Investigadors del Campus de la UPC de Terrassa han aportat solucions innovadores al sector de la construcció. Precisament, i aprofitant les jornades que mensualment se celebren a l’edifici Gaia, se’n van presentar dos de concrets.
El primer té a veure amb les tecnologies innovadores per a la conservació del patrimoni arquitectònic històric. Els encarregats de portar-lo a terme han estat els membres del Laboratori per a la Innovació Tecnològica d’Estructures i Materials, dirigits per Lluís Gil. Aquest equip ha treballat en el desenvolupament de tecnologia, amb instruments computacionals, per dissenyar solucions d’intervenció en estructures antigues que siguin respectuoses amb el patrimoni històric. Gil apuntava que “la tecnologia actual ha desenvolupat mètodes per conèixer el comportament de les estructures metàl·liques o de formigó, però no ho ha fet en l’anàlisi del comportament d’estructures antigues, realitzades amb maó, i que formen part del patrimoni artístic i històric”. El LITEM ja ha participat en diversos projectes, però per sobre de tot destaca, l’estudi que han portat a terme a la façana de la Passió de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí.
L’altre projecte que es va presentar té a veure amb l’impacte ambiental de la construcció. El Grup de Construcció, Recerca i Innovació, ha elaborat la primera metodologia per avaluar de manera objectiva, mesurable i sobre el projecte, els impactes ambientals que es produiran abans de construir un edifici. Marta Gangolells, investigadora del GRIC explicava que “qualsevol construcció d’un edifici residencial impacte de 37 maneres diferents en el medi ambient”.
Aquests 37 impactes es classifiquen dins de nou categories: emissions atmosfèriques, abocaments a l’aigua, generació de residus, afecció al sòl, consum de recursos, impactes locals, impactes associats al transport, efectes sobre la biodiversitat i finalment emergències. Segons Gangolells “aquests resultats proporcionaran un impuls molt important a les empreses constructores que vulguin adherir-se a un sistema de gestió ambiental, ISOI o de reglament comunitari EMAS”. n
El primer té a veure amb les tecnologies innovadores per a la conservació del patrimoni arquitectònic històric. Els encarregats de portar-lo a terme han estat els membres del Laboratori per a la Innovació Tecnològica d’Estructures i Materials, dirigits per Lluís Gil. Aquest equip ha treballat en el desenvolupament de tecnologia, amb instruments computacionals, per dissenyar solucions d’intervenció en estructures antigues que siguin respectuoses amb el patrimoni històric. Gil apuntava que “la tecnologia actual ha desenvolupat mètodes per conèixer el comportament de les estructures metàl·liques o de formigó, però no ho ha fet en l’anàlisi del comportament d’estructures antigues, realitzades amb maó, i que formen part del patrimoni artístic i històric”. El LITEM ja ha participat en diversos projectes, però per sobre de tot destaca, l’estudi que han portat a terme a la façana de la Passió de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí.
L’altre projecte que es va presentar té a veure amb l’impacte ambiental de la construcció. El Grup de Construcció, Recerca i Innovació, ha elaborat la primera metodologia per avaluar de manera objectiva, mesurable i sobre el projecte, els impactes ambientals que es produiran abans de construir un edifici. Marta Gangolells, investigadora del GRIC explicava que “qualsevol construcció d’un edifici residencial impacte de 37 maneres diferents en el medi ambient”.
Aquests 37 impactes es classifiquen dins de nou categories: emissions atmosfèriques, abocaments a l’aigua, generació de residus, afecció al sòl, consum de recursos, impactes locals, impactes associats al transport, efectes sobre la biodiversitat i finalment emergències. Segons Gangolells “aquests resultats proporcionaran un impuls molt important a les empreses constructores que vulguin adherir-se a un sistema de gestió ambiental, ISOI o de reglament comunitari EMAS”. n
