Enric Cardús, nou president del Minyons de Terrassa Foto: La Torre

L'Únic baix que ha descarregat dues vegades el tres de deu amb folre i manilles és el nou president dels Minyons de Terrassa. Enric Cardús i Rua ja va ocupar el càrrec l'any 2000.

- Si li sembla, començarem forts amb una qüestió que apareix cíclicament: Concurs de castells de Tarragona, sí o no? Mulli's.
No i no. No cal anar a Tarragona a fer els millors castells del món. Al meu parer, no afavoreix els valors principals dels castells. Les exhibicions són una festa major. Treure'ls del seu àmbit en fa perdre el sentit. La motivació cal trobar-la a casa. En el concurs, els castellers van al límit, molt més enllà del que seria mínimament raonable. No és la nostra filosofia. Els Minyons hem portat a plaça castells estratosfèrics en el moment en el que hem cregut que els teníem. Després, potser no han sortit com esperàvem.

- El que no negarà és que el concurs projecta els castells arreu.
Segurament, però no ens interessa pagar-ne el preu. Massa alt.

- Perden quota mediàtica i la guanya Vilafranca.
Molt bé. És així, no ho dubto. Cap problema.

- Se senten poc valorats pels mitjans de comunicació i pels aficionats en general?
No ho sé contestar. Vilafranca fa grans castells, obté millors resultats que els Minyons i es guanya portades merescudament. Del que ens queixem és del tractament a les pàgines interiors dels diaris. No sempre la informació és suficientment equilibrada.

- Segueixen sent els "d'allà Terrassa"?
Ha canviat una mica. Per començar, ja no som els únics a les comarques del Nord que fem grans castells. Mataró també existeix. Crec que hem deixat de ser els bàrbars d'allà dalt. Sí, és veritat que si no vas amb el ramat estàs maleït. Però amb la resta de colles ens portem bé.

- Amb una colla que porta la camisa de color blauturuesa i que és de Terrassa, també?
Per la meva part, cordialitat absoluta. Compartim una plaça que és Terrassa, els mateixos recursos públics i espais... Amb els Castellers hem de parlar del que calgui.

- Reconeixerà que les dues colles són lleugerament diferents?
El que més ens separa són els resultats i el potencial.

- I això, de què depèn?
És el fruit d'un llarg procés històric. I si tenim més potencial ara mateix és perquè la gent se sent atreta pels grups que fan grans construccions, encara que per sortir a la televisió tampoc se t'omple el pati de gent. És possible que algun dia es giri la truita.

- Li agradarien uns Castellers més forts i amb castells extres?
Sí. Per Terrassa seria bo i pels Minyons també. Seria un estímul afegit.

- Fer una giravolta. Hi ha president però no cap de colla. Ningú vol assumir el repte i normalment acaben apareixen els mateixos noms de sempre.
En tindrem, i aviat. No cal patir.  La colla és molt gran, però molt, i ser el cap de la tècnica provoca un desgast inimaginable. Hi ha algú preparat, i no és un dels de sempre.

- Encara que és una cosa que no li pertoqui: castells que li agradaria fer aquest 2012...
Descarregar una altra vegada el tres de deu amb folre i manilles, consolidar el dos de nou amb folre i manilles i recupera el cinc de nou.