L'Ajuntament de Terrassa ha presentat al·legacions al Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d'evacuació i els seus elements d'emmagatzematge (PLATER), elaborat per l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya. Les aportacions es van registrar durant el període d'exposició pública que va finalitzar al juliol.

Les aportacions responen a la necessitat d'avançar cap a un model de transició energètica, amb un protagonisme més gran de les administracions públiques en la definició, impuls i governança dels projectes estratègics, i orientat a reforçar l'autosuficiència energètica local. En elles, el consistori reclama una major transparència i traçabilitat en la metodologia utilitzada per elaborar el PLATER.

Des de l'Ajuntament asseguren que es comparteixen els objectius del PLATER i la necessitat d'accelerar el desplegament de les energies renovables. No obstant això, consideren que aquest procés ha de prioritzar l'aprofitament de cobertes i espais ja transformats, garantint una ocupació mínima del sòl no urbanitzable i més lideratge públic en la planificació energètica.

Per a al consistori, la transició energètica és un objectiu estratègic inajornable que ha de permetre avançar cap a un model energètic descarbonitzat, resilient, distribuït i democràtic, des d'una perspectiva socialment justa i territorialment equilibrada. Per aquest motiu, tot i compartir els objectius generals del PLATER, l'Ajuntament defensa un paper més actiu de les administracions públiques en la planificació, priorització, impuls i control de les implantacions energètiques.

Així mateix, considera necessari garantir una implantació seqüencial efectiva, prioritzant de manera clara l'aprofitament de cobertes, edificis i espais artificials abans de plantejar noves ocupacions de sòl no urbanitzable. En aquest sentit, considera que el coneixement territorial de l'administració local és essencial per preservar els valors ambientals, agraris, paisatgístics i socials de Terrassa.

Terrassa al PLATER

La proposta presentada per l'ICAEN assigna a Terrassa una potència fotovoltaica mínima de 233,9 MW i estima que per assolir aquest objectiu serien necessàries aproximadament 26 hectàrees de sòl no urbanitzable (0,59% del sòl no urbanitzable del municipi). Tanmateix, el document identifica 1.066 hectàrees (24,25% del sòl no urbanitzable) com a potencialment aptes per acollir instal·lacions fotovoltaiques.

La superfície identificada pel PLATER és aproximadament quaranta vegades superior a la necessària per assolir els objectius energètics assignats al municipi i no incorpora mecanismes específics que limitin noves implantacions un cop assolits aquests objectius. L'Ajuntament considera que aquesta diferència evidencia la necessitat d'ajustar millor la delimitació dels espais potencialment apte.

Així com d'incorporar mecanismes que evitin una ocupació del territori superior a la necessària per assolir els objectius energètics establerts, garantint una utilització més eficient del sòl i una millor protecció dels espais d'alt valor ambiental, agrari i paisatgístic. A més, manté que aquesta delimitació territorial pot incrementar les expectatives d'implantació de nous projectes energètics i generar una pressió més elevada sobre espais amb elevats valors ambientals, agraris, paisatgístics i socials, malgrat que no constitueixi una reserva obligatòria de sòl.

Per aquest motiu, la proposta municipal incorpora el coneixement territorial local i les figures de protecció previstes al planejament municipal, reduint la superfície potencialment susceptible d'acollir instal·lacions de 1.066 hectàrees a 319,73 hectàrees, és a dir, del 24,25% al 7,27% del sòl no urbanitzable, mantenint íntegrament els objectius energètics assignats al municipi, que suposarien una ocupació menor.

Segons les estimacions municipals, el potencial fotovoltaic disponible en cobertes se situa entre 418,6 MW i 783,1 MW, una capacitat molt superior als 202,6 MW que el PLATER assigna al municipi. Per aquest motiu, l'Ajuntament considera imprescindible que el desplegament de les energies renovables prioritzi de manera efectiva les cobertes i els espais artificials, garantint-ne el màxim aprofitament abans de preveure noves ocupacions de sòl no urbanitzable.

El consistori també veu necessari establir una vinculació explícita entre les polítiques d'erradicació de l'amiant i el desplegament de la fotovoltaica en cobertes, aprofitant la substitució de cobertes existents per incrementar la generació renovable en espais ja urbanitzats. Així mateix, es considera important reforçar els mecanismes de governança, participació i retorn territorial perquè municipis, ciutadania i comunitats energètiques tinguin un paper més actiu en el desplegament de les energies renovables i en la distribució dels beneficis associats a la transició energètica.

Programa de Transició Energètica

En aquest mandat municipal, l'equip de govern ha impulsat el Programa de Transició Energètica, per facilitar que tothom pugui produir i consumir la seva pròpia energia fotovoltaica i que ha permès avançar en grans objectius: fomentar l'estalvi i l'eficiència energètica, incrementar la generació local d'energia renovable, impulsar les comunitats energètiques i gestionar els recursos disponibles per consolidar un model energètic més net, eficient i resilient.

L'energia renovable i de proximitat generada mitjançant instal·lacions fotovoltaiques és, juntament amb les mesures d'estalvi i eficiència energètica, una de les eines més eficaces per reduir l'empremta de carboni. Actualment, Terrassa és la segona ciutat de Catalunya en nombre d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum, amb més de 45.500 mòduls instal·lats.

Són instal·lacions que eviten, anualment, l'emissió de 6.900 tones de CO₂. D'aquest total, més de 4.700 mòduls estan ubicats en 29 edificis municipals, amb una potència generada de 2,11 MW, que subministren d'energia a 53 edificis municipals que estan connectats. Aquesta línia d'actuació contribueix a reduir la dependència energètica externa, disminuir la despesa municipal associada al consum energètic i augmentar la producció local d'energia renovable, avançant cap a un model energètic més autosuficient i resilient.