La Màquina de Tren no és una escultura, però sí que és un monument de la ciutat de Terrassa. És un homenatge simbòlic que va representar pel municipi l’arribada del ferrocarril. No es tracta d’una màquina de vapor nova o d’una reproducció, sinó que és una peça realment històrica, de veritat.

Què hi fa aquí? És de veritat o una reproducció? Quan la van posar? Són algunes de les preguntes que es fan molts terrassencs i terrassenques quan passen per la cruïlla entre la rambla d'Ègara  i el carrer de Galileu i veuen allà al mig una màquina de tren. El cert és que és un dels elements més coneguts i reconeguts de la ciutat però, en general, se'n sap poca cosa.

La màquina de tren ja fa més de quatre dècades que ocupa el mateix espai. Ella està com sempre, i on sempre. El seu entorn ha canviat. Les fàbriques han deixat pas a blocs d'habitatges, a la seu central de BBVA-Unnim, al Centre Cultural i als Jutjats. La mateixa plaça on s'ubica ha patit mil i un canvis urbanístics, de la mateixa manera que el tram de la Rambla. El 2015 ha fet 47 anys. Ha passat per moments bons i dolents.

El pas del temps no perdona
Les inclemències meteorològiques, el pas del temps, les bretolades i la seva transformació en joguina de gran format han fet perillar la seva integritat i han amenaçat en degradar-la, però sempre se n'ha acabat sortint. Els menuts del barri hi jugaven sovint, pujant a la cabina o fins i tot a la xemeneia. Els vidres, que havien existit, van acabar desapareixent. També havia estat, en alguns moments, aixopluc de pidolaires en temps de pluja i fred. A dalt hi ha un petit espai però una persona estirada i cap sense massa problemes. És una màquina de veritat, que va funcionar, i que s'ha reconvertit en una escultura urbana.

La màquina de vapor va construïda per Marcinillé Coullet, a Bèlgica. Va sortir de fàbrica el 25 de febrer de 1886 amb el núm. 020-0234. Les seves característiques són: 6,422 metres de llarg; 19.350 kg de pes, capacitat d’aigua, 2,200 metres cúbics, i de carbó 500 Kg; potència 288, esforç de tracció, 2,891 Kgs i un recorregut de 2.296.817 km.

"La Petita"
El monument va ser inaugurat el 22 de juny de 1968 i va ser adquirit per subscripció popular patrocinat per l'Ajuntament de Terrassa i el diari Tarrasa Información per tal de retre un homenatge simbòlic al que havia representat per a Terrassa el pas de la línia del tren pel seu terme municipal.

El 6 de maig de 1968 es va fer públic que "la petita" -sobrenom amb el qual era coneguda- s'instal·laria com a monument després d'haver arribat a l'estació. Allà, dalt d'un petit pedestal, i sobre uns metres de via i quatre pedres de ferrocarril, hi havia el seu futur emplaçament, que la convertiria en monument públic.

De l'estació el Nord va ser traslladada al que llavors es coneixia com a Avenida del Caudillo, a tocar del número 313 de la Rambla. Si hagués estat un habitatge hauria rebut possiblement el 315 (o el 313bis, com abans s'estilava). Al peu de la màquina de vapor hi ha una placa commemorativa de pedra amb una inscripció que resa: "Tarrasa a la máquina de vapor. Monumento homenaje simbolizado en la locomotora La pequeña."

El dia de la inaguració, el juny del 68, una notícia al diari Tarrasa Información comentava que "Tarrasa la ha convertido en figura, en estatua Y allí estará inmóvil sobre su alcor, soñando nuevos caminos de hierro que no correrá nunca más debajo las estrellas.

La bellesa artística que pugui tenir una màquina de tren no és quelcom tan estrany. Filippo Tommaso Marinetti (1876-1944), poeta italià, fundador i principal ideòleg del futurisme, ja havia explicat la velocitat amb una frase que el va fer famós que deia “un automòbil a tota velocitat és més bell que la Victòria de Samotràcia”.