La pàgina web Instant Chemestry ofereix fer una proba de ADN per saber si som genèticament compatibles amb les nostres parelles. El funcionament és el següent: la parella rep un “kit de parella” que inclou dos pots. Cada membre de la parella escup en un i els reenvien en el laboratori. A partir d’aquí, els científics analitzen la informació genètica dels individus i determinen si són compatibles. Les parelles reben una nota sobre cent.

El número ve donat de l’anàlisi del gens del sistema immunològic, els anomenats antígens leucocitaris humans (HLA). Els HLA  són els responsables de que ens reconeixem a nosaltres mateixos, així com del nostre olor corporal ja que decideixen quins bacteris acceptem. A més extrapolen els perfils psicològics dels individus analitzant altres gens.

La majoria de parelles que s’han fet la prova, que costa uns 180 euros, han tingut uns resultats d’entre el 70 i el 75% de compatibilitat. Encara no hi ha hagut cap cas de compatibilitat perfecta.

Molts científics es mostren escèptics però els impulsors del projecte, els doctors Sara SeaBrooke i Ron González, estan segurs que hi ha una part de l’enamorament que és biològic. “La gent creu que l’amor és un acte conscient però no ho és”, assegura Gonzalez que matisa que els factors culturals i l'educació dels individus també influeixen.