El Pla de Lleida lidera el creixement de l’economia catalana, amb un increment del VAB (Valor Afegit Brut, que és el PIB més els impostos sobre els productes) del 3,7% l’any 2025. És una de les dades essencials de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2026, que s’ha presentat aquest dilluns a la seu central del banc a Barcelona i la versió digital del qual ha estat elaborat per Polis. La presentació ha anat a càrrec de Josep Oliver, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB i director de l’estudi, acompanyat per José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya.
Els altres territoris que segueixen el Pla de Lleida són les comarques de l’eix metropolità de Barcelona, amb un 3,1%, i les de l’eix gironí, amb un 2,9%, les Comarques Centrals (2,7%), el Camp de Tarragona (2,2%), les Comarques de Muntanya (2,0%) i les Terres de l’Ebre (1,3%). Així, l’economia catalana continua la seva fase expansiva després de la covid, i i això malgrat un entorn internacional marcat per l’augment de la incertesa i els canvis en la política comercial dels Estats Units.
Josep Oliver ha subratllat el factor Trump com un dels vents de cara, malgrat el fet que la trobada amb Xi Jinping sembla haver allunyat el fantasma d’una intensificació de les guerres comercials amb la Xina. En tot cas, la competència xinesa és un altre vent de cara. La política monetària del Banc Central, com els Next Generation, han estat vents de cua, així com l’atractiu de Catalunya en favor de serveis turístics.
El PIB català va créixer un 2,7% el 2025, per sota del 3,9% del 2024, mentre que el VAB va avançar un 3,0%. Amb aquests resultats, el PIB se situa un 10,4% per sobre del nivell del 2019 i el VAB, un 11,5% per sobre, tot i que aquesta recuperació no s’ha produït de manera homogènia en tots els sectors ni en tots els territoris.
Els serveis, tres quartes parts de l’activitat
Per sectors, els serveis, que concentren aproximadament tres quartes parts de l’activitat econòmica catalana, van augmentar el seu VAB un 3,1%. Dins del terciari destaca especialment el dinamisme dels serveis privats vinculats més directament a l’activitat productiva, que van avançar un 4,7%, per sobre dels serveis privats personals (3,0%) i dels serveis col·lectius (1,6%).
L’Anuari assenyala que aquesta evolució consolida un canvi gradual en l’estructura productiva catalana. Entre el 2019 i el 2025, els serveis privats productius han incrementat el seu VAB un 25,6%, molt per sobre de l’augment registrat pels serveis privats personals (12,4%) i pels serveis col·lectius (10,1%). Els serveis productius han reforçat la seva contribució al creixement: mentre el 2019 aportaven un 23,8% del VAB terciari el 2025 l’havien situat en el 25,9%.
El sector de la construcció mostra un moment positiu, amb un creixement del 5,4%, per un 4,1% del 2024. Per la seva banda, el sector primari va créixer un 9,4%, després dels mals registres provocats els anys anteriors, entre altres factors, per la sequera i l’encariment dels inputs. En canvi, la indústria va moderar el seu creixement fins a l’1,5%, davant del 3,5% del 2024. Les manufactures van avançar un 1,7%, mentre que les branques d’energia, aigua i reciclatge ho van fer un 0,5%.
Oliver ha destacat com el creixement del 2025 es va basar en la demanda interna, que va avançar un 4,1%, pràcticament al mateix ritme que el 2024. El consum privat va créixer un 3,9%, el consum públic un 3,1% i la inversió es va accelerar fins al 6,0%, un punt més que l’any anterior. En particular, la inversió en béns d’equipament i altres actius va augmentar un 6,9% i la vinculada a la construcció, un 4,9%.
Lleida: recuperació del sector primari i més construcció
El lideratge del Pla de Lleida s’explica sobretot per la recuperació del sector primari, que va créixer un 13,6%, i pel fort increment de la construcció, del 7,6%. Els serveis van avançar un 3,0%, mentre que la indústria ho va fer un 0,9%. A l’eix metropolità de Barcelona, que va registrar un creixement agregat del 3,1%, el principal motor van tornar a ser els serveis, amb un augment del 3,2%. Dins d’aquests, els serveis privats més directament vinculats a l’activitat de les empreses van créixer un 4,5%.
A Girona, el VAB va avançar un 2,9%, impulsat també pels serveis (3,0%), amb un creixement dels serveis privats productius (5,5%). La indústria gironina va augmentar un 2,1%, la construcció un 3,1% i el primari un 5,7%. Les Comarques Centrals van créixer un 2,7%, amb un increment dels serveis del 3,3%, mentre que el pes de la indústria, que només va avançar un 1,1%, va moderar el resultat agregat. Al Camp de Tarragona, el VAB va augmentar un 2,2%.
Les Comarques de Muntanya van créixer un 2,0%, mentre que les Terres de l’Ebre, amb un augment de l’1,3%, van registrar l’increment més contingut. En aquest darrer territori, la caiguda de la indústria (-1,4%) va contrarestar parcialment els avenços dels serveis (2,8%) i la construcció (5,5%). Oliver ha apuntat que sembla dibuixar-se un nou mapa econòmic, que ja no respon exactament al de l'AP-7, relacionat amb la indústria alimentària, que mostra que, a banda d’algunes zones gironines i l’àrea metropolitana, el creixement es percep sòlid en comarques de Ponent, el Bages, la Garrotxa i Osona, amb més pes del rerepaís.
L’Anuari posa de manifest una elevada diversitat en l’evolució de les comarques. Entre les que van registrar creixements superiors a la mitjana catalana destaquen la Noguera (5,1%), el Solsonès (4,5%), l’Alt Penedès (3,8%), el Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell (3,7% cadascuna), el Barcelonès i el Gironès (3,5%), el Pallars Jussà (3,4%), l’Alta Ribagorça i el Baix Penedès (3,3%), el Garraf (3,2%) i el Pla de l’Estany (3,1%).
“La immigració és un altre vent de cua”
L’Anuari també destaca el paper del creixement demogràfic i de la immigració en l’expansió de l’economia catalana. Un fet a destacar en uns moments en els que el sector exterior tendeix a generar menys impuls i que la demanda interna guanya protagonisme, tant pel seu impacte sobre l’oferta de treball com sobre el consum i la creació de noves llars i la dinàmica de la inversió. “La immigració és un altre vent de cua, es miri com es miri, és una dada objectiva”, ha assenyalat l’economista.
L’any passat, però, es va moderar notablement la contribució de les persones nascudes fora d’Espanya a la nova ocupació: dels 88.000 nous ocupats registrats a Catalunya, aproximadament la meitat eren persones immigrades, una proporció clarament inferior a la dels anys anteriors. En paral·lel, el mercat de treball va mantenir un comportament favorable: l’ocupació mesurada per l’EPA va augmentar un 2,3% i va assolir una mitjana de 3,91 milions de persones ocupades al llarg del 2025.
