Fa gairebé dos anys de la gran ventada del 2014, a conseqüència de la qual van morir dues persones a Terrassa i milers d'arbres es van veure afectats. És el temporal de vent més greu que es recorda a la ciutat, però no ha estat l'únic que ha tingut conseqüències mortals. El 18 de novembre de 1916, ara fa justament cent anys, una ventada va endur-se la vida d'una terrassenca i va deixar ferides almenys nou persones més, totes elles dones. No consten, però, dades de la velocitat del vent a la ciutat d'aquella fatídica jornada.

Aquell 18 de novembre de 1916 era dissabte. Una depressió atmosfèrica travessava el país, amb pluges, calamarsa i intenses ratxes de vent. Cap a les quatre de la tarda, la ventada va ser tan forta que va provocar la caiguda del mur d'una quadra que s'estava construint al carrer del Doctor Ventalló. La caiguda del mur va afectar de ple la teulada d'un safareig comú situat en aquell mateix carrer, que es va esfondrar.

El safareig es trobava en un solar contigu a la casa de Pere Roumens, un senyorial edifici modernista actualment desaparegut que es trobava a la cantonada dels carrers del Doctor Ventalló i del Col·legi. En aquella època, Terrassa comptava amb diversos safareigs comuns, que podien ser de propietat privada i als quals les dones anaven a fer la bugada a canvi de pagar una quantitat determinada.

Els veïns es van mobilitzar per començar el rescat de les víctimes de l'esfondrament. També hi va acudir la Creu Roja, amb el comandant Ramoneda, i el metge Cadafalch va atendre les persones ferides més greus al lloc dels fets. De seguida va començar el trasllat de les ferides al centre mèdic.

Per ser dissabte a la tarda, el safareig era concorregut per moltes dones obreres que aprofitaven que tenien festa a la fàbrica per fer la bugada. És per això que totes les víctimes del tràgic accident van ser dones. Àngela Homs, de 57 anys i veïna del carrer d'Avinyó, va morir allà mateix a conseqüència de l'esfondrament. L'Ajuntament de Terrassa es va fer càrrec dels costos del seu enterrament.

Com a mínim, hi va haver nou dones més que van resultar ferides i que van ser ateses pels metges Ullés, Sala, Ventalló, Llorens i Calsina. Segons va recollir la premsa de l'època, les ferides eren Teresa Clos, Vicenta Moreno, Filomena Casellas, Maria Brustenga, Josefa Matas, Rosa Pi Oliveras, Rosa Plans, Maria Salas i Àngela Mora.

A més de la tràgic succés al safareig, la ventada del 1916 va provocar més destrosses materials a la ciutat. Una paret va caure a la carretera de Montcada però, tot i la concurrència de gent, no va ferir ningú. Al camp de futbol del Terrassa FC, club que aleshores comptava amb escassos anys d'existència, la coberta de la tribuna va caure a causa del vent.