas, on cada dimarts se celebren nits d'encanteris i artistes.  Tot i continuar dempeus en primera línia, el Suri recorda que la ciutat n'és plena de talent i que el futur passa per moviments com el Grup de Recerca, Investigació i Divulgació de l'Art (GRID), fundada fa vint anys i que ara celebra el seu desè aniversari al Social. Quan se li pregunta si l'originalitat encara existeix respon amb un eloquent: "Oi tant" i un somriure generós de galta a galta.

- Quants quadres ha pintat?

Ja he perdut el compte, fa 73 anys que m'hi dedico...

- Quina tècnica li interessa més?

M'agrada el collage i l'acrílic, perquè s'asseca de seguida. Però actualment, el que m'interessa més és la creativitat, el procés creatiu d'anar transformant.

- En què consisteix ser creatiu?
És el procés evolutiu de no estancar-se, de captar l'ambient del moment.

- Per ser un bon pintor cal tenir un do o es pot aconseguir a còpia de treball?

N'hi ha que tenen facilitat però es pot aprendre amb un bon mètode i un professor que no et desanimi. Els nens no tenen por, és diferent que un adult, que a vegades et diu que no ho sap fer i no ho fa. Els nens van per etapes: el llapis, el color i després al natural.

- L'art ha de reflectir la realitat?

Ha de reflectir el moment en què algú viu però s'ha de transformar, però no limitar-se a fer quelcom fotogràfic. L'art és el testimoni d’una època.

- Una pintura val més que mil paraules?

Sí, perquè és un llenguatge universal. A mi em pot emocionar, per exemple, el quadre d'un japonès o d'un xinès. Jo llegeixo molt a través de les obres.

- Però igual que l'escultura, és un art poc mediàtic en comparació a segles passats...

Mira, l'altre dia vam estar a la Bienal de Venècia on cada nació té un pavelló però de pintura ben poca. El que hi ha són muntatges, instal·lacions, multimèdia...En la meva vida he donat més de 80 obres i algunes d'elles encara estan en un magatzem.

- El poder i les institucions públiques han de fomentar l'art?

Jo sempre dic que un govern demostra que és democràtic quan protegeix la cultura. Falten tallers per la gent jove i un museu d'art contemporani a la ciutat.

- Si hagués de pintar la seva vida, quins colors hi posaria?

Doncs el groc, el vermell i el blau, que són els bàsics, perquè a partir d'aquests te'n puc fer mil.

- Li ha passat pel cap plegar?
Pintaré mentre tingui ús de raó.