La regidora de Ciutadania i Drets Civils, Lluïsa Melgares, ha exposat les experiències de l’Ajuntament de Terrassa en l’àmbit del foment de la convivència en un curs organitzat per la Universidad de Verano Complutense i la secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració.
El curs Integración y cohesión social en un nuevo contexto social y jurídico s’imparteix al monestir de El Escorial (Madrid) entre el 18 i el 22 de juliol, amb destacats ponents de l’Administració i del món acadèmic. Lluïsa Melgares va participar ahir en una taula rodona juntament amb el catedràtic d’antropologia social i director de l’Institut Universitari d’Investigació sobre Migracions, Etnicitat i Desenvolupament Social, Carlos Giménez Romero; i el director de la Fundació CEPAIM; Juan Antonio Segura.
A la seva intervenció, Melgares va descriure un panorama caracteritzat per la superació d’una primera fase del fenomen migratori caracteritzada per l’arribada massiva. La xifra absoluta de persones de nacionalitat estrangera s’està estabilitzant o, com és el cas de Terrassa reduint, i per això “ara més que mai cal posar l’accent en la convivència més que en l’acollida, perquè els ciutadans han d’entrendre que la migració no és una cosa temporal, que la gran majoria d’aquestes persones ja fa temps que es troben entre nosaltres”, en paraules de la regidora. En aquest sentit, Lluïsa Melgares destaca que “és imprescindible canviar la percepció ciutadana per tal que la diversitat sigui vista com a riquesa i no com una font de problemes, des del punt de vista bidireccional”.
A la seva intervenció, Melgares va explicar també les intervencions que està fent l’Ajuntament sobre la població immigrada per tal de minimitzar els factors que poden desencadenar problemes de convivència. Així, la regidora va esmentar el projecte Ambar, que consisteix a detectar pisos on visquin cinc o més homes estrangers, i visitar-los per fer un reforç en temes de convivència i alhora per detectar possibles casos de risc d’exclusió social.
També es duu a terme una tutorització de les comunitats de veïns on s’han detectat problemàtiques de llarga durada. La tutorització és un acompanyament a l’organització de la comunitat durant uns mesos per ajudar als veïns a gestionar els conflictes. Aquesta mena de treball requereix molta dedicació però quan s’aconsegueixen els objectius, el benefici sobre la convivència és molt gran.
La regidora va explicar també que l’Ajuntament de Terrassa té editada una guia per a una bona convivència a les comunitats de veïns i que fa anys que es fa difusió d’aquesta publicació, en alguns casos porta a porta.
Finalment, Melgares va anunciar que s’ha posat en marxa un projecte d’enfortiment de les xarxes socials a les comunitats de veïns, creant o fomentant els vincles entre la població d’origen i la immigrada detectant interessos comuns a partir de qüestionaris i estimulant les relacions entre les persones a partir d’aquests punts de contacte.
D’altra banda, la regidora va reivindicar el paper dels ajuntaments en les polítiques de foment de la convivència “perquè en aquest àmbit és imprescindible treballar des del territori, amb polítiques de proximitat, i els ajuntaments som els més capacitats per a dur a terme aquesta mena d’intervencions”.
El curs Integración y cohesión social en un nuevo contexto social y jurídico s’imparteix al monestir de El Escorial (Madrid) entre el 18 i el 22 de juliol, amb destacats ponents de l’Administració i del món acadèmic. Lluïsa Melgares va participar ahir en una taula rodona juntament amb el catedràtic d’antropologia social i director de l’Institut Universitari d’Investigació sobre Migracions, Etnicitat i Desenvolupament Social, Carlos Giménez Romero; i el director de la Fundació CEPAIM; Juan Antonio Segura.
A la seva intervenció, Melgares va descriure un panorama caracteritzat per la superació d’una primera fase del fenomen migratori caracteritzada per l’arribada massiva. La xifra absoluta de persones de nacionalitat estrangera s’està estabilitzant o, com és el cas de Terrassa reduint, i per això “ara més que mai cal posar l’accent en la convivència més que en l’acollida, perquè els ciutadans han d’entrendre que la migració no és una cosa temporal, que la gran majoria d’aquestes persones ja fa temps que es troben entre nosaltres”, en paraules de la regidora. En aquest sentit, Lluïsa Melgares destaca que “és imprescindible canviar la percepció ciutadana per tal que la diversitat sigui vista com a riquesa i no com una font de problemes, des del punt de vista bidireccional”.
A la seva intervenció, Melgares va explicar també les intervencions que està fent l’Ajuntament sobre la població immigrada per tal de minimitzar els factors que poden desencadenar problemes de convivència. Així, la regidora va esmentar el projecte Ambar, que consisteix a detectar pisos on visquin cinc o més homes estrangers, i visitar-los per fer un reforç en temes de convivència i alhora per detectar possibles casos de risc d’exclusió social.
També es duu a terme una tutorització de les comunitats de veïns on s’han detectat problemàtiques de llarga durada. La tutorització és un acompanyament a l’organització de la comunitat durant uns mesos per ajudar als veïns a gestionar els conflictes. Aquesta mena de treball requereix molta dedicació però quan s’aconsegueixen els objectius, el benefici sobre la convivència és molt gran.
La regidora va explicar també que l’Ajuntament de Terrassa té editada una guia per a una bona convivència a les comunitats de veïns i que fa anys que es fa difusió d’aquesta publicació, en alguns casos porta a porta.
Finalment, Melgares va anunciar que s’ha posat en marxa un projecte d’enfortiment de les xarxes socials a les comunitats de veïns, creant o fomentant els vincles entre la població d’origen i la immigrada detectant interessos comuns a partir de qüestionaris i estimulant les relacions entre les persones a partir d’aquests punts de contacte.
D’altra banda, la regidora va reivindicar el paper dels ajuntaments en les polítiques de foment de la convivència “perquè en aquest àmbit és imprescindible treballar des del territori, amb polítiques de proximitat, i els ajuntaments som els més capacitats per a dur a terme aquesta mena d’intervencions”.
