Façana desapareguda dels Amics de les Arts Foto: Joan Manel Oller

La pintura de la façana d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals, destruïda el 26 de gener passat, il·lustra els nous carnets de soci de l'entitat. Per la junta directiva, el nou carnet "és un símbol de la nostra lluita per recuperar el que se'ns ha arrabassat". La presidenta, Adela Farré, con a encara en arribar a un acord amb els propietaris de l'immoble per recuperar l'obra d'art que hi havia.

Ja s'ha demanat un pressupost a un artista especialitzat en aquest tipus de tasques, i tornar a recuperar la vella imatge costaria uns 12.000 euros. Uns sis mil són per a la pintura i uns sis mil més per a la bastida que cal posar-hi. Si s'ajustessin les xifres, potser tot es podria rebaixar  ns als 10.000 euros. Adela Farré vol una entrevista amb la família Onandia, propietària de l'edifici, per parlar de tot plegat, "però no ens responen els burofaxs", diu.

A la carta enviada a tots els socis i sòcies juntament amb el nou carnet, la Junta recorda que la pintura de la façana —una obra col·lectiva pintada el 1998 per un grup de prop de 50 socis, a partir d'un disseny de l'artista Pere Alavedra— "va ser eliminada sense informar-ne l'entitat i quan la junta havia demanat reiteradament reunir-se amb els copropietaris per discutir com havien afectat la pintura les obres de reparació de l'edi ci i quines mesures calia prendre, conservar-la i, eventualment, restaurar-la".

La junta directiva assenyala que se segueix treballant per aconseguir que Promociones Inmobiliarias La Mola -l'empresa que gestiona els drets de la família Onandia sobre l'edifici de Teatre 2— assumeixi el cost de restituir la pintura destruïda i diu a tots els socis que "el carnet que des d'ara portaràs a la butxaca és un símbol de la nostra lluita per recuperar el patrimoni artístic que se'ns ha arrabassat com a socis d'Amics de les Arts i com a ciutadans".

En una carta oberta a la ciutadania s'escrivia: "L'obra s'havia convertit en un patrimoni col·lectiu" al·legories a la poesia, la música i les arts plàstiques que componien aquesta obra artística col·lectiva resumien els trets d'identitat de l'entitat. I, el que encara és més important, l'obra s’havia convertit en un patrimoni col·lectiu, en un símbol característic del centre de la nostra ciutat que ens pertanyia a tots els ciutadans".