El Centre Cultural Caixa Terrassa organitza una exposició dedicada al pintor Rafael Benet que, sota la denominació de Rafael Benet i el “Paradís blau”, se centra en l’activitat pictòrica que l’artista va dur a terme a la localitat de Tossa de Mar.
L’exposició, que s’inaugurarà el 13 de novembre a dos quarts de vuit del vespre, presentarà una quarantena de peces, olis sobre tela, inspirades en el mar, en el paisatge i en les persones. Com explica, la comissària, Alícia Suárez, “en l’obra pictòrica de Rafael Benet es pot sentit el bategar de la vila de Tossa, del seu paisatge i de les seves activitats: els banys, les trobades a la platja, els aplecs i, molt especialment, l’animació a les terrasses de cafè que, amb les peces dedicades al Cafè d’en Biel configuren una part brillant de l’obra de Rafael Benet”. Justament, la pintura titulada El Cafè d’en Biel, nit va obtenir l’any 1959 el Gran Premi de pintura Ciutat de Terrassa.
La mostra presenta diverses versions de la temàtica del Cafè d’en Biel i de terrasses de bar de Tossa; unes pintures de gran força de llum i de color que han adquirit una especial notorietat dins de l’obra pictòrica de Benet per la seva singularitat i originalitat.
Alícia Suárez explica que “l’artista sempre ha defensat en la pintura una concepció en la qual coincideix amb Matisse i Renoir: la idea d’una pintura joiosa, cordial, com un goig de viure; una concepció que està en la línia de l’harmonia, l’equilibri, el classicisme”.
Rafael Benet era fidel al realisme, però sempre va mantenir una actitud oberta i renovadora, i atenta als corrents i a les noves tendències plàstiques que es produïen més enllà de les nostres fronteres, a París bàsicament, on l’artista viatjà sovint. A banda de la capital francesa, Tossa de Mar va ser on Benet va tenir contacte amb l’avantguarda pictòrica. En els anys trenta i quaranta aquesta localitat de la Costa Brava va ser un focus cultural de primer ordre, amb la presència de pintors de la importància de Marc Chagall, Georges Kars, Jean Metzinger, André Masson... i artistes i intel·lectuals del país com ara l’escultor Enric Casanovas, Pere Créixams, el terrassenc Emili Armengol, etc.
Rafael Benet va ser un dels principals dinamitzadors d’aquest grup i va crear l’expressió de Tossa, babel de les arts per definir la presència d’artistes de diverses procedències i credos distints i fins i tot oposats, com explicava Benet, el qual en un article a la revista Art a l’any 1934 manifestava: “Algú atribuí el miracle d’aquesta cordialitat al meu temperament comprensiu –cosa ben distinta de la contemporització ideològica-, car no s’explicava com llargs anys de veïnatge a Montparnasse o a Montmartre no havien assolit ajuntar mai caràcters tan diversos”...
Per la seva part, el gran artista Marc Chagall va ser l’autor de la frase de Tossa, paradis bleu, que dona nom a aquesta monogràfica al Centre Cultural Caixa Terrassa.
Les obres de l’exposició han estat cedides per la família Benet, col·leccionistes privats i institucions com el Museu Municipal de Tossa, el Museu de Valls, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i Caixa Terrassa, que en el seu Fons d’Art compta amb una àmplia representació de l’obra benetiana. Cal destacar també la important col·laboració de la Fundació Rafael Benet.
Entre les pintures exposades, també figura l’obra Alícia i Esperança, el retrat de dues adolescents de Tossa, una peça emblemàtica de l’any 1947, àmpliament reproduïda en llibres i catàlegs, que ha format part de les exposicions més importants celebrades sobre l’artista. Aquesta obra ha estat una de les darreres incorporacions al Fons d’Art de Caixa Terrassa.
Les riques i singulars etapes pictòriques de l’artista
Rafael Benet i Vancells va néixer a Terrassa el 2 de juny de 1989, fill del metge Josep Benet i Sales i de Dolors Vancells i Vieta, germana de pintor Joaquim Vancells. S’inicià com a artista a Terrassa al costat dels mestres, el seu oncle Joaquim Vancells i Pere Viver. De ben jove participà ja en la vida social i cultural de la ciutat, i va prendre part en entitats com l’Agrupació Regionalista i el Gremi d’Artistes de Terrassa.
Entre els anys 1908 i 1912 va ser alumne de l’escola Francesc Galí. L’artista va pertànyer al Cercle Artístic de Sant Lluc (en va ser president del 1928 al 1930) i a l’Agrupació Courbet, un grup avantguardista del qual també en formen part Joan Miró, Joaquim Torres Garcia, Marian Espinal, etc.
Al llarg de la seva trajectòria va exposar a les Galeries Laietanes, Sala Parés, Amics de les Arts, Saló del Evolucionistes de Madrid, Saló de Montjuïc, Galeria Syra… També va participar en exposicions a Nova York, París i Berlín.
Les primeres obres de Benet van ser paisatges propers al modernisme de Vancells. Posteriorment, la seva pintura va evolucionar cap el noucentisme de l’Escola Galí i els paisatges de l’època de Mura, on es fa palesa la influència de Cézanne.
La seva línia pictòrica posterior es va veure influenciada per l’avantguarda i el fauvisme en particular, un dels principals moviments europeus que es caracteritzà per una pintura de gran vivesa i intensitat de color. Els millors exemples d’aquesta estètica són les pintures de grups humans inspirades en les terrasses de Tossa de Mar.
L’escriptor i crític Rafael Santos Torruella va manifestar que “Benet rep el testimoni del modernisme a través de Vancells, passa al noucentisme amb l’Escola Galí i rep la influència de Cézanne i de l’avantguarda” i va afirmar que “Rafael Benet és el darrer gran pintor que clou el noucentisme, moviment que a través d’ell assimila els diferents corrents d’avantguarda”.
Un dels principals crítics i historiadors de l’art
A més de la seva obra plàstica, Rafael Benet va destacar també per les seves activitats com crític d’art i historiador. Va ser autor de monografies sobre Joaquim Vayreda, Joaquim Vancells, Manolo Hugué, Nonell, Nogués, Sunyer, Dario de Regoyos, Velázquez, Viladomat..., i tractats sobre l’impressionisme, el simbolisme, el futurisme, el moviment dadà, l’escultura moderna i contemporània, etc.
Com a crític d’art, Benet va escriure en les publicacions terrassenques de La Sembra, Ciutat i el diari El Dia, així com a La Veu de Catalunya (actualment la Fundació Rafael Benet està recopilant els escrits a través de l’edició de diversos volums), i en altres publicacions com D’Ací i d’Allà, la Gaseta de les Arts, Art i altres. En total, Benet va escriure uns mil vuit-cents articles i crítiques a diaris i revistes de la seva època. A l’exposició s’inclouen també vitrines amb una representació àmplia de la seva obra escrita.
En reconeixement a la seva important aportació pictòrica i bibliogràfica, Rafael Benet va ser nomenat l’any 1968 membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de Sant Fernando de Madrid, i el 1969 va ingressar a l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Benet també va ser guardonat amb la distinció de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres, atorgada l’any 1959 pel govern francès, i amb el títol de Terrassenc de l’Any (1975).
Rafael Benet va morir a l’edat de 89 anys, al seu domicili de Barcelona, el dia 16 de gener de 1979. D’aquí dos mesos es complirà, doncs, el trentè aniversari del seu traspàs.
Coincidint amb l’exposició, Caixa Terrassa amb coedició amb l’editorial Lunwerg publicarà properament un llibre sobre Rafael Benet, obra de Josep Bracons amb pròleg de Daniel Giralt-Miracle, que serà la monografia més àmplia i completa editada fins ara sobre aquest artista, considerat com una de les figures rellevants de l’art català del segle XX.
L’exposició, que s’inaugurarà el 13 de novembre a dos quarts de vuit del vespre, presentarà una quarantena de peces, olis sobre tela, inspirades en el mar, en el paisatge i en les persones. Com explica, la comissària, Alícia Suárez, “en l’obra pictòrica de Rafael Benet es pot sentit el bategar de la vila de Tossa, del seu paisatge i de les seves activitats: els banys, les trobades a la platja, els aplecs i, molt especialment, l’animació a les terrasses de cafè que, amb les peces dedicades al Cafè d’en Biel configuren una part brillant de l’obra de Rafael Benet”. Justament, la pintura titulada El Cafè d’en Biel, nit va obtenir l’any 1959 el Gran Premi de pintura Ciutat de Terrassa.
La mostra presenta diverses versions de la temàtica del Cafè d’en Biel i de terrasses de bar de Tossa; unes pintures de gran força de llum i de color que han adquirit una especial notorietat dins de l’obra pictòrica de Benet per la seva singularitat i originalitat.
Alícia Suárez explica que “l’artista sempre ha defensat en la pintura una concepció en la qual coincideix amb Matisse i Renoir: la idea d’una pintura joiosa, cordial, com un goig de viure; una concepció que està en la línia de l’harmonia, l’equilibri, el classicisme”.
Rafael Benet era fidel al realisme, però sempre va mantenir una actitud oberta i renovadora, i atenta als corrents i a les noves tendències plàstiques que es produïen més enllà de les nostres fronteres, a París bàsicament, on l’artista viatjà sovint. A banda de la capital francesa, Tossa de Mar va ser on Benet va tenir contacte amb l’avantguarda pictòrica. En els anys trenta i quaranta aquesta localitat de la Costa Brava va ser un focus cultural de primer ordre, amb la presència de pintors de la importància de Marc Chagall, Georges Kars, Jean Metzinger, André Masson... i artistes i intel·lectuals del país com ara l’escultor Enric Casanovas, Pere Créixams, el terrassenc Emili Armengol, etc.
Rafael Benet va ser un dels principals dinamitzadors d’aquest grup i va crear l’expressió de Tossa, babel de les arts per definir la presència d’artistes de diverses procedències i credos distints i fins i tot oposats, com explicava Benet, el qual en un article a la revista Art a l’any 1934 manifestava: “Algú atribuí el miracle d’aquesta cordialitat al meu temperament comprensiu –cosa ben distinta de la contemporització ideològica-, car no s’explicava com llargs anys de veïnatge a Montparnasse o a Montmartre no havien assolit ajuntar mai caràcters tan diversos”...
Per la seva part, el gran artista Marc Chagall va ser l’autor de la frase de Tossa, paradis bleu, que dona nom a aquesta monogràfica al Centre Cultural Caixa Terrassa.
Les obres de l’exposició han estat cedides per la família Benet, col·leccionistes privats i institucions com el Museu Municipal de Tossa, el Museu de Valls, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i Caixa Terrassa, que en el seu Fons d’Art compta amb una àmplia representació de l’obra benetiana. Cal destacar també la important col·laboració de la Fundació Rafael Benet.
Entre les pintures exposades, també figura l’obra Alícia i Esperança, el retrat de dues adolescents de Tossa, una peça emblemàtica de l’any 1947, àmpliament reproduïda en llibres i catàlegs, que ha format part de les exposicions més importants celebrades sobre l’artista. Aquesta obra ha estat una de les darreres incorporacions al Fons d’Art de Caixa Terrassa.
Les riques i singulars etapes pictòriques de l’artista
Rafael Benet i Vancells va néixer a Terrassa el 2 de juny de 1989, fill del metge Josep Benet i Sales i de Dolors Vancells i Vieta, germana de pintor Joaquim Vancells. S’inicià com a artista a Terrassa al costat dels mestres, el seu oncle Joaquim Vancells i Pere Viver. De ben jove participà ja en la vida social i cultural de la ciutat, i va prendre part en entitats com l’Agrupació Regionalista i el Gremi d’Artistes de Terrassa.
Entre els anys 1908 i 1912 va ser alumne de l’escola Francesc Galí. L’artista va pertànyer al Cercle Artístic de Sant Lluc (en va ser president del 1928 al 1930) i a l’Agrupació Courbet, un grup avantguardista del qual també en formen part Joan Miró, Joaquim Torres Garcia, Marian Espinal, etc.
Al llarg de la seva trajectòria va exposar a les Galeries Laietanes, Sala Parés, Amics de les Arts, Saló del Evolucionistes de Madrid, Saló de Montjuïc, Galeria Syra… També va participar en exposicions a Nova York, París i Berlín.
Les primeres obres de Benet van ser paisatges propers al modernisme de Vancells. Posteriorment, la seva pintura va evolucionar cap el noucentisme de l’Escola Galí i els paisatges de l’època de Mura, on es fa palesa la influència de Cézanne.
La seva línia pictòrica posterior es va veure influenciada per l’avantguarda i el fauvisme en particular, un dels principals moviments europeus que es caracteritzà per una pintura de gran vivesa i intensitat de color. Els millors exemples d’aquesta estètica són les pintures de grups humans inspirades en les terrasses de Tossa de Mar.
L’escriptor i crític Rafael Santos Torruella va manifestar que “Benet rep el testimoni del modernisme a través de Vancells, passa al noucentisme amb l’Escola Galí i rep la influència de Cézanne i de l’avantguarda” i va afirmar que “Rafael Benet és el darrer gran pintor que clou el noucentisme, moviment que a través d’ell assimila els diferents corrents d’avantguarda”.
Un dels principals crítics i historiadors de l’art
A més de la seva obra plàstica, Rafael Benet va destacar també per les seves activitats com crític d’art i historiador. Va ser autor de monografies sobre Joaquim Vayreda, Joaquim Vancells, Manolo Hugué, Nonell, Nogués, Sunyer, Dario de Regoyos, Velázquez, Viladomat..., i tractats sobre l’impressionisme, el simbolisme, el futurisme, el moviment dadà, l’escultura moderna i contemporània, etc.
Com a crític d’art, Benet va escriure en les publicacions terrassenques de La Sembra, Ciutat i el diari El Dia, així com a La Veu de Catalunya (actualment la Fundació Rafael Benet està recopilant els escrits a través de l’edició de diversos volums), i en altres publicacions com D’Ací i d’Allà, la Gaseta de les Arts, Art i altres. En total, Benet va escriure uns mil vuit-cents articles i crítiques a diaris i revistes de la seva època. A l’exposició s’inclouen també vitrines amb una representació àmplia de la seva obra escrita.
En reconeixement a la seva important aportació pictòrica i bibliogràfica, Rafael Benet va ser nomenat l’any 1968 membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de Sant Fernando de Madrid, i el 1969 va ingressar a l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Benet també va ser guardonat amb la distinció de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres, atorgada l’any 1959 pel govern francès, i amb el títol de Terrassenc de l’Any (1975).
Rafael Benet va morir a l’edat de 89 anys, al seu domicili de Barcelona, el dia 16 de gener de 1979. D’aquí dos mesos es complirà, doncs, el trentè aniversari del seu traspàs.
Coincidint amb l’exposició, Caixa Terrassa amb coedició amb l’editorial Lunwerg publicarà properament un llibre sobre Rafael Benet, obra de Josep Bracons amb pròleg de Daniel Giralt-Miracle, que serà la monografia més àmplia i completa editada fins ara sobre aquest artista, considerat com una de les figures rellevants de l’art català del segle XX.
