La Covid-19 i el govern bipartit de Terrassa centren el debat al Ple extraordinari sobre l'estat de la ciutat

En un format plenari inèdit, l'oposició s'ha mostrat crítica amb el mandat actual però ha regnat la voluntat d'entesa

La sessió, de forma telemàtica, s'ha allargat durant gairebé sis hores.
La sessió, de forma telemàtica, s'ha allargat durant gairebé sis hores. | Youtube
05 de març del 2021
Actualitzat a les 18:14h
Els 27 regidors de l'Ajuntament de Terrassa s'estrenaven aquest divendres en un nou format de Ple Municipal. Coincidint amb l'arribada de l'equador del mandat actual, s'ha celebrat telemàticament un Ple extraordinari sobre l'estat de la ciutat amb quatre propostes de resolució -aprovades i recollides en un sol acord entre grups- i cinc intervencions. Fruit d'aquesta entesa, es destinaran dos milions als sectors més afectats per la pandèmia.

La sessió ha començat amb un llarg discurs de l'alcalde, Jordi Ballart, en nom del govern. El batlle ha fet un ampli repàs de la situació actual, i ha exposat les principals actuacions i objectius del seu govern, del qual ha dit que "va pel bon camí". Ha reafirmat el seu compromís per aconseguir una Terrassa "segura, sostenible, democràtica, pròspera i socialment justa", i ha situat "la salut, l'economia, i la protecció de persones vulnerables" com a "prioritats". La relació publicoprivada i la participació ciutadana, ha dit, "seran claus per aconseguir-ho".

En el context actual, era ineludible parlar de la pandèmia. En aquest sentit, Ballart ha apuntat que "encara ens trobem a la fase de les ferides, i no de les cicatrius". Tot i això, ha remarcat el paper de la vacuna per "un futur esperançador" i ha donat les gràcies a la ciutadania pel "civisme i generositat per seguir aguantant". Per concloure, ha afirmat que "els Ajuntaments es troben mal finançats" i ha xifrat en 22,5 milions el cost de la crisi socioeconòmica de la pandèmia.

Tot seguit ha començat la ronda de participació ciutadana, en què han pres la paraula portaveus de cinc entitats de la ciutat: les associacions de veïns de Can Palet de Vista Alegre i de Can Roca, la Federació d'Associació de Veïns de Terrassa (FAVT), la Cambra Oficial de Comerç i Indústria, i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Després han arribat els parlaments dels grups polítics, primer en un torn de mitja hora i després en un darrer de 10 minuts. La primera portaveu a parlar ha estat Meritxell Lluís, qui ha destacat la crisi de la pandèmia i ha lamentat les seves conseqüències en la població. La regidora de Junts per Terrassa ha centrat el seu discurs en la "unitat" entre administració i sector privat i teixit associatiu, la demanda de polítiques socials, l'educació i la "necessitat de crear llocs de treball en el si d'una ciutat "inclusiva i integrada amb el seu entorn".

Lluís ha destacat que la societat civil i empreses egarenques es troben "preparades" per dur a terme projectes ambiciosos, perquè "troben a faltar l'acompanyament" del govern, també a l'hora d'afavorir la creació d'empreses i retenir talent. Per a la portaveu de JxT, Terrassa arrossega dificultats per un ràpid creixement demogràfics que no ha anat acompanyat d'un creixement dels serveis públics". Per això, ha demanat "consens en polítiques públiques" com a "primera via de concretar el futur" de la ciutat. Més tard, Jordi Ballart ha agraït el "to constructiu" de la seva intervenció.

El portaveu de Ciutadans, Javier González, ha apuntat que "l'esperança que obre la vacuna era l'únic aspecte" que compartia amb el missatge del govern. Amb un to molt més crític, ha volgut deixar clar que la sessió no era per parlar de la crisi de la Covid-19, sinó per debatre si "l'acció del govern actual havia estat la més adequada". A més, ha declarat "notar desavinences entre socis de govern" per prosseguir afirmant que "el bipartit entre el municipalisme i l'independentisme no funciona".


El regidor taronja ha fet referència a un baròmetre del 2018, en què un 32% dels veïns creien que el seu barri havia "empitjorat", i el 21% dels terrassencs creien el mateix del conjunt de la ciutat. D'aquestes dades, ha destacat que "les intervencions de les entitats, tres anys després, han parlat en la mateixa direcció". Tot i que ha acceptat que "la crisi de la Covid-19 hi ha influït", ha acusat el govern de Ballart "d'utilitzar la pandèmia per posar excuses per les males polítiques", i de "parlar de grans conceptes com Terrassa 2030 en comptes de fer un diagnòstic".

Tot seguit, ha assegurat que en dos anys "el govern municipal no ha fet res", i ha mostrat la seva disconformitat amb "la inacció per augmentar el parc d'habitatge social, la reforma faraònica al portal de Sant Roc, la disminució del pressupost pel manteniment urbà, les actuacions a les rieres, les poques ajudes al comerç i l'augment de càrrecs i personal sense eficiència". Amb relació a aquests aspectes, ha demanat "més paraules i més fets".

El soci de govern demana objecius compartits a l'oposició 
 
El portaveu d'Esquerra Republicana i primer tinent d'alcalde, Isaac Albert, ha explicat que "la crisi ha augmentat desigualtats, i a Terrassa ha plogut sobre mullat". En aquesta direcció, ha indicat que "han aflorat febleses socials i econòmiques que no es tenien en compte", la pandèmia ha "destapat la transformació social i econòmica, i finestres d'oportunitats per replantejar els models de vida actuals".

A banda, el regidor republicà ha afirmat que el govern del qual forma part "va voler transformar la política egarenca després d'uns mandats grisos", però cinc mesos després de presentar el Pla de Govern, va arribar el confinament. Amb una "estructura social complexa", les conseqüències d'aquesta a Terrassa, ha dit, "han sigut molt greus". Per a exemplificar-ho, ha recordat que "el 90% de les empreses han perdut facturació i ha augmentat el risc d'exclusió".

Tot i això, ha destacat "l'aprenentatge adquirit de les realitats abordades", i que l'Ajuntament "ha estat al costat de la gent, s'ha adaptat a la situació, i es veu capaç d'aplicar les vivències d'enguany per a polítiques del futur que millorin la vida dels veïns". En aquesta direcció, ha demanat als partits "unitat, acords i objectius compartits".

El PSC qüestiona la gestió municipal 

En nom del PSC, Alfredo Vega ha començat recordant que el Ple sobre l'Estat de la Ciutat "havia estat impulsat pel seu grup". L'exalcalde ha assegurat que el govern "va generar grans expectatives, però li ha faltat lideratge i planificació". Això, ha afegit, s'ha vist reflectit en "intervencions genèriques i descriptives centrades en l'autocomplaença i no pas en l'autocrítica".

A més, ha apuntat que "la ciutadania demana més actuacions, més que relats", i per aquestes, fa falta una participació que el seu grup "ha trobat a faltar". Per això, ha recordat al govern que "l'oposició no és un enemic, i representa una part de la ciutadania que s'ha de tenir en compte" i ha mostrat el seu "compromís" amb el consens entre grups "pel bé de la ciutadania".

Vega ha llençat un dard al govern municipal assegurant que "els canvis no es fan amb notes de premsa i tuits, sinó amb decisions i projectes". D'aquests últims, ha afegit, "molts són treballats durant el mandat anterior". Amb relació a l'increment de l'estructura interna de l'Ajuntament en forma d'àrees i personal, s'ha preguntat "si ha servit d'alguna cosa".

Passant a punts concrets, ha criticat que "la majoria de microprojectes previstos a Ca n'Anglada no s'han executat i no s'ha actuat en rieres malgrat que eren un dels punts estrella del programa de Tot per Terrassa", i ha recordat que "malgrat que és necessari". l'Ajuntament no ha de gastar-se dos milions en la construcció de la nova escola Sala i Badrinas, ja que és competència de la Generalitat.

Tot per Terrassa fa una crida a la unitat

Per últim ha intervingut Núria Marín, de Tot per Terrassa, que ha fet una crida a la unitat i al diàleg "en favor dels veïns de Terrassa". Amb relació a la celebració del Ple, ha apuntat que "l'entesa ha de ser l'esperit, per sobre de l'estat de l'Ajuntament o dels partits", amb l'objectiu de "buscar comuns denominadors pel bé dels veïns i veïnes".

Marín ha acusat Ciutadans i el PSC d'intentar "afeblir el govern" i ha criticat la seva manera de fer oposició, la qual ha descrit de "destructiva". Amb relació a la intervenció de l'oposició ha afirmat que "no hi ha barris de primera i de segona" i ha incidit en la voluntat del seu govern que "intenta arreglar mancances amb origen de fa molts anys".

Després del primer torn de paraules de cada un dels portaveus, l'alcalde, Jordi Ballart, ha intervingut després per repassar els discursos de tots els grups, ha volgut deixar clara la "unitat del seu govern", i demanar "respecte per Tot per Terrassa". A més, ha allargat la mà a la resta de partits, als que ha agraït "la voluntat de consens" tot i esmentar el "to constructiu", en to irònic, d'alguns portaveus de l'oposició.

Abans de tancar la sessió, Ballart ha mostrat la seva satisfacció per la "capacitat de parlar, debatre i apropar postures", ja que "és el que espera la ciutadania". En aquest sentit ha afegit que "el contingut del Ple no acaba aqui", i ha destacat que tots els grups "han fet una bona política ja agradaria tenir a moltes administracions". Amb relació als conceptes més repetits durant el debat, com "participació ciutadana, creació de feina, cohesió, sumar, equilbri entre barris", ha manifestat que "indiquen inquietuds i prioritats".